L’església del Poble Vell de Corbera acull una jornada entorn l’exposició ‘Dones a la Batalla de l’Ebre. Invisibles però decisives’
Més de 100 persones han participat aquest dissabte, 3 de febrer, en una jornada al Poble Vell de Corbera entorn l’exposició ‘Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre’, que es pot visitar gratuïtament fins al 31 de juliol de 2024 a la sala expositiva del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), a Corbera d’Ebre.
La historiadora i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona i comissària de l’exposició, Mary Nash, ha pronunciat una conferència en què ha parlat del paper fonamental que van assumir les dones durant els fets històrics de la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil.
La jornada ha comptat també una taula de pensament conduïda per la periodista Sonia Castelló Torà i amb la participació de Mary Nash i la periodista i historiadora Teresa Ferré Panisello, la també historiadora Anna Sospedra Rodríguez i la filòloga, docent i coordinadora del Grup DEMD-Ebre i el seu projecte educatiu Portes de la memòria Carme Magí Canalda.
“Treure a la llum històries de vida de les dones que van participar a la Batalla de l’Ebre contribueix a explicar la història de les Terres de l’Ebre des de les Terres de l’Ebre”, ha exposat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernandez, remarcant que “és una vàlua per continuar vertebrant-nos com a territori”.
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses Aguado, ha destacat que “és molt necessari abordar la memòria des d’aquesta perspectiva”. “Durant anys s’ha anat reproduint una versió de la història i una memòria centrada en els homes, és molt important i molt necessari que es facin propostes que trenquin amb aquestes inèrcies i ressituïn el paper de la dona”, ha assegurat.
“Les dones sempre hi hem sigut i començar a parlar de la història en primera persona vol dir donar veu a les dones, dotar de sentit el 50% de les històries de poblacions senceres que perdien aquesta visió i una aportació al conjunt de la societat”, ha afegit la directora executiva de l’Institut Català de les Dones, Èlia Soriano Costa, recordant que “nosaltres no seríem avui aquí si elles no haguessin fet aquest pas endavant”.
La jornada ‘Invisibles però decisives. Dones a la Batalla de l’Ebre’, que ha acabat amb l’actuació de Míriam Membrive Añó, acompanyada en guitarra per Jordi Gómez Castellà, ha estat organitzada pels Serveis Territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes, de Justícia i d’Educació a les Terres de l’Ebre i el COMEBE i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre.
“És important trobar aliances quan treballem en memòria, més encara quan ho fem amb especificitats territorials, com en el cas de la jornada d’avui, on hem pogut unir forces des de diferents departaments de la Generalitat per tal que aquest acte que parteix d’una exposició, pugui ser un tema compartit i central”, ha conclòs la directora del COMEBE, Cinta Farnós Brull, que destaca que “organitzar aquesta exposició i poder fer que traspassi el nostre àmbit és important, i dona un impuls a la feina que fem, i allarga la vida a l’exposició”.
L’exposició ‘Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre’
L’exposició ‘Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre’ busca recuperar i commemorar la memòria col·lectiva de les dones i el seu paper fonamental durant el transcurs de la Batalla de l’Ebre i els fets històrics de la Guerra Civil. Per il·lustrar aquestes experiències compartides la mostra es construeix amb el testimoniatge de cinc dones significatives, com ho són Virgínia Amposta Amposta (Pinell de Brai, 1903 – Barcelona, 1938), Mestra i dirigent sindical afusellada al Camp de la Bota, el 8 d’agost de 1938; Natàlia Tarragó Querol (Batea, 1917 – 1941) miliciana de la FAI; Patience Darton (Orpington, 1911 – Madrid, 1996), infermera de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l’Ebre, Angelina Sanz Xalé (La Ràpita, 1901 – 1993), pescadora, i una pagesa anònima de les Terres de l’Ebre.
La mostra, que a partir de l’agost serà itinerant, també està pensada per implicar l’alumnat del territori. En aquest sentit, la direcció del Museu està treballant amb el Centre de Recursos Pedagògics de la Terra Alta, del Departament d’Educació i el grup DEMD-Ebre per crear propostes didàctiques entorn l’exposició, amb la voluntat que es quedi com un projecte educatiu permanent.
A banda de l’exposició, el COMEBE ha instal·lat també un espai permanent dedicat a la memòria de les dones.
