Les dues ciutats de les Terres de l’Ebre aconsegueixen 25 milions d’euros cadascuna per regenerar els seus barris històrics i convertir-se en referents territorials amb projectes que s’allargaran fins al 2029
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres que Amposta i Tortosa figuren entre les 20 poblacions catalanes beneficiades per la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, una reedició de l’antiga Llei de Barris que destinarà fins a 1.000 milions d’euros en cinc anys per a la transformació urbana de Catalunya. Ambdues capitals de les Terres de l’Ebre han aconseguit la màxima subvenció possible: 25 milions d’euros cadascuna, dels quals la Generalitat aportarà aproximadament 15 milions i els ajuntaments hauran de cofinançar els 10 milions restants amb recursos propis o d’altres agents públics i privats.
La resolució, coneguda després de la reunió del comitè tècnic d’avaluació del passat dimecres, suposa un punt d’inflexió per a les dues ciutats ebrenques, que podran impulsar projectes ambiciosos centrats en tres eixos estratègics: transformacions físiques en urbanisme, habitatge i eficiència energètica; transició ecològica amb actuacions d’emergència climàtica i infraestructura verda urbana; i acció sociocomunitària per reduir desigualtats socials i promoure l’equitat de gènere, la salut i l’ocupació.
Amposta ha dissenyat un pla per recuperar l’espai urbà de la façana fluvial i prioritzar les intervencions als barris de la Vila, el Grau i el Pla d’Empúries. L’alcalde Adam Tomàs ha assegurat que les actuacions encaixen amb la transformació que ja impulsa el consistori i permetran escurçar terminis. Del pressupost total, 11,46 milions aniran a transformacions físiques, 8,63 milions a transició ecològica i 2,9 milions a acció sociocomunitària. Entre les obres destacades figuren la rehabilitació del convent de les Monges amb 500.000 euros, les expropiacions i obertura de nous espais públics a l’entorn del Castell amb més de 900.000 euros, i l’adequació de la passarel·la de l’avinguda entre l’Aragonesa i el Pla d’Empúries amb 2,13 milions. També es crearà un alberg climàtic a la façana fluvial convertint l’actual aparcament de les antigues piscines en un nou espai verd, amb un cost de 2,29 milions d’euros. En l’àmbit social, es destinaran 529.000 euros a un projecte de llar per a joves vulnerabilitzats i 536.000 a infraestructures socials i dinamització comunitària, entre d’altres iniciatives de suport a dones treballadores de les cures i alimentació infantil.
Per la seva banda, Tortosa ha obtingut el que l’alcalde Jordi Jordan ha qualificat com «la subvenció més gran de la història» del municipi. El projecte de la Ciutat Històrica contempla 32 actuacions per regenerar els barris del Rastre, Remolins, Centre-Nucli Històric, Castell i Santa Clara-Garrofer. La Generalitat aportarà 14,9 milions d’euros i l’Ajuntament haurà d’assumir 10,1 milions. Jordan ha destacat la feina de l’equip tècnic, el personal municipal, els regidors i la ciutadania que ha participat en les assemblees. Entre les actuacions més rellevants hi ha la rehabilitació d’edificis històrics en mal estat com el Centre Multiusos de Remolins, el Centre Sant Francesc a Santa Clara, l’espai Sant Joan i el complex dels Josepets al Rastre, o la Puríssima al Centre-Nucli Antic. També s’impulsarà la promoció d’habitatge, accions per dinamitzar el comerç amb la reforma del primer tram de l’avinguda de la Generalitat, millora de la videovigilància, creació de brigades sobre civisme i neteja, i la posada en marxa d’un servei de mediació i acompanyament comunitari vinculat als casals de barri.
La primera tinent d’alcaldia de Tortosa, Mar Lleixà, ha celebrat que es tracta «d’un dia històric» que permetrà recuperar el batec dels barris antics i fer que els tortosins tornin a posar la mirada als seus orígens. El segon tinent d’alcaldia, Víctor Grau, ha volgut deixar clar que no ha estat una qüestió d’atzar sinó «el resultat de la bona feina tècnica i política». Ambdues ciutades ebrenques disposen ara d’una oportunitat única per transformar els seus nuclis històrics i consolidar-se com a referents territorials a les Terres de l’Ebre, amb projectes que s’executaran fins al 2029 i que marcaran el futur urbanístic, social i mediambiental de les dues capitals.
