La seva reintroducció als Ports permetrà crear un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia
El Parc Natural dels Ports ha alliberat al medi els primers vuit exemplars de voltor negre en el marc del projecte de reintroducció d’aquesta espècie que el Parc està desenvolupant amb la col·laboració de GREFA. La reintroducció del voltor negre permetrà recuperar aquesta espècie extingida als Ports, i restablir processos ecològics, essencials per a la biodiversitat, que porten a terme el gremi de voltors. L’objectiu és garantir la conservació de l’espècie a Catalunya i facilitar un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia. En el marc del projecte, es preveuen alliberar una cinquantena d’exemplars en cinc anys.
Les aus alliberades han passat uns mesos en una gàbia d’aclimatació. L’objectiu d’aquesta fase és que els voltors associïn el territori amb aliment i presència de congèneres, incrementant les possibilitats d’assentament i fixació de la colònia. Durant aquest temps, no han tingut contacte visual amb persones; el seguiment s’ha fet amb càmeres i punts de vigilància estratègics.
Previ a l’alliberament també s’ha fet la revisió veterinària, el marcatge dels exemplars i la col·locació de GPS per fer-ne seguiment.
Els exemplars han rebut el nom d’Aguait, Airosa, Aixada, Andorres, Arena, Argilaga, Arion, Arnes, Auliva i Aulivera. Els noms han estat escollits pels alumnes de primària de l’Escola Teresa Subirats i Mestre de Mas de Barberans, en el marc d’una activitat d’educació ambiental realitzada pel Parc amb la col·laboració de GREFA per donar a conèixer l’espècie.
Arribada de nous exemplars
Airosa i Aulivera no són aptes per a la vida silvestre i no es poden alliberar; es quedaran a les instal·lacions com a nexe amb els pròxims grups. De fet, aquests dies, junt amb aquest dos han arribat cinc exemplars més. Dos procedeixen de l’Hospital de Fauna Salvatge de GREFA a Madrid, i tres procedeixen del Centre de Fauna de Vallcalent a Lleida, recuperats enguany en diferents punts de Catalunya.
Igual que en el cas anterior, aquests cinc exemplars restaran en la gàbia d’aclimatació fins al següent alliberament.
Dades clau
El voltor negre
El voltor negre va desaparèixer de Catalunya i de gran part del continent europeu entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Les causes principals de la seva desaparició van ser la persecució directa, l’enverinament, la fragmentació de l’hàbitat i la pèrdua de recursos tròfics, entre d’altres.
Les quatre espècies europees, el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany, es complementen en l’eliminació ràpida i eficient de tota mena d’animals morts i limiten la propagació de malalties. Per tant, la seva funció és fonamental per als ecosistemes.A Europa, els programes de reintroducció d’aquest rapinyaire van començar el 1992, i a Catalunya el projecte iniciat el 2007 al Prepirineu lleidatà, concretament a la Reserva Nacional de Caça de Boumort i a la muntanya d’Alinyà compta ja amb 19 parelles reproductores.Un estudi de viabilitat redactat pel GREFA el 2020 va concloure que el Parc Natural dels Ports té un hàbitat perfecte per acollir una població reproductora de voltor negre.
Aquest espai natural protegit, inclòs dins l’espai de xarxa Natura 2000 «Sistema prelitoral meridional», té 35.050 hectàrees de muntanya molt ben conservades, amb zones tranquil·les i amb grans arbres, ideals per a la nidificació i la supervivència d’aquestes aus carronyaires. De fet, hi són freqüents les observacions d’individus en dispersió, alguns dels quals, marcats amb emissors GPS, procedeixen de Boumort o de la serra de la Demanda. La seva ubicació estratègica connectarà colònies del Prepirineu amb les del centre peninsular, consolidant un corredor biològic entre Europa i Àsia.
