La jornada del Dia Internacional de les Dones Rurals, emmarcada en l’Any Internacional de la Dona Pagesa, ha servit per presentar el projecte Som Ruralitats, que vol connectar cases buides amb famílies que es volen instal·lar als pobles
La Fatarella ha estat l’escenari aquest dimecres de la commemoració del Dia Internacional de les Dones Rurals, una cita que enguany ha tingut un pes afegit perquè coincideix amb l’Any Internacional de la Dona Pagesa 2026, declarat per les Nacions Unides. Organitzada conjuntament pels departaments d’Igualtat i Feminisme i d’Agricultura, la jornada ha aplegat dones, entitats i professionals del món rural, a més de l’alcalde del municipi, Jordi Rius, i representants del Govern al territori.
La directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme, Mercè Guirao, ha recordat que les dones van ser clau en el naixement de l’agricultura i ha lamentat que, milers d’anys després, encara hagin de reclamar el reconeixement dels seus drets en un sector que elles mateixes van ajudar a crear. Durant l’acte s’ha posat de manifest que les desigualtats continuen presents en aspectes com la titularitat de les explotacions, l’accés al finançament o la presència femenina en els òrgans de decisió.
Qui agafarà el relleu?
El relleu generacional ha estat un dels temes centrals de la trobada. Els participants han coincidit que, perquè els joves puguin quedar-se als pobles, cal garantir-los habitatge, serveis, feina i espais on participar. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha llançat la pregunta «Qui ens rellevarà?» i ha defensat que part de la resposta passa per acollir i facilitar l’arrelament de les persones que arriben de fora. Segons Gonell, l’arribada de noves famílies és el que permet mantenir escoles, serveis i equipaments: «Si hi ha criatures, hi ha escola. Si hi ha famílies, hi ha serveis».
Cases buides per tornar a omplir els pobles
En aquest context s’ha presentat Som Ruralitats, una iniciativa que treballa per posar en contacte habitatges privats que estan en desús amb persones disposades a establir-se al territori. El projecte combina habitatge, cooperativisme i comunitat, amb la idea que rehabilitar una casa tancada és també una manera de retornar vida al poble. Gonell ha subratllat que aconseguir que una família s’instal·li en un habitatge cuidat ja és «una aportació molt important» contra el despoblament, un problema que, s’ha insistit, s’ha d’abordar tenint en compte també l’ocupació, l’educació i les cures.
Les protagonistes del projecte, Neus Miró, Yusimi Fiol, Neus Berengué, Olivia Rius i Anna Orós, han participat en una taula rodona on han explicat les seves experiències sobre l’arrelament i el paper de les dones al món rural.
De sostenidores a líders
Més enllà del reconeixement, la jornada ha reclamat que les dones rurals ocupin llocs de lideratge. Gonell ha afirmat que no n’hi ha prou amb valorar la seva feina i que cal que siguin empresàries, que encapçalin projectes i que participin en la presa de decisions, incorporant aquesta mirada a les polítiques públiques.
L’acte s’ha tancat amb l’actuació musical Amb Nom de Dona.
