Tanca el menú
    Demana la teva cançó!
    Facebook Instagram X (Twitter) YouTube TikTok
    Facebook Instagram X (Twitter) YouTube TikTok
    U Ràdio 101.9 FM | Terres de l'Ebre i Baix Maestrat
    Demana la teva cançó!
    • Inici
    • Programes
    • Notícies
    • Programació
    • Contacte
    • Equip
    • Història
    • Lo que sona!
    U Ràdio 101.9 FM | Terres de l'Ebre i Baix Maestrat
    Inici - Medi ambient - Més edificis, més calor: quantifiquen l’efecte de la textura urbana en les illes de calor
    Medi ambient

    Més edificis, més calor: quantifiquen l’efecte de la textura urbana en les illes de calor

    12 novembre 2025

    Una recerca de la Universitat Rovira i Virgili estudia com la morfologia de les ciutats contribueix a què hi faci més calor que als entorns rurals propers

    1.153 persones van morir el 2024 a Catalunya per causes atribuïbles a la calor, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona. I és que en els darrers anys s’ha observat com la crisi climàtica castiga especialment la regió mediterrània: fenòmens meteorològics com la gota freda, sequeres persistents o onades de calor són cada vegada més freqüents i més intensos. “La calor mata, i molt especialment a les ciutats, on la temperatura mitjana acostuma a ser més alta”, avisa Alexandre Fabregat, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). No és que les condicions climatològiques de les ciutats siguin diferents a les de la resta del territori, sinó que són les pròpies ciutats les que provoquen aquest efecte que anomenen “illa de calor urbana”.

    L’efecte illa de calor urbana és, per definició, la diferència entre la temperatura que es registra en un punt determinat de la ciutat i la temperatura que s’hi registraria si la ciutat no existís. Com que aquesta última no es pot mesurar directament, s’utilitza com a referència la temperatura de zones rurals properes. Però, per què les ciutats són més calentes que l’entorn rural? Fabregat explica que és degut a tres factors determinants: en primer lloc,  els materials de construcció, com el formigó o l’asfalt, són molt eficients a l’hora d’absorbir i emmagatzemar la radiació solar per després alliberar-la durant la nit; en segon lloc, la textura urbana modifica els corrents d’aire i la seva capacitat de dissipar  la calor acumulada; finalment, les ciutats alberguen elevades concentracions de fonts de calor residual  com aparells d’aire condicionat o vehicles de combustió interna.

    Lectura recomanada:  L'IDECE i l'Associació l'Aube impulsen tallers educatius sobre mosaics agroforestals per conscienciar els joves de les Terres de l'Ebre
    Parcial de la Figura 2 de l’article, publicat al volum 62 d’Urban Climate, que mostra l’ús o la cobertura del terreny. 1: Superfícies Artificials; 2: Àrees agrícoles; 3: Bosc i àrees seminaturals; 4: Aiguamolls i maresmes; 5: Masses d’aigua.

    Per tal de quantificar com aquests factors contribueixen a agreujar el fenomen de l’illa de calor urbana, investigadors del grup de recerca ECoMMFiT de la URV han estudiat aquest efecte en 11 ciutats de la península ibèrica. Per fer-ho han treballat amb UrbClim, un model climàtic gestionat per la Unió Europea que els ha permès simular els valors de temperatura en cada hectàrea —un “píxel” de 100×100 metres— de la ciutat durant un any. “Són models molt precisos; demostren ser molt fiables quan els compares amb lectures d’estacions meteorològiques reals”, explica Fabregat.

    Un cop obtinguts aquests valors, els han comparat amb la temperatura mitjana de de les zones rurals properes situades a la mateixa alçada, per tal d’estimar la intensitat de la illa de calor. Finalment, per determinar el paper de la textura urbana en la temperatura, han incorporat a l’estudi dades sobre alçada construïda, fracció urbanitzada del sòl, coberta vegetal i densitat de població de cada “píxel” de la ciutat, provinents d’un altre conjunt de dades europeu, anomenat GHSL.

    Ciutats que han format part de la mostra estudiada. Font: Urban Climate.
    Calor, sobretot de matinada

    L’equip investigador ha pogut confirmar que l’efecte illa de calor urbana és relativament lleuger durant el dia, però més notable durant la matinada, especialment entre les tres i les quatre. Segons Fabregat, en alguns casos l’increment tèrmic pot arribar, de forma puntual, fins als 7°C: “Des del punt de vista de la salut i la qualitat de vida, té un gran impacte en un moment molt important del dia, de descans”.

    Els resultats de l’estudi han revelat un augment en la temperatura mitjana de 0,34°C per cada increment d’un 10% de la fracció urbanitzada: més edificis, més calor. “Es podria argumentar que quan els edificis projecten ombra contribueixen a refredar la ciutat; les dades, però, indiquen que la capacitat d’emmagatzemar calor dels materials de construcció i l’obstrucció de les corrents d’aire contraresten amb escreix l’ombra que puguin produir”, reflexiona l’investigador.

