El menjador social va néixer el 2009 com una iniciativa solidària de quaresma i actualment atén una vintena d’usuaris mensuals
La Llar Bet-Hània, ubicada al carrer Grau cantonada amb carrer Navarra d’Amposta, celebra el seu desè aniversari com a centre d’acollida per a transeünts i persones vulnerables. En la roda de premsa commemorativa han participat Mn. Ramon Font, rector de la Parròquia de l’Assumpció i de Sant Josep d’Amposta, Adela Ortí, directora de Càritas Interparroquial d’Amposta, i Manolita Almudeve, presidenta de la Fundació Nazaret.
Els orígens: de la quaresma a la solidaritat diària
El projecte va néixer el 2009, en plena crisi econòmica, quan durant les xerrades quaresmals va sorgir la idea d’oferir un dinar solidari els divendres de quaresma a la casa de Nazaret. Després de la quaresma, els mateixos voluntaris van decidir continuar oferint el servei cada dia, donant resposta a les necessitats d’una població especialment afectada per la crisi, amb molts immigrants i persones en situació de vulnerabilitat. En aquella època, el menjador arribava a atendre 40 o 50 persones diàriament.
Tres anys després de la seva creació, els mitjans de comunicació locals van atorgar el Premi Ciutat d’Amposta al menjador social, en reconeixement a la seva tasca. Posteriorment es va iniciar la construcció de l’actual Llar Bet-Hània.
Funcionament actual i filosofia d’acompanyament
Adela Ortí ha explicat que Càritas Interparroquial d’Amposta s’encarrega de la derivació de persones al menjador social i les pernoctacions, amb la valoració de la seva assistent social i l’equip de voluntaris. “Això és una cosa pensada per a rodamons i gent de pas, no és un restaurant. És un moment provisional”, ha assegurat Ortí.
Actualment, el centre compta amb uns 20 usuaris en llista, tot i que no tots hi acudeixen diàriament, i el nombre oscil·la entre 10 i 17 persones de mitjana. Aquesta disminució respecte als inicis reflecteix una millora de la situació econòmica general.
El servei ofereix suport a persones que puntualment no poden cuinar per falta de gas, de llar, per desnonaments, violència de gènere o altres circumstàncies temporals. “Nosaltres els donem aquesta ajuda, aquest suport, saber que algú els escolta, que algú els espera”, ha destacat la directora de Càritas.
Acompanyament social i temporalitat
La filosofia del centre és l’acompanyament i l’ajuda provisional, no la dependència permanent. “Volem que la gent se’n pugui anar”, ha remarcat Ortí, explicant que s’orienta les persones perquè puguin accedir a ajudes com la renda mínima garantida o l’ingrés mínim vital, de manera que puguin “viure independentment i no hagin de dependre de nosaltres”.
Pel que fa a les pernoctacions, el protocol estableix que les persones que s’allotgen reben sopar i esmorzar i han de romandre al centre durant la nit per evitar problemàtiques. Tot i això, molts rodamons prefereixen no quedar-se a dormir, encara que sí accepten el menjar.
Finançament i col·laboració
El centre no rep subvencions públiques i està sostingut per la Fundació Nazaret, l’Església i les aportacions de Càritas. Els aliments provenen del Gran Recapte, tot i que Ortí ha lamentat que “ha disminuït molt en aquests últims anys”. També compten amb la col·laboració de voluntaris i estudiants de l’Institut que cuinen un dia a la setmana durant el curs escolar.
Per a dates assenyalades com Nadal o Pasqua, s’intenta celebrar amb menjars especials, i un restaurant de les Moles d’Ulldecona col·labora oferint el dinar de Nadal als usuaris.
La pandèmia: servei ininterromput
Durant la pandèmia de COVID-19, el centre no va tancar i es va convertir en un hospital de campanya en col·laboració amb la regidora de Serveis Socials de l’època, Susana Sancho. Professionals sanitaris van acudir a la Llar Bet-Hània per vacunar les persones sense llar i vulnerables, evitant així la propagació del virus i garantint l’accés universal a la vacunació.
Actualment, degut a una operació de la cuinera, el servei s’està oferint mitjançant càtering de la una i mitja a les dues i mitja del migdia. “Vam pensar que era un mes que no podíem tancar la casa, és desembre, fa fred”, ha explicat Ortí, destacant la importància de mantenir el servei durant l’hivern.
Mn. Ramon Font ha volgut recordar i agrair “a tantes i tantes persones que voluntàriament han donat menjar o han preparat el menjar per tota aquella gent que en un moment de necessitat ho necessitava”, destacant l’evolució positiva que ha experimentat la societat ampostina en aquests deu anys.



