Les entitats alerten d’impactes «severs i irreversibles» sobre la biodiversitat, els recursos hídrics i l’activitat agrària de les Terres de l’Ebre i denuncien un model energètic al servei d’interessos privats
L’associació Sediments i Ecologistes en Acció han presentat al·legacions contra el Pla Especial Urbanístic Autònom de la macrocentral hidroelèctrica reversible Gironès-Raïmats abans que es tancara el termini d’exposició pública, el passat 17 de setembre. Les dues organitzacions reclamen a la Generalitat de Catalunya la retirada d’un projecte que consideren «territorialment sobredimensionat» i incompatible amb la preservació ambiental de les Terres de l’Ebre.
Josep Juan, de Sediments, i Miquel Llop, d’Ecologistes en Acció, han argumentat que la infraestructura tindria un impacte «sever i irreversible» sobre la biodiversitat, els hàbitats naturals i els camps de conreu de la zona. El projecte afectaria directament els municipis de la Fatarella, Ascó i Flix, però les seues repercussions s’estendrien també al Matarranya i Mequinensa a causa d’una línia de molt alta tensió d’uns 36 quilòmetres prevista per evacuar l’energia produïda. Segons les entitats, aquest traçat travessaria àrees properes a espais naturals protegits i corredors biològics, amb possibles efectes sobre espècies com aus rapinyaires, quiròpters i llúdrigues.
Un dels arguments centrals de les al·legacions és l’ús de l’aigua. El projecte contempla dues basses amb una capacitat de 13 hectòmetres cúbics cadascuna, i les entitats qüestionen que la documentació no concrete aspectes clau com el moment de les extraccions ni el règim de concessió durant episodis de sequera. «És fals que no agafaran aigua del riu Ebre«, ha afirmat Josep Juan, que alerta que noves concessions vinculades a projectes privats podrien agreujar els problemes de regressió del delta de l’Ebre i dificultar la gestió dels sediments retinguts als embassaments.
Les entitats també expressen preocupació per l’opacitat que envolta el projecte i temen que, en situacions d’escassetat hídrica, es prioritze el subministrament a grans infraestructures energètiques per damunt de sectors com l’agricultura. Miquel Llop ha recordat que les Terres de l’Ebre ja concentren una part molt important de la generació elèctrica de Catalunya, amb centrals nuclears, embassaments, parcs eòlics i altres instal·lacions industrials, i ha subratllat que el territori no pot continuar assumint nous impactes sense contraprestacions clares.
En un sentit més ampli, Sediments i Ecologistes en Acció consideren que la macrocentral respon a un «model energètic centralitzat» que concentra els beneficis en mans privades, i defensen una producció basada en les energies renovables, l’autoconsum i la proximitat entre centres de producció i de consum. Les entitats rebutgen també el que qualifiquen de «falsa dicotomia» entre transició energètica i preservació agrària, i reclamen polítiques que protegeixin alhora els ecosistemes i la sobirania alimentària de les famílies que treballen els terrenys que el projecte podria ocupar.