    Lectura recomanada:  Roquetes amplia la xarxa de refugis climàtics per combatre la calor

    Més enllà d’això, també queda demostrat que l’alçada dels edificis contribueix al fenomen: per cada metre addicional d’alçada construïda (en mitjana) han registrat un augment de la temperatura mitjana de 0,1°C. També han identificat l’efecte de la densitat de població, relacionada amb l’activitat antròpica i les fonts de calor que se’n deriven, amb un augment de 0,08°C per cada 1000 habitants addicionals per quilòmetre quadrat.

    Però no tot són males notícies. Els resultats de l’estudi revelen també que les cobertes vegetals ajuden a refredar l’ambient. Més concretament, la temperatura mitjana baixa 0,11°C per cada increment del 10% de la superfície coberta. No obstant això, els investigadors de la URV es mostren prudents: “Hem trobat que la capacitat de refredament de la coberta vegetal és significativament més limitada que en altres estudis”, puntualitzen. En aquest sentit, adverteixen que cal seguir estudiant-ne el paper dins l’ecosistema urbà i fins a quin punt poden ser una eina útil per mitigar els efectes de l’illa de calor.

    Alexandre Fabregat, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV.
    Una eina útil en planificació urbanística

    Els models climàtics i conjunts de dades que s’han utilitzat en aquesta recerca posen a l’abast de la comunitat científica informació sobre un gran nombre de ciutats d’arreu del món. Això obre la porta a seguir estudiant aquest fenomen en altres contextos climàtics i culturals, entorns on l’arquitectura, els materials de construcció o l’urbanisme és diferent de la que es troba a la península. Per Alexandre Fabregat, es tracta, també, de “proporcionar eines que puguin ser útils en processos de planificació urbanística, que ajudin a les persones a prendre decisions basades en l’evidència”.

    Compartir. Facebook Twitter LinkedIn Email Telegram WhatsApp Copia l'enllaç

    Entrades relacionades

    Roquetes amplia la xarxa de refugis climàtics per combatre la calor

    15 juny 2026

    Les Terres de l’Ebre alcen la veu contra el retall del 66% dels fons europeus de pesca

    15 juny 2026

    El sector pesquer reivindica a l’Ametlla de Mar una identitat pròpia per als fons de pesca a la 2a Jornada d’Economia Blava de les Terres de l’Ebre

    15 juny 2026
    vota la cancço de llista d'exits

    No et perdis l'últim

    El Club Nàutic de Vinaròs acull el Circuit Autonòmic de Pàdel Surf el diumenge 21 de juny

    16 juny 2026

    Dissabte se celebrarà la Tirada Social de Festes de Sant Joan i Sant Pere

    16 juny 2026

    Roquetes amplia la xarxa de refugis climàtics per combatre la calor

    15 juny 2026

    «És l’hora de la banda», amb Dàmaris Gelabert, arriba a Alcanar per a celebrar els 25 anys de l’EMMA

    15 juny 2026
    vota la cancço de llista d'exits

    El més llegit

    El PP de Tarragona, Terol i Castelló signen un decàleg comú per reclamar infraestructures i igualtat d’oportunitats per als seus territoris

    11 juny 2026

    Horta de Sant Joan acull el I Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre en el seu 13è aniversari

    11 juny 2026

    L’Ajuntament de Vinaròs reforça les festes de Sant Joan i Sant Pere amb nous espais i concerts d’artistes nacionals

    11 juny 2026

    L’Ajuntament incorpora 406 fotografies familiars de Sebastià Juan Arbó al fons documental de l’Arxiu Municipal

    10 juny 2026

    U Ràdio 101.9 FM és la teua ràdio musical i informativa a les Terres de l'Ebre i Baix Maestrat.

    Carrer Major, 94, 43550 Ulldecona, Tarragona
    info@uradio.cat

    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube TikTok
    Últimes notícies

    El Club Nàutic de Vinaròs acull el Circuit Autonòmic de Pàdel Surf el diumenge 21 de juny

    16 juny 2026

    Dissabte se celebrarà la Tirada Social de Festes de Sant Joan i Sant Pere

    16 juny 2026
    Amb el suport de
    Departament de Presidencia Generalitat de Catalunya
    Mitjà associat a
    Associacio Catalana de Radio
    • Anuncia’t a U Ràdio
    • Treballa amb nosaltres
    • Avís legal
    • Política de privacitat
    © Drets reservats a U Ràdio 101.9 FM. Emissora comercial amb caràcter informatiu i d'entreteniment 2026

    Escriviu a sobre i premeu Enter per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.