L’escriptora d’Alcanar explica a U Ràdio que el llibre neix de la pregunta “quin preu he estat disposada a pagar per una mica d’intensitat?” i que és, també, un homenatge a les Terres de l’Ebre
L’escriptora d’Alcanar Marta Sans presenta aquesta tarda, a les 7, a la Biblioteca d’Ulldecona, Tots els punts i a part, la seva segona novel·la, publicada per Empúries. L’acte el conduirà la periodista d’U Ràdio Lídia Labèrnia. La novel·la explica la relació entre la Rita i en Ramon, que es coneixen en una festa major de poble i mantenen durant anys una relació intermitent, d’aquelles que “mai s’acaben d’acabar”.
En una entrevista a U Ràdio, Sans ha explicat que el títol vol reflectir que la vida és “un continu d’acumulació de punts i a part”. “Un punt i a part a vegades t’arrossega tot el paràgraf anterior i fa que no acabi de ser a part del tot”, ha dit. Els noms dels protagonistes també tenen història. Rita és un homenatge a una noia que va conèixer fent ioga a Barcelona, mentre feia el doctorat, i que la va impressionar. En canvi, per a Ramon buscava un nom “contundent”.
“El preu d’una mica d’intensitat”
La frase que resumeix la novel·la és la que es pregunta la protagonista: “Quin preu he estat disposada a pagar per una mica d’intensitat?”. Segons l’autora, la Rita sap que la relació no la fa feliç, però li dona intensitat, i accepta pagar-ne el preu, el malestar, a canvi de no apostar per relacions “més sanes, més tranquil·les”. Sans ha volgut que el lector empatitzi amb tots dos personatges i que no sàpiga des de la primera pàgina “de quin peu calça cadascú”. “La gràcia del llibre és que cadascú en tindrà opinions molt diverses”, ha afirmat. També ha explicat que molts lectors li diuen que s’han sentit com en Ramon.
La veu de la Rita és “crua”, “gens romàntica”, i “no s’estalvia res”. Les escenes de sexe, ha remarcat l’autora, no són un decorat: simbolitzen el desig, els jocs de poder i la recerca de connexió entre els protagonistes. La novel·la també dona molt de pes a l’amistat entre dones, una amistat “desidealitzada” que també s’ha de gestionar.
Un homenatge al territori
Tot i que no hi diu noms, els lectors ebrencs hi reconeixen el port i la platja de les Cases d’Alcanar, els carrers del nucli antic i fins i tot l’ermita d’Ulldecona i els seus concerts. “Ha sigut un homenatge al meu territori”, ha explicat Sans, que tot i així ha volgut mantenir una mirada universal: “És un poble de costa, i tothom ha estat en algun moment en un poble de costa”.
L’autora, que és química i treballa 40 hores a la setmana, ha explicat que escriu de manera automàtica. En va escriure el primer esborrany en pocs mesos, aprofitant uns deu dies de vacances en què es va “obsessionar” amb la història. Després va dedicar un any a editar-la. També ha confessat una anècdota: el final definitiu, que va canviar a proposta del seu editor, el va escriure un dissabte a la nit, amb dues copes de vi negre.



