‘Busca els senyals. Atura l’assetjament’: Educació i FP engega una campanya per millorar la detecció de l’assetjament escolar

Consellera Niubó: “Garantir el benestar dels alumnes és una prioritat ineludible”

El Departament d’Educació i Formació Professional ha engegat avui la campanya “Busca els senyals. Atura l’assetjament” per sensibilitzar l’alumnat dels centres educatius catalans i les seves famílies de la importància de millorar la detecció de l’assetjament escolar. En un acte aquest matí a l’Institut Teresa Pàmies de Barcelona, en què s’han presentat els materials de la campanya, la consellera Esther Niubó ha assegurat que el Govern està “compromès en avançar cap a un sistema educatiu lliure d’assetjament. Garantir el benestar dels alumnes és una prioritat ineludible, ja que només així podrem aconseguir un entorn pacífic que garanteixi el seu creixement formatiu i personal. Cal erradicar aquesta xacra i, per aconseguir-ho, la detecció precoç és clau”. 

La campanya inclou un espot per a la televisió i les xarxes socials que se centra en dos alumnes a qui l’assetjament “acompanya tot el dia”, ja que no poden deixar de visualitzar els insults i les vexacions que reben en objectes quotidians com un bric de llet, una parada de bus o el despertador. Es vol representar, així, la càrrega psicològica que suposa l’assetjament per a les seves víctimes. També hi ha cartells per a la via pública (fanals, parades de transport públic, etc.) que es repartiran a tots els centres educatius catalans. 

Nou web

S’ha anunciat també el llançament del web assetjamentescolar.gencat.cat, que inclou exemples de senyals que poden indicar que un infant o jove està patint assetjament. Alguns dels que es poden detectar al centre educatiu són els següents:

1. Canvi dràstic en el rendiment i la motivació acadèmica.
2. Alteració sobtada emocional que es reflecteix en el seu comportament.
3. Desaparició o trencament de les seves pertinences personals.
4. Exclusió per part del grup.
5. Marques físiques o autolesions.

Alguns exemples de senyals que es poden detectar a casa són els següents: 

1. Problemes psicosomàtics, com mal de panxa, problemes de son, ansietat, angoixa, trastorns alimentaris, etc.
2. Evidències físiques com ferides, marques, morats, cremades, autolesions, etc.
3. Canvis de comportament com no voler anar a l’escola ni a altres activitats socials, presentar irritació i frustració, mostrar-se distant, alienat/da i desanimat/da.
4. Es mostra en estat d’alerta o alarma constantment davant dels aparells electrònics, fins i tot quan dorm.
5. Es mostra enfadat/ada, depressiu/iva i/o frustrat/ada després d’utilitzar l’ordinador o després d’un missatge o una trucada.

El nou web també conté un llistat dels recursos que el centre, les famílies i qualsevol membre de la comunitat educativa pot activar. El principal és la Unitat d’Atenció a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), que acull totes les verbalitzacions que viu o ha viscut l’alumnat, tant dins com fora del centre educatiu, i que posa en marxa els circuits corresponents i treballa amb el centre educatiu per acompanyar-lo en l’abordatge d’aquesta violència per mitjà de l’activació del protocol, que des del curs passat està unificat. A més, el Departament d’Educació i Formació Professional disposa del Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA), una base de dades que permet sistematitzar el registre de les situacions de violència que viu l’alumnat, tot facilitant la gestió dels casos, unificant els criteris d’actuació, agilitzant el circuit de comunicació i permetent disposar d’un registre estadístic únic. 

Amb les dades de la USAV (fins el curs 2023-2024) i del REVA (curs 2024-2025), s’han atès un total de 2.206 casos tipificats com de presumpte assetjament escolar des de mitjans del curs 2020-2021, quan es va posar en marxa la USAV. Descomptant aquest primer curs, que no es va cobrir sencer, el nombre de casos atesos ha augmentat un 200 % en 3 cursos (del 2021-2022 al 2023-2024). El motiu de l’augment sostingut dels casos no és necessàriament un creixement de la violència als centres, sinó l’increment en la sensibilització sobre l’assetjament i la posada en marxa de la USAV i el REVA, amb la corresponent campanya de difusió entre centres, alumnat i famílies.

Acte de presentació

L’acte de presentació, amb un públic format per alumnat de l’Institut Teresa Pàmies, ha comptat amb la presència dels dos actors que han protagonitzat els espots. Una dels dos, Ariadna Fernández, també ha estat víctima d’assetjament, i ha compartit el seu testimoni personal en un vídeo projectat a l’acte. També hi ha hagut una taula rodona amb l’educadora social Lídia Casanovas; la coordinadora de Coeducació, Convivència i Benestar de l’Institut Alt Foix, Patrícia de Andrés, i una alumna de l’Institut Teresa Pàmies. La taula rodona s’ha centrat en la detecció de l’assetjament, el procediment que cal seguir quan es té sospita d’un cas, i la prevenció d’aquesta xacra.