La declaració forma part d’un projecte conjunt de protecció d’exemplars singulars i emblemàtics de la història del transport viari de Catalunya
El Govern ha aprovat la declaració del pont giratori de Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Es tracta d’un conjunt amb un notable valor en termes d’arqueologia industrial, ja que permet evocar i mostrar de manera molt clara i directa els antics procediments de treball en el món de l’operació ferroviària i fer evidents els grans canvis que han experimentat al llarg de les darreres dècades.
La declaració de BCIN d’aquest element ferroviari forma part d’un projecte de protecció d’exemplars singulars i emblemàtics de la història del transport viari de Catalunya. El conjunt mostra els antics procediments de treball en el món de l’operació ferroviària i els mètodes de les antigues locomotores de vapor.
El de Móra la Nova és d’un dels sis ponts giratoris que es conserven a Catalunya, i juntament amb el del Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, és l’únic funcional a Catalunya.
El pont giratori és un element típic de l’època de la tracció de vapor en el ferrocarril. Tenia una doble finalitat: per una banda, servia per girar 180° les locomotores de vapor, quan arribaven al final del seu trajecte. Per l’altra, permetia distribuir les locomotores a les cotxeres, conegudes com a rotondes, pròpies dels antics dipòsits. Encara que existien altres sistemes per invertir el sentit de les locomotores de vapor, els ponts giratoris permetien un gran estalvi d’espai, a més de ser el sistema més comú i senzill d’operar.
L’exemplar de Móra la Nova està instal·lat sobre una estructura fixa que data de 1918. El pont s’ubica en un fossat circular perimetral amb mur de carreus de pedra calcària de la zona. La forma del fossat és cònica per permetre la sortida de les aigües pluvials i al centre es troba una base circular amb un pivot, on s’articula el pont metàl·lic giratori. Un altre mur, adossat a l’anterior, recrescut uns centímetres amb formigó i coronat per un carril, equilibra el pont amb un suport addicional i li permet el gir.
El pont consta d’una estructura metàl·lica formada per dues grans bigues horitzontals paral·leles d’uns 2 metres de cantell, i unides entre elles per uns travessers d’acer. A la part superior disposa d’un tram de via al llarg de tota la longitud del pont i, a la part inferior, hi ha un pivot que encaixa amb la base fixa que està al fons del fossat. Dues parelles de rodes al carril fix circular, equilibren el conjunt i permeten el moviment rotatiu. El conjunt es complementa amb uns volants que permeten el bloqueig del pont un cop estigui encarada la locomotora cap a la via fixa a la qual es vulgui maniobrar, evitant així possibles descarrilaments.
Durant els anys 40 el pont es va dotar d’un motor elèctric. En el procés de restauració es va eliminar la cabina d’accionament elèctric i es va recuperar l’accionament manual original.
El pont metàl·lic, d’acció manual, datat del 1922, és originari de la Compañía de los Ferrocarriles Andaluces, construït per a l’estació de Puente Genil, a la província de Córdoba. Amb una dimensió de 23 metres, permetia que les locomotores de grans dimensions poguessin maniobrar amb comoditat.
El pont metàl·lic va prestar serveis fins als anys 60 a Puente Genil i als anys 80 RENFE va traslladar-lo a un dipòsit de Granada. Va ser l’any 2008 quan la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial el va adquirir i el va traslladar a Móra la Nova. Una vegada restaurat i col·locat es va ubicar en el fossat que ocupava el pont existent anteriorment, desballestat l’any 1983. Es va inaugurar el 2010 i avui continua operatiu en les instal·lacions del centre d’interpretació del ferrocarril.
