Aquesta situació genera preocupació entre els arrossaires del Delta de l’Ebre
La presència del caragol maçana ha experimentat un augment alarmant al Delta de l’Ebre durant el darrer any, arribant a triplicar-se a l’hemidelta esquerre i estenent-se a l’hemidelta dret. Aquesta situació genera preocupació entre els arrossaires de la zona, que ja pateixen els efectes d’altres factors adversos com la sequera i la salinitat del sòl.
El caragol maçana, una espècie invasora originària de Sud-amèrica, representa una amenaça seriosa per als camps d’arròs del Delta de l’Ebre. La seva proliferació ha estat facilitada per les condicions climàtiques adverses de l’últim any, especialment la sequera. La manca d’aigua dolça ha obligat els agricultors a reutilitzar l’aigua de desguàs, la qual cosa ha creat un ambient favorable per al creixement del caragol maçana, especialment a l’hemidelta esquerre.
Per combatre aquesta plaga, els agricultors han implementat diverses estratègies. Una de les més efectives ha estat la sembra en sec, que impedeix que el caragol maçana pugui desenvolupar-se durant les primeres etapes de creixement de l’arròs. A més, s’ha utilitzat la saporina, un extracte vegetal de la camèlia, que ajuda a mantenir la població del caragol sota control de manera natural. Malgrat aquestes mesures, els experts assenyalen que és poc probable eradicar completament el caragol maçana, i que l’objectiu principal és mantenir la seva població a nivells manejables per evitar danys significatius als cultius.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) està preocupada per la situació i reclama mantenir la coordinació i el compromís de les dos comunitats de regants de Delta de l’Ebre i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
La retallada de la concessió d’aigua per als regants del Delta de l’Ebre ha empitjorat les condicions, especialment a l’hemidelta dret, on molts camps no han pogut créixer adequadament a causa de la salinitat del sòl i l’aigua. Aquesta situació posa en perill la collita i augmenta els costos per als agricultors, que han de fer front a aquesta combinació de factors adversos.
En conclusió, la proliferació del caragol maçana al delta de l’Ebre és una preocupació creixent que requereix una gestió acurada i l’ús de tècniques innovadores per mantenir la producció d’arròs. Els agricultors, juntament amb les autoritats locals, continuen treballant per trobar solucions efectives i sostenibles per aquesta crisi multifactorial que afecta una de les zones arrossaires més importants de Catalunya.
