Una recerca de la URV ha estudiat la prevalença del trastorn de l’espectre autista i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en menors en edat escolar i com aquestes condicions els afecten en les relacions socials
Un equip investigador del grup Nutrició i Salut Mental de la URV ha estudiat la prevalença del trastorn de l’espectre autista (TEA) i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) en infants escolaritzats a la demarcació de Tarragona. La recerca ha recopilat dades de 7.000 alumnes, dels quals n’ha estudiat 700 detalladament. Els resultats van determinar que un 1,5% dels infants tenia TEA, mentre que un 5% va ser diagnosticat amb TDAH. Aquest estudi, anomenat EPINED, ha descobert que el risc de patir assetjament, aïllament o exclusió social pot arribar a triplicar-se en aquells infants que pateixen un d’aquests trastorns.
En la primera part de l’estudi, Núria Voltas i Josefa Canals, investigadores del Departament de Psicologia, van determinar la prevalença de trastorns de l’espectre autista i trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en infants de la demarcació de Tarragona. Van cribrar més de 7.000 infants de dos grups d’edat: alumnes d’Infantil 4 i del cinquè curs d’Educació Primària (EP) d’una mostra representativa de tota la província. Del cribratge en va sortir una mostra de 700 infants.
Després de dur a terme entrevistes amb els menors i les seves famílies i estudiar tots els casos individualment, les investigadores van determinar que l’1,5% dels infants de la mostra tenia TEA i, en el cas del TDAH, la prevalença de diagnòstic era del 5%. “També hem valorat altres nens amb dificultats que queden fora del diagnòstic, que no presenten tots els símptomes; si els tenim en compte, podríem dir que un 3,5% dels infants presenta algun símptoma de TEA”, puntualitzen.
Un altre dels objectius de la recerca era determinar si els infants diagnosticats amb algun d’aquests trastorns se senten desplaçats socialment i en quin grau. Les investigadores van trobar que un 35% dels escolars d’Educació Primària amb TDAH informaven d’estar patint algun tipus d’assetjament, aïllament o exclusió social. “Aquest fenomen s’agreuja en aquells infants que presenten TDAH de tipus combinat, és a dir, amb tots els símptomes típics: dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat”, explica Núria Voltas.
Pel que fa als escolars amb TEA, els quals es caracteritzen per presentar dificultats en la interacció i comunicació social, i problemes conductuals, s’ha trobat que el 58% se senten desplaçats i exclosos. “Els infants amb TEA volen relacionar-se però no saben com; en el cas dels TDAH, són tan moguts i intensos que el trastorn influeix en la seva relació amb els altres”, explica Fina Canals. Aquestes particularitats fan que la seva conducta pugui ser percebuda com “estranya” o “molesta” pels seus companys. Pels escolars sense cap tipus de trastorn diagnosticat, l’índex de percepció d’assetjament, aïllament o exclusió social se situa en un 18%.
La recerca també ha revelat que en els casos que presentaven els dos trastorns, és a dir, els comòrbids, la sensació d’aïllament social s’accentuava. Aquests resultats no descriuen els infants amb TEA i TDAH d’I4, ja que no són prou madurs per respondre els tests de percepció victimització per abús escolar.
“El bullying té conseqüències a llarg termini i augmenta el sentiment de por vers les relacions socials; tenir TEA o TDAH i sentir-te victimitzat incrementa els problemes emocionals”, diu Fina Canals. Quan aquestes persones creixen i entren a l’adolescència i a l’etapa adulta presenten “índexs molt elevats de trastorns de salut mental” i un “elevat risc de suïcidi”. Per això, les autores de la recerca reivindiquen la necessitat que els programes contra el bullying incloguin especificacions per a grups de risc amb mesures concretes.
