L’acte Som Turisme, que commemora els 40 anys del Patronat de Turisme de la Diputació, fa balanç d’una temporada que supera els 6 milions d’arribades i que avança en la desestacionalització. Tres de les sis iniciatives guardonades als Premis Jordi Cartanyà són ebrenques
Reus va acollir ahir dijous Som Turisme, la trobada anual del sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre que organitza el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Aquest any l’acte va coincidir amb el 40è aniversari del Patronat. Hi van assistir més de 350 representants d’empreses i institucions, encapçalats per la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i el president del Patronat, Enric Adell.
La cita va servir per fer balanç d’un any en què, fins a finals d’octubre, s’han superat els 6 milions d’arribades i els 21,7 milions de pernoctacions. La dada que més es va destacar, però, és el creixement de l’activitat fora de la temporada d’estiu, que reforça el camí cap a la desestacionalització.
Més visitants, però estades més curtes
Enric Adell va resumir l’exercici com a positiu: les arribades han crescut a les dues marques i les pernoctacions han augmentat a la Costa Daurada, mentre que a les Terres de l’Ebre han patit una petita disminució. El president del Patronat ho va atribuir a la conjuntura econòmica: la gent “vol gaudir, vol fer vacances”, va dir, però “no pot fer els mateixos dies que feia abans”. Per això va defensar que els territoris s’han d’adaptar a aquest nou context.
Les xifres ho confirmen. La Costa Daurada ha registrat 5.533.731 arribades, un 7,8% més, i 20.199.665 pernoctacions, un 1,8% més. A les Terres de l’Ebre, les arribades han crescut un 4,9%, fins a 520.200, però les pernoctacions han baixat un 0,6%, fins a 1.486.725. L’estada mitjana també s’ha escurçat: de 3,8 a 3,6 nits a la Costa Daurada i de 3 a 2,8 nits a les Terres de l’Ebre.
DESTACAT
“La gent vol gaudir, vol fer vacances, però no pot fer els mateixos dies que feia abans. Hem de ser capaços d’adaptar-nos a aquest nou context econòmic.” — Enric Adell
Dues marques, dos públics diferents
Adell també va subratllar que les dues marques tenen mercats molt diferents. A la Costa Daurada predomina el visitant estranger, mentre que a les Terres de l’Ebre el principal mercat és el català. Segons el balanç, a les Terres de l’Ebre el públic català i espanyol representa el 73,3% de la demanda. A la Costa Daurada, en canvi, aquests dos mercats sumen el 47%. Entre els visitants internacionals, el primer mercat a totes dues marques és el francès: un 11,1% a la Costa Daurada i un 12% a les Terres de l’Ebre. A la Costa Daurada el segueixen el britànic i l’irlandès; a l’Ebre, l’alemany i l’holandès.
Pel que fa a l’ocupació, els hotels es mantenen al voltant del 73% a la Costa Daurada i del 55% a les Terres de l’Ebre. Als càmpings de l’Ebre, l’ocupació ha passat del 39% al 38%, i als apartaments, del 43% al 38%.
40 anys de canvis: més places i més qualitat
Noemí Llauradó va repassar l’evolució del sector des que es va crear el Patronat, el 1986. Llavors el territori tenia unes 24.000 places hoteleres i ara en té més de 63.000. A més, s’ha guanyat en qualitat: aleshores només un 4,5% de les places eren en hotels de 4 o 5 estrelles, i ara ja en són el 70%. Els càmpings han passat de 54.000 a 71.000 places i, segons la presidenta, són referents europeus en qualitat, innovació i sostenibilitat.
Llauradó també va remarcar que l’oferta s’ha diversificat. Del sol i platja de la Costa Daurada dels inicis s’ha passat a un turisme que inclou natura, esport, cultura i patrimoni, en bona part gràcies a la incorporació de la marca Terres de l’Ebre.
DESTACAT
“Abans només un 4,5% de les places eren en hotels de 4 o 5 estrelles. Ara ja és un 70%. No només en quantitat, sinó també en qualitat.” — Noemí Llauradó
La desestacionalització, cada vegada més real
Les pernoctacions dels mesos de gener, febrer, març, abril, maig i octubre han crescut un 5,32%, fins a 7.526.202. És un creixement molt superior a l’1,7% del conjunt del període. Aquests sis mesos ja concentren el 34,7% de les pernoctacions, quan l’any passat en sumaven el 33,5%.
Per a la presidenta de la Diputació, aquesta tendència té conseqüències positives per als treballadors. Permet estabilitzar i fidelitzar els professionals del turisme, que estiguin menys precaritzats i que puguin cobrar millors sous. Llauradó ho va atribuir a una aliança publicoprivada que, al seu parer, “funciona molt bé” i és “un model a seguir”. En aquesta aliança hi participen les associacions empresarials, el Patronat i els patronats municipals i comarcals.
