Protecció Civil i Salut fem una crida a no abaixar la guàrdia en totes les activitats aquàtiques que es fan al llarg de l’any
Durant la campanya de platges d’aquest estiu 2024, iniciada el 15 de juny i que va finalitzar el passat 15 de setembre, s’han notificat a Protecció Civil de la Generalitat 17 morts en el bany a les platges catalanes, i 7 a piscines, tant d’ús privat com públic. Les dades d’enguany són més baixes en comparació amb les de la temporada de bany de l’any anterior en què es van notificar a Protecció Civil 25 persones mortes en el bany a les platges i 11 en piscines.
Tot i el descens en el nombre de persones mortes durant la temporada de bany, cal destacar que també es produeixen accidents en el bany la resta de l’any. Així per exemple, es van notificar a Protecció Civil 10 persones mortes en el bany a platges abans de la temporada de bany.
A banda dels ofegaments en el bany a platges, cal tenir en compte l’accidentabilitat en altres medis aquàtics com són les piscines on el SEM ha atès 60 persones per ofegament durant la campanya d’estiu.
El telèfon d’emergències 112 ha rebut aquest estiu un total de 3.118 trucades per 2.051 incidències relacionades amb la campanya de platges, mentre que el 2023 van ser 2.696 trucades per 1.848 incidents.
Aquest 2024, el gruix principal de trucades s’ha rebut des de l’Alt Empordà (469), seguit del Baix Empordà (440), el Barcelonès (414), el Tarragonès (333), el Maresme (291), la Selva (240), el Garraf (193), el Baix Camp (148), el Baix Penedès (139) i el Baix Llobregat (121). Per municipis, el municipi des d’on s’han fet més trucades ha estat Barcelona (271), Roses (125), Sitges (118), Badalona (108),Salou (105), l’Escala (91), Torroella de Montgrí (89), Tarragona (85), Tossa de Mar (79), i Lloret de Mar (75).
El 52,7% de les trucades (1.643) ha estat per demanar assistència sanitària al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM); seguit del 33,1% que ha estat per incidències o afectacions per l’estat de la mar (1.031). La resta d’incidents han estat el rescats de persones, abocaments, temes de civisme o seguretat, entre altres.
Del 15 de juny fins al 15 de setembre han onejat un total de 5.594 banderes verdes a les platges vigilades de Catalunya, 1.533 grogues i 187 vermelles.
Per zones, a la Costa Brava ha estat onejant la bandera verda en 1.869 ocasions, la groga en 268 ocasions i la vermella 16 vegades. A la costa del Maresme, la bandera verda ha onejat en 1.021 ocasions, la groga 231 vegades i la vermella 32 cops. Al Barcelonès hem tingut 716 banderes verdes, 265 grogues i 51 vermelles. Al Garraf, la bandera verda ha onejat en 626 ocasions, la groga 141 vegades i la vermella 11 cops. I a la Costa Daurada, la bandera verda s’ha hissat 1.262 cops, la groga ho ha fet en 628 ocasions i la vermella 77 vegades.
Dispositiu de la campanya de platges
El dispositiu de la campanya de platges s’ha dut a terme des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, on s’ha comptat amb la presència diària d’un representant del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i en contacte diari amb les diferents empreses de socorrisme que han prestat servei a les platges catalanes.
També ha estat disponible al llarg de l’estiu el visor de platges de Protecció Civil https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/estatplatges/ on consultar la bandera que onejava, els serveis que oferia la platja, i els horaris del servei de vigilància, entre altres.
Persones ofegades a les platges 2024
Les 17 persones que han mort a les platges durant la temporada de bany del 15 de juny al 15 de setembre ho han fet majoritàriament a la Costa Brava (10); seguit de la Costa Daurada (5, d’aquestes dues persones van ser rescatades amb vida i van morir posteriorment a l’hospital); i Barcelona (2). Pel que fa al sexe, 15 han estat homes i 2 han estat dones.
De les persones que han perdut la vida a les platges catalanes, 12 tenien més de 65 anys; 3 entre 50 i 65 anys; i 2 entre 18 i 50.
