L’Informe Social de Catalunya 2025 constata que el sobreesforç econòmic de les llars més elevat de Catalunya és a les Terres de l’Ebre
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha presentat avui a Tarragona l’Informe Social de Catalunya 2025, un document que analitza els principals factors socials, econòmics, laborals i tecnològics que incideixen en el benestar de la ciutadania catalana i que, per a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, revela tres grans pressions estructurals: el cost de la vida, la situació de l’habitatge i l’envelliment demogràfic.
«Gaudim d’un Estat del Benestar amb fortaleses indiscutibles, però també amb esquerdes que generen buits de benestar i d’oportunitats», ha afirmat Martínez Bravo. «Adaptar i reforçar-lo és l’única manera de garantir que Catalunya continuï sent la terra d’oportunitats», ha remarcat.
L’informe ha estat presentat pel seu coordinador i director de l’Oficina del Pla Pilot per la Implementació de la Renda Bàsica Universal, Guillem Vidal. L’acte ha comptat amb la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdan, i la directora territorial de Drets Socials, Mònica Alabart Calvó, qui ha moderat una taula rodona amb el president de Dincat, José Carlos Eiriz; la professora de la URV, Blanca Deusdad; el director de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, i la regidora de Reus, Anabel Martínez.
Un cost de vida que supera els ingressos
La dada més destacada és que a les Terres de l’Ebre, les llars destinen de mitjana més del que ingressen a cobrir les despeses bàsiques, la taxa de sobreesforç més elevada de tot Catalunya. Això es tradueix en un dèficit mensual mitjà de 296 euros per llar, malgrat que el cost de vida, 2.977 euros mensuals, és el més baix del país. Al Camp de Tarragona la situació és menys extrema però igualment significativa.
L’habitatge, la partida que no para de créixer
En ambdós territoris, l’habitatge és la partida que més pes té en el pressupost familiar: el 37,3% de la renda a les Terres de l’Ebre i el 33,6% al Camp de Tarragona, ambdues per sobre de la mitjana catalana del 32,5%. Els preus se situen en 592 euros mensuals de lloguer mitjà, 1.933 euros per metre quadrat d’habitatge nou i 1.704 euros de segona mà. La pressió del turisme i els dèficits d’oferta expliquen aquesta aparent contradicció.
El Camp de Tarragona concentra el 25,8% de les places turístiques de Catalunya i un 30% dels habitatges d’ús turístic —majoritàriament al Tarragonès i el Baix Camp—, fet que redueix l’oferta disponible per als residents i dificulta l’accés a l’habitatge, especialment per als joves i les famílies amb rendes més baixes.
Un territori que envelleix de manera desigual
Al Camp de Tarragona, els índexs se situen al voltant de la mitjana catalana del 19,5%, amb l’excepció de la Conca de Barberà, on el 23% de la població supera els 65 anys. A les Terres de l’Ebre, l’envelliment és encara més pronunciat i respon a l’emigració de població jove. Només el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyaran habitants en els pròxims anys, i l’arribada de població estrangera —vinculada principalment al sector primari— no compensa aquesta tendència a mitjà termini.
