Els alcaldes de les quatre comarques del territori han mostrat tant les coincidències com els matisos amb què acullen la realitat política de les Terres de l’Ebre
La seva vertebració, en alguns aspectes encara a les beceroles, en altres en construcció i en determinats capítols consolidada, ha estat tractada sense filtres en un acte organitzat a Tortosa pel col·legi de periodistes. La cita, noticiable per si mateixa aprofitant el primer any de mandat des de les passades eleccions, ha servit per sentir les veus de Carles Luz (Gandesa); Adam Tomàs (Amposta); Jordi Jordan (Tortosa) i Rubén Biarnés (Móra d’Ebre), i per reconèixer que hi ha aspectes que separen, però molts que uneixen, encara que siguin iniciatives locals amb repercussió que van més enllà de fronteres administratives com és l’esclat d’oferta cultural que viu el territori.
“La societat va per davant en molts casos de les institucions. Som 180.000 habitants, Tarragona i Reus estan creant la segona àrea metropolitana del país, i davant d’això, les quatre comarques de les Terres de l’Ebre estem condemnades a treballar de manera conjunta”, resumia Jordan expressant un sentiment general.
Del debat n’han sorgit diversos titulars, encara que amb poc grau de concreció. Tomàs ha avançat la posada en marxa el pròxim mes d’octubre d’una segona edició descentralitzada del Festival Cruïlla, que s’afegirà a la de la Terra Alta i aglutinarà “els set municipis del delta de l’Ebre”. Per la seva banda, Jordan ha deixat caure “l’anunci en breu” d’una nova implantació empresarial a Tortosa i Luz ha avançat l’existència de “converses per la implantació d’una empresa” a un polígon de Gandesa que ja està a petar i requereix, per tant, una ampliació per a la qual ha reclamat “recursos” a un Incasòl reticent a finançar aquesta aposta. Un aspecte en el qual ha coincidit amb Biarnés, que ha picat a la mateixa porta per exigir una ampliació del polígon de la Verdeguera, a punt de penjar el cartell de sold out.
Tot just en l’apartat de promoció industrial, i amb el reconeixement generalitzat de la capacitat tractora del polígon Catalunya Sud, el batlle de la capital de la Terra Alta ha aprofitat per “celebrar la renúncia del govern de la Generalitat al polígon industrial de Les Camposines, iniciant la tramitació per desfer el consorci. Era una proposta que no tenia sentit ni lògica, i que només hauria anat en detriment de les Terres de l’Ebre. Cal dinamitzar allò que té lògica”. Tomàs s’ha sentit obligat a precisar, sense acritud, que la decisió presa des de l’executiu ha estat la de “desfer tots els consorcis i àrees residencials estratègiques que té, per fer que s’acabi quedant com l’administració actuant aquell que més terreny té. No és que es renunciï a Camposines. Forma part d’una part de racionalització de l’administració local. A Amposta, per exemple, serem nosaltres des de l’ajuntament amb els propietaris privats els que assumirem els costos del desenvolupament urbanístic per a l’ampliació en 500 hectàrees del sòl industrial que necessitem, després que el Polígon de l’Oriola ja estigui ple. Ho pagarem nosaltres, Incasòl no jugarà res”.
Una matèria que lligava amb l’oportunitat que suposa per al territori l’arribada dels fons nuclears. I Biarnés, representant de la Ribera d’Ebre en el debat, reclamava “no mirar-nos només el melic de cada poble i pensar com a territori. I per això ens cal definir quin futur volem a la Ribera, bé industrial o mixt compartit amb el turisme”. De fet, l’alcalde de Móra d’Ebre ha estat també l’origen d’un altre element especialment noticiable. Mentre la resta d’alcaldes responien amb un no rotund a la interconnexió de xarxes, ell ha optat per no jugar a la resposta binària que li reclamava la conductora del debat i vicepresidenta del col·legi, Anna Ferràs, i s’ha desmarcat amb una paraula que semblava escollida prèviament: “Complicat”.
De la resta del debat, coincidència en la necessitat de crear xarxa tant en infraestructures (no centrades únicament en “l’eix vertebrador de la C-12” sinó també en l’N-420 i la C-44) com en matèria de sanitat (amb una aposta decidida per al nou Hospital de les Terres de l’Ebre lligada amb la generació de sinergies amb la resta de centres com el d’Amposta o el de Móra d’Ebre) i ampliació dels estudis universitaris (un camp en el qual s’està a l’espera de concretar el desembarcament dels estudis de medicina i d’ampliar l’oferta de graus tant per fixar joves i talent al territori com per atreure’n de fora). Diversos elements clau per garantir un creixement equilibrat que no sigui disfuncional, com ho continua sent encara algunes traves administratives heretades del temps de la diligència. Luz reclamava donar pes i contingut propi a la vegueria per poder fer el següent pas endavant, mentre Tomàs optava per treballar una marca turística pròpia dins de la Diputació perquè aquesta opció no xoca amb la legislació espanyola. Per la seva banda, Biarnés ha exposat les particularitats burocràtiques de la Ribera, dividida en dues ànimes: La que porta cap a Tortosa i la que deriva cap a Tarragona i Reus.
El batlle riberenc ha aprofitat per reclamar la necessitat de millorar el servei de ferrocarril tant de passatgers, un malson diari pel que fa a la línia R-15, com de mercaderies. I Jordan ha introduït en aquest camp la necessitat de desenvolupar l’anunciada ATM perquè cal articular un transport públic eficient dins del territori.
Finalment, i a preguntes dels periodistes, Tomàs també ha assenyalat la necessitat de replantejar el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Elaborat el 2007, les expectatives han acabat convertint el document gairebé en una novel·la de ciència ficció d’Asimov. “Si us el repasseu veure-ho que preveia un aeròdrom a Roquetes i un creixement d’Amposta per aquestes dates fins als 35.000 habitants. De fet, l’únic vaticini que s’ha complert és la importància del desenvolupament del polígon Catalunya Sud. No vull ridiculitzar la feina feta. Però cal repensar les coses i posar les expectatives en quarantena.I llavors podrem veure si, per exemple, l’aposta per convertir el port de la cimentera d’Alcanar en el port industrial de les Terres de l’Ebre té sentit”, reblava Tomàs.