L’Airef adverteix que la factura final pot ser encara més alta, ja que la xifra no inclou els 40 milions del gas coixí ni els costos pendents fins al tancament definitiu
El fracàs del magatzem de gas Castor, situat davant el delta de l’Ebre, ha costat fins ara 1.709 milions d’euros a les arques públiques. Així ho recull un informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) publicat aquest dimecres, que analitza els riscos fiscals derivats de sentències judicials i altres compromisos de l’Estat.
Segons l’Airef, 1.454 milions corresponen a la sentència del 2020, que va obligar l’Estat a retornar els imports avançats per les entitats financeres vinculades al projecte. A aquesta quantitat se sumen 255 milions addicionals que es pagaran enguany a Enagás en concepte de manteniment de les instal·lacions des de finals del 2014 i pel segellament definitiu dels pous.
Tanmateix, l’organisme alerta que la factura total encara no és definitiva i que l’import pot créixer fins que es produeixi la clausura completa de les instal·lacions. A més, la xifra de l’Airef no contempla els 39,22 milions d’euros que Enagás va invertir per adquirir el gas matalàs que es va injectar al jaciment l’any 2013.
Un cost de 14.400 milions en sentències
El cas Castor forma part d’un panorama més ampli de condemnes judicials que han impactat les finances públiques. En total, les sentències acumulades en els darrers anys suposen més de 14.400 milions d’euros d’impacte en el dèficit, dels quals 11.200 milions es van concentrar l’any 2024 —equivalent al 0,7% del PIB— i uns 3.100 milions addicionals el 2025, un 0,2% del PIB.
L’administració central ha estat la més afectada, amb 11.900 milions en sentències en els dos últims anys. Entre les més oneroses destaca la relativa a l’IRPF dels pensionistes que van cotitzar en mutualitats laborals, amb un impacte de 5.936 milions, molt per sobre dels 1.700 milions inicialment estimats. El Tribunal Constitucional va tombar el 2024 part de la reforma de l’Impost sobre Societats, amb un cost de 4.105 milions, mentre que el reconeixement del complement de maternitat a determinats pares va suposar 1.638 milions addicionals.
Més de 65.000 milions en desastres naturals des del 2005
L’informe també quantifica la despesa associada a catàstrofes i esdeveniments excepcionals entre el 2005 i el 2025, que acumula 65.085 milions d’euros a preus del 2023. D’aquesta xifra, 16.500 milions corresponen a obres d’emergència i ajudes als afectats, 12.800 milions a indemnitzacions per riscos hidrològics i meteorològics, i més de 35.000 milions als costos de la pandèmia de la covid-19.
Quant a la dana de València, el fons de contingència ha desemborsat 5.516 milions d’euros en ajudes aprovades pel Consell de Ministres, tot i que l’Airef reconeix que hi ha limitacions per mesurar amb precisió el seu impacte en termes de dèficit.
Precisament sobre el Fons de Contingència, l’organisme critica que el 71% dels recursos es van destinar l’any passat a despesa que no era imprevisible, una pràctica que es repeteix d’exercici en exercici i que, segons l’Airef, limita la seva capacitat real per fer front a situacions genuïnament inesperades.



