El centre de Roquetes passa a formar part, com a membre de ple dret, d’una xarxa d’una trentena d’observatoris d’arreu del món, entre els quals hi ha els de Harvard, París o el Vaticà. Només un altre centre de l’Estat, el Fabra de Barcelona, n’és membre
L’Observatori de l’Ebre ha estat admès com a membre de ple dret de l’Alliance of Historical Observatories (AHO), una xarxa internacional que reuneix una trentena d’observatoris astronòmics amb més de cinquanta anys d’història, de deu països. El centre de Roquetes comparteix així xarxa amb institucions tan prestigioses com els observatoris de Harvard, Mount Wilson, Palomar i Yerkes, als Estats Units, els de París i el Pic du Midi, a França, o l’Observatori Astronòmic Vaticà. A l’Estat només en forma part, a banda de l’Observatori de l’Ebre, l’Observatori Fabra de Barcelona.
La incorporació obre la porta a col·laborar amb aquests centres en la conservació i restauració d’edificis i instruments històrics, la recerca sobre la història de l’astronomia, l’ús de noves tecnologies al patrimoni i la divulgació científica.
Més d’un segle observant el Sol
Un dels mèrits que l’Aliança ha valorat més és la sèrie històrica d’observacions solars de l’arxiu de l’Observatori, una de les més llargues de Catalunya. Aquest registre permet estudiar l’evolució de les taques solars i dels cicles del Sol durant més d’un segle, i és clau per entendre la relació entre el Sol i la Terra.
La gerent de l’Observatori, Beatriu Domènech, ha avançat que ben aviat començaran els treballs de catalogació, neteja, restauració i digitalització de les plaques fotogràfiques solars, la majoria de vidre i acetat. Segons Domènech, preservar aquest fons i fer-lo accessible és fonamental per garantir-ne la conservació i que es pugui continuar fent servir per a la recerca.
Una institució pionera des del 1904
Fundat el 1904, l’Observatori de l’Ebre és un centre pioner en ciències de la Terra. És un referent en l’estudi del geomagnetisme, l’activitat solar, la sísmica, la hidrologia i el canvi climàtic. Conserva edificis històrics construïts expressament per a la recerca, instruments de gran valor i sèries de dades gairebé úniques, a més d’una biblioteca de més de 55.000 volums. L’Aliança, creada el 2019, defensa que aquests observatoris no són monuments del passat, sinó institucions vives on conflueixen la ciència, la història i la divulgació.



