El delegat del Govern justifica el canvi de direcció: «Fora del sector ambiental, cap sector està satisfet»
El delegat del Govern, Joan Castor Gonell, ha defensat aquest dimecres la substitució del director del Parc Natural dels Ports, Antoni Curcó, en una roda de premsa posterior a la Junta de direcció amb els responsables dels serveis territorials. La decisió arriba després de la mobilització que diverses entitats conservacionistes van protagonitzar dissabte davant la seu de la delegació a Tortosa. Gonell ha estat contundent en els seus arguments: «Fora del sector ambientalista no hi ha ningú content de com funciona el parc».
Aclariments sobre la forma i el fons del canvi
El delegat ha precisat la naturalesa del canvi de manera clara: «No és un cessament. Hi ha una comissió de serveis que finalitza. I com entenem que és un encàrrec que requereix complicitat amb el departament (de Territori), ara s’aposta per un canvi». La seva posició ha estat que el parc natural necessita un lideratge amb capacitat de gestió democràtica i participació de tots els sectors implicats, amb especial atenció al que ell ha anomenat la necessitat d’equilibri entre preservació i activitat econòmica.
Malestar col·lectiu dels grups de pressió
Gonell ha descrit en detall els greuges que diversos sectors han expressat sobre la gestió del director. Les associacions de propietaris que operen dins del parc han denunciat falta de col·laboració. Ha assenyalat que «hi ha propietaris ramaders que no poden accedir als terrenys on tenen els animals perquè les pistes no són transitables». A l’escala municipal, els ajuntaments s’han queixat repetidament per la pèrdua de subvencions derivada dels informes negatius que la direcció ha redactat, situació que ha portat el delegat a cridar que «no n’hi ha cap satisfet del funcionament».
Preocupació dels Bombers pel risc d’emergències
El delegat ha destacat com la queixa més greu la procedent dels Bombers. Segons ha explicat, els efectius es queixen de l’estat de les pistes forestals i de la impossibilitat de tallar ni tan sols branques per garantir l’accés a zones d’emergència. Això ha derivat en «una situació de nul·la accessibilitat als llocs on s’han de garantir el pas dels Bombers en cas d’emergència». Gonell ha alertat sobre una mancança addicional: el parc natural manqua de pla d’emergències —document que posseeix la resta d’espais naturals de Catalunya—, una responsabilitat que ha situat en la direcció passada.
Reforçament de la participació municipal
Com a resposta als déficits de gestió, Gonell ha anunciat la creació d’un Consell d’Alcaldes que integrarà els nou municipis amb territori dins del parc. Actualment, només tres municipis estaven representats a la Junta rectora, una limitació que ha descrit com a anomalia respecte a altres parcs naturals de Catalunya. Aquesta nova estructura, segons ha exposat, permetrà que «tots puguin participar en la gestió de l’espai natural».
La conservació és compatible amb la gestió activa
Gonell ha fet una afirmació de caràcter personal però significativa sobre els criteris que han guiat la gestió anterior. Ha dit que «s’ha arribat a una situació en què es vol fer passar abandonament per conservació». En contrast, ha argumentat que la veritable conservació és compatible amb la gestió activa i fins i tot amb certes activitats econòmiques tradicionals, idea que ha vinculat al concepte modern de sostenibilitat: «Això que és de fa quaranta anys, és el que ara en diem sostenibilitat».
Ha subratllat que la gestió ha de ser compatible amb la prevenció d’incendis. Segons Gonell, «si alguna cosa hem de tenir garantida és la de poder abordar un incendi per salvar la màxima superfície possible del parc». Aquesta visió col·loca la gestió del parc en una perspectiva de seguretat col·lectiva i activitat econòmica diversa, més que en una conservació passiva.
Les expectatives pel nou director
Gonell ha conclòs amb un missatge dirigit implícitament al futur director del parc. Li demana que «procuri que tothom estigui content». Ha insistit en la necessitat que el nou lideratge sigui capaç de «mantenir un equilibri entre tots els interessos», marcant així la pauta per a una gestió que busca la conciliació entre els diversos grups amb participació en el parc: municipis, ramaders, empreses forestals, cossos d’emergència i, per suposat, les organitzacions conservacionistes.