En el seu discurs, la presidenta va definir el sector com “un puntal econòmic i social” i va dir que els seus professionals són “imprescindibles”. També va recordar els grans esdeveniments que ha acollit aquest any el territori, com el Tour de França, la Volta a Catalunya, la Vuelta, la gala dels Soles Repsol, l’eclipsi total de sol, la Copa de la Reina de bàsquet i els Jocs Special Olympics. Segons Llauradó, demostren el “gran atractiu” del territori com a destinació i la seua capacitat organitzativa.
Adell, per la seua banda, va dir que una destinació és “un projecte col·lectiu que construïm entre tots”. També va afegir que, després de quatre dècades, l’objectiu del Patronat és que la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre siguin atractives per visitar, però sobretot “bones per viure-hi”.
L’Aeroport de Reus i els creuers
L’Aeroport de Reus ha tancat la temporada amb 1.434.634 passatgers, un 7,8% més, i 22.241 operacions, un 8,4% més. Ha ofert 26 rutes cap a vuit destinacions, i el Regne Unit i Irlanda continuen sent els seus principals mercats. També ha contribuït a allargar la temporada: aquest any l’activitat va començar al març i ha durat fins a principis de novembre. Pel que fa als creuers, l’exercici s’ha tancat amb 85 escales i 178.112 passatgers.
Premi a la trajectòria de 4R Hotels
El Premi Costa Daurada i Terres de l’Ebre va reconèixer els 30 anys de trajectòria de 4R Hotels. És una empresa familiar fundada per Francesc Roig i Martí que té vuit hotels, 1.650 habitacions i unes 650 persones a la plantilla, a l’Hospitalet de l’Infant, Salou, el Vendrell i Calafell. Va recollir el guardó el gerent, Xavi Roig, que el va dedicar al seu pare, mort aquest any.
Tres projectes ebrencs, entre els Premis Jordi Cartanyà
Els Premis Jordi Cartanyà van distingir sis iniciatives, una de la Costa Daurada i una de les Terres de l’Ebre en cadascuna de les tres categories. Cada projecte rep 5.000 euros. Els premiats de la Costa Daurada són ApiExperience (Alcover), Yzaguirre Experience (el Morell) i El Clam de Tàrraco (Tarragona). Els de les Terres de l’Ebre són aquests:
Ebre Viu, caiac al riu tot l’any. El projecte de l’empresa Beniemocions de Benifallet va guanyar en la categoria de projecte innovador i sostenible. Ofereix experiències en caiac de baix impacte al riu durant tot l’any. El gerent, Aleix Vallespí, va explicar que la iniciativa va néixer per desestacionalitzar i trobar feina fora de temporada. Per fer-ho, han buscat sinergies més enllà de l’esport, amb la gastronomia i el turisme cultural de les Terres de l’Ebre. Vallespí va dir que el premi és la prova que van “pel camí que toca” i que els treu “un pes de damunt”.
DESTACAT
“Va néixer la idea d’intentar desestacionalitzar: busquem feina fora de temporada. Aquest reconeixement ens indica que estem pel camí que toca.” — Aleix Vallespí, Ebre Viu
Enoturisme, Art i Territori a la Terra Alta. El projecte de De Haan Altés, el Celler Herència Altés de Gandesa, va guanyar en la categoria de turisme experiencial. Es va reconèixer com un producte integral que uneix vi, gastronomia, cultura, paisatge i sostenibilitat i que genera activitat tot l’any. La fundadora, Núria Altés, va defensar que el vi “és cultura, és història, és territori i és paisatge”. També va dir que rebre visitants al celler és la millor manera de guanyar “ambaixadors” del projecte. Va descriure la visita com “molt més que una copa de vi”, envoltada de natura i amb vistes al “paisatge picassià” dels Ports. Altés va afirmar que el guardó és un reconeixement a la perseverança d’un territori “oblidat durant moltes generacions” que, per fi, s’ha fet un lloc al mapa del món.
DESTACAT
“El vi és cultura, és història, és territori i és paisatge. I és des de casa que guanyem els ambaixadors del nostre projecte.” — Núria Altés, Herència Altés
L’aplicació del Càmping Ametlla. El càmping de l’Ametlla de Mar va guanyar en la categoria de solucions tecnològiques per una plataforma de digitalització integral. La directora, Sònia Vega, va explicar que l’objectiu era millorar l’experiència del client i fer-lo més autònom. Al mateix temps, l’aplicació ha permès reduir el paper, guanyar en sostenibilitat i rebaixar l’estrès de la plantilla, perquè també la fa servir l’equip de manteniment per coordinar-se amb recepció. Vega va dir que el premi els dona “molta gasolina” per continuar impulsant nous projectes.
DESTACAT
“Això ens dona molta gasolina per continuar implementant nous projectes i veure que la feina és reconeguda i que podem millorar dia a dia.” — Sònia Vega, Càmping Ametlla
La intel·ligència artificial, a debat
L’acte es va tancar amb la xerrada “La IA no existeix, i la feina tampoc”, de l’enginyer informàtic Josep M. Ganyet, especialista en imatge digital i intel·ligència artificial. Ganyet va defensar que la IA no ve a substituir les persones, sinó perquè les persones facin feines de persones i els robots, feines de robots.



