L’historiador Andreu Caralt ha revisat i actualitzat la informació existent sobre els tortosins morts a causa de la Guerra
L’Ajuntament de Tortosa presentarà demà en un acte públic el resultat de l’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Tortosa, un acte que enceta la programació de memòria democràtica de 2025 i que tindrà lloc a les 19.00 hores a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa. La primera tinent d’alcaldia i regidora de Memòria Democràtica, Mar Lleixà, i l’autor de l’estudi, el periodista i historiador Andreu Caralt, han avançat avui, que aquest estudi ha identificat en una forquilla d’entre 900 i 950 persones els morts a causa de la Guerra Civil a Tortosa. «L’objectiu del treball és tenir documentat el cost humà de la Guerra Civil a la nostra ciutat, ja que el conflicte va colpejar Tortosa per sobre de la mitjana catalana i també ens ha de servir per impulsar la creació d’un espai de memòria per recordar totes aquestes morts«, ha manifestat Lleixà.
L’estudi revisa i actualitza la informació existent sobre les persones tortosines mortes a causa de la Guerra Civil, partint de les dues bases de dades existents: al web de l’Ajuntament i al web del Memorial Democràtic. L’autor de l’estudi ha creuat les dades de les dues bases, les ha revisat i depurat per extreure’n els noms dels tortosins nascuts o residents morts arran de la Guerra. A més s’ha obtingut informació procedent de l’Arxiu Municipal de Tortosa, Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, Arolsen Archives (deportats als camps nazis) i Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. S’ha adoptat com a barem els límits de l’actual terme municipal, excloent les persones procedents de Camarles, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre i l’Aldea.
«L’estudi incorpora dos contingents de persones civils sovint silenciades: els refugiats de guerra i els civils evacuats de la ciutat, dos col·lectius formats majoritàriament per dones», ha detallat Caralt. Pel que fa als refugiats, es tracta de forans d’arreu de l’Estat que van aixoplugar-se a Tortosa entre 1936 i 1938, mentre que arran de l’evacuació total de Tortosa l’abril de 1938 milers de tortosins van abandonar la ciutat.
Els col·lectius més rellevants són els soldats morts en el front, els civils assassinats durant la violència revolucionària l’any 1936 i els residents a Tortosa morts en els atacs aeris franquistes. Pel que fa a la xifra de soldats tortosins morts al front supera les 200 persones; quant als morts per la violència revolucionària se’n comptabilitzen 157; mentre que les víctimes dels bombardejos van ser 119, entre els quals 14 menors d’edat. Tot i que la gran majoria de persones incloses en l’estudi són homes en edat militar, l’estudi identifica la presència de dones i menors d’edat.
Finalment, aquest mes de gener tindran lloc dos actes més de memòria democràtica, el pròxim 25 de gener amb la participació de Tortosa per segon any consecutiu en l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans. Un acte amb l’objectiu de reivindicar i fer valdre el patrimoni històric i cultural del conjunt dels territoris de parla catalana, així com de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones es veuen obligades a abandonar casa seua i perden la vida.
I el 27 de gener amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i coincidint amb el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis i del final de la Segona Guerra Mundial, es presentarà a la biblioteca Marcel·lí Domingo l’estudi ‘Els deportats tortosins als camps de concentració nazis’, a càrrec de l’autor de l’estudi Joan B Beltran Reverter i el llibre ‘Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis’, a càrrec de Lluís Montull i Carme Maigí, autors del llibre i membres del grup de treball del Departament d’Educació i Memorial Democràtic a l’Ebre (DEMD-Ebre).