Del total de víctimes mortals, 5 ho han fet mentre hi havia servei de vigilància i onejava la bandera verda, i amb bandera groga han mort 4 persones. Les altres 8 persones s’estaven banyant en platges no vigilades (5) o ho estaven fent fora de l’horari de vigilància (3).
Pel que fa a les nacionalitats, 9 persones eren espanyoles, 3 franceses, 1 alemanya, 1 russa, 1 suïssa, 1 neerlandesa i 1 de nacionalitat no informada.
Aquest estiu el major nombre d’ofegats mortals ha estat el mes de juliol (6), juny (5), agost (5) i setembre (1).
Morts en activitats aquàtiques
A banda de les 17 persones que han perdut la vida mentre s’estaven banyant, aquest estiu hi ha hagut una persona que ha perdut la vida durant la realització d’una activitat aquàtica, en aquest cas submarinisme. El passat dissabte 14 de setembre, un home de 59 anys i nacionalitat francesa va morir a la Cala Montgó de l’Escala mentre practicava submarinisme nocturn.
Persones ofegades a les piscines 2024
A les piscines, tant d’ús privat com públic, aquest estiu 2024 s’ha notificat la mort de 7 persones. D’aquestes, 6 han estat en piscines particulars o comunitàries; i 1 en piscina d’ús públic. Quant a les edats, 5 tenien més de 65 anys; 1 en tenia 53 anys; i 1 era menor d’edat. De les víctimes mortals, 4 han estat homes i 3 dones.
Dades d’anys anteriors
El 2023 van morir 25 persones a les platges, el mateix nombre que el 2022; el 2021 van ser 21 les persones que van morir per ofegament a les platges catalanes; 24 el 2020; 29 el 2019; 18 ofegaments el 2018; 22 ofegaments el 2017; 20 el 2016; 21 el 2015; i 18 el 2014.
Atencions del SEM
D’altra banda, entre el 15 de juny i el 15 de setembre, el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) ha atès 153 persones per ofegament a platges, rius, piscines i embassaments. En el 87% dels casos, el SEM ha atès, estabilitzat i traslladat posteriorment a la persona afectada a un centre sanitari. La majoria de les atencions del SEM s’han realitzat a les platges amb 86 afectats, seguit de les piscines amb 60, els rius amb 6 i el mar obert amb 1 afectat. Per grups d’edats, el SEM ha atès a 78 adults, 35 infants, 20 joves i 20 pre-adolescents.
Per Regions Sanitàries, el SEM ha atès a 10 persones a Barcelona ciutat: 2 a piscines, 6 a la platja i 2 a rius i embassaments. 14 persones a la Regió Sanitària Metropolitana Nord: 8 piscines, 5 a la platja i 1 a Rius i embassaments. 10 assistències a la Regió Sanitària Metropolitana Sud: 6 a piscines i 4 a les platges.1 persona atesa a l’Alt Pirineu i Aran en rius i embassaments. A la Regió Sanitària del Camp de Tarragona el SEM ha atès a 33 persones: 14 a piscines i 19 a les platges. A la Catalunya Central s’han atès 3 persones en piscines. A Girona, 56 persones: 37 a les platges, 18 a piscines i 1 a mar obert. A Lleida, 7 persones: 5 a piscines i 2 a rius i embassaments. A la nova Regió Sanitària del Penedès el SEM ha atès a 14 persones: 11 a les platges i 3 a les piscines. Finalment, a les Terres de l’Ebre el SEM ha atès a 5 persones: 4 a les platges i 1 a la piscina.
La dedicació del SEM durant la campanya d’estiu és essencial per a una bona atenció a la ciutadania. Els equips de professionals sanitaris, amb la formació especialitzada i el màxim compromís, treballen per garantir una resposta ràpida i eficaç en situacions d’emergència. Les unitats terrestres i els helicòpters medicalitzats juguen un paper crucial en aquesta atenció, permetent desplaçaments immediats i accessibles a les zones que més ho necessiten.
