Manuel Vilà Olesa, conegut com ‘el metge dels pobres’, va destacar per l’estudi del paludisme al delta de l’Ebre i per descobrir el Kala-Azar infanti
L’Ajuntament de Tortosa ha renovat les plaques del carrer Manuel Vilà, al centre de la ciutat, tot explicitant que es tracta del Doctor Vilà. Així és com molta gent encara anomena el carrer, ja que este era el seu nom original, als anys seixanta. La renovació de les plaques s’ha dut a terme este dimarts al matí, amb la presència d’alguns néts i besnéts de Vilà, que han sigut acompanyats per l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, pel primer tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Jordi Jordan, i per la regidora de Serveis, Marga Abelló. “Hem fet la renovació de le plaques a petició dels descendents del Doctor Vilà, sense que això implique un canvi en la nomenclatura del carrer, que continua sent la mateixa”, ha explicat l’alcaldessa. A més, també s’ha reposat la placa de la cruïlla del mateix carrer amb l’avinguda de la Generalitat, desapareguda fa uns 15 anys amb motiu de les obres d’un comerç.
El doctor Manuel Vilà Olesa va nàixer a Tortosa el 1881. Era fill del metge Felip Santiago Vilà Oliva i de Concepció Olesa Fonollosa. Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de València, on va llicenciar-se el 1902. L’any següent ja dirigia el Laboratori Municipal de Tortosa, fins que el 1906, amb la mort del seu pare, assumeix els seus pacients i esdevé metge de capçalera. Al mateix temps, també va heretar-ne la presidència de Creu Roja a Tortosa. Però sobretot, va destacar com a investigador del paludisme al delta de l’Ebre i com a descobridor del Kala-Azar infantil, una malaltia que va centrar la seua tesi doctoral amb un tribunal presidit per Santiago Ramón y Cajal.
Per la seua tasca, molts anomenaven Vilà “el metge dels pobres”, ja que de vegades deixava diners sota el coixí dels pacients, si no podien pagar-se els medicaments. Durant la gran riuada del 1907 va assistir la gent que el necessitava, fins i tot movent-se en barca, i l’any següent va haver d’afrontar la greu epidèmia de grip del 1908. També va ser molt actiu en periodisme i política, emmarcat en els sectors catòlics i tradicionalistes de la ciutat. Des del 1923 va tenir problemes de salut mental, i en esclatar la Guerra Civil va ser hospitalitzat a l’Institut Pere Mata de Reus, on va estar ingressat fins a la seua mort, el 1963. L’any següent, l’Ajuntament va dedicar-li el carrer que porta el seu nom.
