L’Institut d’Escola del Temple gira totes les taules del centre per simbolitzar un sistema educatiu “cap per avall” i avisa que la lluita no acabarà demà
Els docents catalans i més concretament de les Terres de l’Ebre s’han organitzat de manera unitària per primera vegada en molts anys per convocar una vaga que preveuen massiva. Reclamen millores salarials després de 15 anys de congelació i més recursos per a una escola pública que consideren infradotada i desbordada per les demandes socials.
“Fa més de 15 anys que tenim el sou congelat. Som la tercera comunitat autònoma més mal pagada de tot l’estat”, denuncia Albert Paisa Gallego, professor de Biologia a l’Institut d’Escola del Temple de Tortosa. La reivindicació salarial és una de les principals, però no l’única. Els docents alerten de ratios elevadíssimes a les aules i que l’educació pública no s’està prioritzant en els pressupostos generals.
La mobilització arriba després d’un any d’organització a través de grups de WhatsApp i Telegram. Paisa reconeix que “som un col·lectiu que ens costa molt mobilitzar-nos perquè som molts però estem molt dispersos”, però assegura que “per primera vegada sembla que els centres s’estan organitzant bé”. Els sindicats han trigat un any a calabagar la convocatòria unitària, temps que els docents han aprofitat per guanyar suports a les sales de professors de tot Catalunya.
Crítica a la consellera
El professor llança una dura crítica a la consellera d’Educació: “Crec que la consellera no ha trepitjat mai un aula, i si l’ha trepitjat és un dia en què tot l’hi decoren per a ella. Si veiés el dia a dia, veuria que tenim raó i que és de mínims el que demanem”. La petició és clara: “Demanem una escola pública de qualitat”.
Per primera vegada, el Departament d’Educació ha decretat serveis mínims per a la vaga: un docent per cada tres aules. Paisa ho qualifica de “vergonya” i qüestiona la seva necessitat: “Un dia festiu no hi ha ningú i aquí no passa res. Quin és el servei mínim que podem oferir si un dia de lliure disposició no l’oferim?”
Les taules girades, símbol de protesta
L’Institut d’Escola del Temple ha volgut marcar un precedent simbòlic: tot el centre està amb les taules girades, una acció en la qual han col·laborat els propis alumnes. “Aquest símbol que hem triat és les taules girades. El sistema està cap per avall completament”, explica Paisa.
Els docents avisen que la mobilització no acabarà amb la vaga. “La lluita que comença avui no s’aturarà demà”, adverteix el professor. “Prou de manifestacions que duren una hora i ens anem a casa i el dia següent és tot normal. Volem fer que tot Catalunya es mobilitzi d’una manera organitzada i directa, fent mal allà on més toca”, afegeix amb determinació.
“Estem deixant la formació dels adolescents en mans de TikTok”
Més enllà de les qüestions laborals, Paisa alerta sobre les conseqüències socials de la situació actual: “Ara mateix estem deixant a les mans dels TikToks i de l’extrema dreta la formació dels nostres adolescents”. Els docents reclamen que la seva feina va més enllà d’ensenyar continguts: “Hem de ser educadors socials, acompanyament emocional, encarregar-nos que tothom estigui format en feminisme, en igualtat, en equitat, en l’ús de les xarxes i de les eines digitals correctament”.
El professor critica també les inversions en digitalització. Mentre s’han gastat milions en pantalles de 50.000 euros i ordinadors per a cada alumne, demana més personal i més atenció individualitzada. “Per què aquests recursos no es posen en més personal, en més atenció, en més integració?”, es pregunta. I adverteix: “El que estem creant és segregació. Aquesta inclusió sense cap tipus de recursos està generant més segregació, més pobresa, més desigualtat”.
Els professors també denuncien que estan gestionant casos extrems de pobresa des de l’escola i que el govern els rebota la responsabilitat de detectar maltractaments sense donar-los el suport necessari: “Veus que el govern te va rebotant la responsabilitat de detectar maltractaments a l’aula, a la família, casos molt greus que no es dona resposta des del govern i des de serveis socials, que fan el que poden amb els recursos que tenen”. Davant d’aquesta situació, la seva posició és ferma: “No podem seguir fent veure que tot està bé”.