Aquestes eines i recursos, asseguren que les persones afectades rebin l’assistència sanitària necessària de manera efectiva, millorant així la qualitat del servei a la ciutadania
Crida a no abaixar la guàrdia en les activitats aquàtiques
Paral·lelament, Protecció Civil i el Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, fan una crida a no abaixar la guàrdia en totes les activitats aquàtiques que es fan al llarg de l’any. En aquest sentit, es recorda que cal respectar sempre les indicacions de seguretat en llocs destinats a la natació i el bany. I en el cas que hi hagi infants fent activitats dins o a prop de l’aigua, supervisar-los sempre d’acord amb la seva edat i desenvolupament: els més petits sempre a l’abast de la mà i els més grans a la vista.
Campanya de se sensibilització “A l’aigua risc zero”
A principis de juliol el Departament d’Interior va presentar la campanya “A l’aigua risc zero” per a conscienciar la població de com gaudir d’un bany segur a platges, piscines i aigües interiors. La campanya tenia per objectiu generar la complicitat amb la ciutadania que gaudeix habitualment o de forma esporàdica del bany a la platja, piscina o aigües interiors, per tal de recordar els consells bàsics que permeten minimitzar el risc que significa qualsevol activitat lúdica en el mitjà aquàtic.
La campanya “A l’aigua risc zero” ha inclòs diferents materials, tant físics com audiovisuals:
- Un anunci de televisió que de forma simpàtica, jugant amb el concepte de risc zero exemplificat el zero com un flotador o salvavides, recordava els principals consells d’autoprotecció per minimitzar el risc.
- També s’han elaborat falques per a ràdios amb els principals consells. S’han imprès 100.000 ventalls que s’han distribuït a les platges per part del voluntariat de Protecció Civil de diferents municipis així com en accions específiques coordinades amb RENFE en trens de rodalies que tenien com a destí estacions de municipis amb platges d’ús intensiu. Els ventalls, que són un producte pensat sobretot per a les persones grans, també s’ha distribuït en piscines i urbanitzacions. Entre els municipis que han col·laborat cal destacar el Vendrell i Lloret de Mar que van fer una distribució massiva del material especialment a platges
- En el marc de la campanya també s’han editat 4 cartells diferents amb consells específics per a gent gran, infants, per a piscines i per a platges.
- Igualment, s’han realitzat 6 vídeos curts per a difondre per xarxes sobre consells per a gent gran, sobre el color de les banderes a les platges i el seu significat, sobre riscos associats a la presència de roques i penya-segats propers a les zones de bany, sobre les distraccions amb els infants i el bany, consells preventius pel bany en gorgs, rius i aigües de muntanya i sobre consells per a joves. A més, aquests consells també s’han elaborat en altres formats digital com infografies i banners digitals.
La campanya, que ha tingut un pressupost de 475.630 € (IVA inclòs), incloïa tant la creativitat, el disseny i edició dels materials així com la seva emissió (en el cas de l’anunci de TV i les falques de ràdio i materials digitals) en mitjans de comunicació.
Ubicació de les casetes de salvament de platges per reforçar la localització de les trucades al telèfon d’emergències 112
Aquest estiu, el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya ha incorporat la ubicació de les torres de vigilància i les casetes de salvament de les platges del litoral català a partir de les dades facilitades per la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, competent en l’autorització d’aquests usos a petició dels diferents municipis costaners.
La disponibilitat de la geolocalització d’aquests elements ha permès reforçar la localització de les trucades al telèfon d’emergències 112 de Catalunya per ofegament o altres contingències a les platges atès que s’ha disposat d’una referència física compartida amb la persona alertant.
Les dades d’ubicació de les torres de vigilància i les casetes de salvament han estat facilitades a la Direcció General de Protecció Civil i al CAT112 (ambdós del Departament d’Interior) per part de la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral del Departament de Territori que té com a competència l’autorització de qualsevol ús a les platges que sol·licitin els ajuntaments.
En funció del resultat, es valorarà demanar als municipis incorporar un codi físic visual a les torres de vigilància i les casetes de salvament per la propera temporada. Aquest codi permetria identificar visualment la torre o caseta més propera a l’alertant que truqui al telèfon d’emergències 112 des de la platja. El codi seria únic i incorporaria la codificació de la platja, també única.
Aquest acció s’ha emmarcat dins del projecte de la Direcció General de Protecció Civil i de la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral per la millora dels serveis de salvament i socorrisme de platges, competència municipal.
