La iniciativa busca recuperar aquesta espècie extingida als anys 70, en un procés que podria trigar dècades a consolidar-se
La platja fluvial de Tivenys ha acollit aquest dijous la tercera alliberació d’esturions al riu Ebre, una acció emmarcada en el projecte Life Migrator Ebre que pretén reintroduir aquesta espècie desapareguda de les aigües catalanes fa més de cinquanta anys. En total, s’han alliberat 44 exemplars juvenils d’aproximadament un any i mig d’edat, procedents de França i prèviament marcats per facilitar-ne el seguiment.
Segons ha explicat Manu Juárez, coordinador de l’IDECE (Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre), organisme que capitaneja el projecte juntament amb altres socis com la Unió Científica, els esturions han estat traslladats des de territori francès seguint la periodicitat de cria natural de l’espècie. Els animals, un cop marcats a l’IRTA, han estat aclimatats a les condicions específiques de les Terres de l’Ebre i a la temperatura de l’aigua del riu abans de procedir al seu alliberament, previst sempre cap a finals d’any quan les condicions tèrmiques són més adequades.
Marc Ordeix, coordinador del projecte, ha recordat que l’esturió es va extingir als anys 70 després d’haver tingut una notable importància tant ecològica com econòmica al riu Ebre i altres grans rius del Mediterrani i d’Europa. El Life Migrator Ebre contempla diverses actuacions, entre les quals destaca la millora del poblement de peixos al tram final del riu, la construcció de rampes per a peixos i l’adequació de la resclosa d’Xerta perquè sigui compatible amb la navegació i el pas de fauna aquàtica.
Els esturions alliberats provenen de l’únic lloc d’Europa on l’espècie encara sobreviu de manera natural: la zona propera a Bordeus, a Quitània, al sud de França, a la costa atlàntica. Gràcies a un conveni entre els governs francès, català i espanyol, s’han realitzat tres alliberaments en els últims dos anys, amb l’objectiu de recuperar progressivament la població d’aquesta espècie emblemàtica.
No obstant això, Ordeix ha advertit que es tracta d’un procés molt lent. Els esturions mascles no assoleixen la maduresa reproductiva fins als 13-15 anys, mentre que les femelles necessiten entre 18 i 20 anys. Això implica que caldrà mantenir els alliberaments durant molts anys amb molta paciència abans d’obtenir resultats definitius. Fins ara, el comportament dels exemplars alliberats ha estat positiu: s’han adaptat bé a l’entorn, movent-se entre el tram final del riu, l’estuari i el mar, tal com correspon a la seva edat juvenil. Quan siguin adults, se n’aniran al mar per créixer i, entre els 15 i 20 anys, haurien de retornar al riu per reproduir-se, tot i que caldrà esperar encara diverses dècades per comprovar si aquesta segona fase es compleix amb èxit.
