La combinació de vegetació desbordada, calor extrema i vent situa el territori com el punt de major risc d’incendi de Catalunya
Les Terres de l’Ebre viuen un estiu diferent. No perquè els incendis forestals siguin una novetat al territori, sinó perquè enguany es dona una convergència de factors que fa que els experts parlin obertament de «campanya complicada» i d’intervencions «més complexes». Així ho han traslladat el delegat del Govern Joan Castor Gonell, el cap de la Regió d’Emergències Ricard Expòsito i el coordinador dels Agents Rurals Xavier Gilabert en una compareixença conjunta per valorar la situació de cara als mesos de màxima perillositat.
La paradoxa d’aquest any és que el problema ve, en part, de l’excés d’aigua. L’hivern ha estat el tercer més plujós en 121 anys de registres de l’Observatori de l’Ebre, i tota aquella humitat s’ha traduït en una explosió de vegetació. Un combustible fi que, amb l’arribada sobtada de la calor rècord d’abril i les temperatures elevades que es mantenen, s’ha assecat i ha convertit bona part del territori en un polvorí. La campanya forestal ja ha arrencat amb vint dies d’avançament respecte al que seria habitual.
Les xifres que preocupen
Els números parlen per si sols: entre gener i maig s’han declarat 179 incendis a les Terres de l’Ebre, un 67% més que en el mateix període de l’any anterior. Tot i que la xifra no supera la mitjana dels darrers 25 anys, la tendència ascendent genera preocupació. D’aquests focs, més de la meitat han afectat vegetació agrícola, mentre que gairebé un terç han estat de caràcter forestal. El Baix Ebre i el Montsià concentren la major part dels incidents.
El delegat del Govern, Joan Castor Gonell, ha reconegut públicament la seva preocupació per l’elevat nombre de petits incendis registrats durant la primavera. «Penso que hem tingut una primavera amb molts incendis, petits, però molts», ha dit, i ha advertit que, quan arribin les condicions de vent i calor extrema que s’esperen, la situació pot empitjorar significativament. Gonell ha insistit que la vegetació acumulada durant l’hivern plujós, un cop seca, «és un moment ideal pels incendis» i ha demanat a la ciutadania que extremi la prudència i que no faci «allò que no es pot fer en l’època que està prohibit, perquè el risc és molt gran».
Expòsito ha posat sobre la taula una dada que il·lustra fins on pot arribar la gravetat de la situació: en els darrers anys, el 11% dels incendis ha superat la capacitat d’extinció dels Bombers, fixada en els 10.000 kW/m. Uns focs que, per la seva intensitat, escapen al control dels mitjans disponibles i que poden derivar en tragèdies com la viscuda a Paüls l’estiu passat.
Un paisatge que canvia i que complica la feina dels bombers
Més enllà del clima, hi ha un element nou que preocupa especialment els serveis d’emergència: els eco-règims de la PAC 2023–2027. Aquesta política europea, pensada per afavorir la fixació de carboni al sòl, incentiva els agricultors a mantenir coberta vegetal als camps en lloc de llaurar-los. El resultat pràctic, segons Expòsito, és que s’estan perdent els mosaics agrícoles llaurats que fins ara actuaven com a tallafocs naturals i com a espais segurs on els bombers podien maniobrar. La vinya i l’olivera de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre són els conreus més afectats per aquest canvi. L’incendi del juliol passat ja va deixar imatges d’arbres cremats en finques on el foc es va propagar precisament per aquesta coberta vegetal.
Gilabert, en canvi, ha volgut posar en valor la conducta del sector agrícola davant del risc d’incendi. Malgrat les més de 12.000 autoritzacions de crema que es concedeixen cada any, l’any passat no es va registrar cap incendi vinculat a aquesta activitat, un resultat que ha qualificat d'»èxit» i de prova de la responsabilitat dels pagesos.
Professionals preparats, però la ciutadania també hi té molt a dir
Gonell ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat a la població, posant en valor la professionalitat dels cossos d’emergència. Ha destacat que els Bombers de les Terres de l’Ebre compten «amb professionals dels que tenen més valor de tot l’estat espanyol», una capacitat que ha dit que es reconeix fins i tot fora del territori, on col·laboren en altres intervencions. «Tothom confia en els bombers, en aquesta experiència contrastada i demostrada», ha afirmat, i ha animat la ciutadania a seguir sempre les seves indicacions.
El delegat també ha avançat que la campanya s’afrontarà amb més dotació de personal i de mitjans que en anys anteriors, i que s’han establert zones de confinament per poder gestionar amb més eficàcia les situacions d’emergència. Gonell ha recordat que, en cas d’incendi, la prioritat absoluta és «preservar la seguretat i garantir la vida de les persones, dels animals i dels béns, i en aquest ordre».
Malgrat la confiança en els professionals, tant Gonell com Expòsito i Gilabert han insistit que la col·laboració ciutadana és imprescindible, tant en la prevenció com durant les emergències. El delegat ha demanat explícitament que, si es produeix un episodi greu, la ciutadania «deixi treballar els tècnics» i eviti desplaçar-se a les zones afectades. «La feina s’està fent, però també és important la col·laboració de la ciutadania perquè tot surti bé», ha conclòs.



