Un assaig clínic liderat per la URV observa millores en la impulsivitat i la qualitat de vida gràcies a la modulació de la microbiota intestinal
Els trastorns del neurodesenvolupament com l’autisme i el TDAH són cada cop més prevalents a nivell mundial i suposen un repte per al benestar dels infants i de les seves famílies. Ara, dos estudis liderats per la Universitat Rovira i Virgili (URV) apunten cap a nous enfocaments terapèutics basats en probiòtics, que podrien contribuir a reduir els símptomes d’hiperactivitat i millorar la qualitat de vida en infants amb aquests trastorns.
L’autisme es caracteritza per dificultats en la interacció social, la comunicació i conductes repetitives. El TDAH es manifesta en dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Tot i les diferències, tots dos trastorns comparteixen alteracions en el funcionament executiu, clau per regular els processos cognitius, conductuals i emocionals en la infància.
La recerca actual està posant el focus en l’eix intestí-cervell, una connexió entre el cervell, el sistema nerviós i la microbiota intestinal, i s’estudia com aquest conjunt de microorganismes pot tenir un paper clau en la salut i el funcionament de l’organisme. Aquesta línia d’investigació obre la porta a noves estratègies terapèutiques, més enllà de la medicació tradicional, com és el cas dels probiòtics. L’ús d’aquests microorganismes pot influir en la microbiota i, indirectament, en la producció de neurotransmissors com la dopamina i l’àcid gamma-aminobutíric.
En aquest context, un estudi liderat per Josepa Canals, catedràtica del Departament de Psicologia de la URV i investigadora del grup NUTRISAM, ha avaluat si l’administració de probiòtics amb soques específiques podria tenir un efecte positiu en infants amb autisme i/o TDAH. Per fer-ho es va fer un assaig clínic amb 80 infants d’entre 5 i 16 anys: 38 amb TDAH i 42 amb autisme. Durant 12 setmanes es van dividir en dos grups: un amb probiòtic (Lactiplantibacillus plantarum i Levilactobacillus brevis) i un altre amb placebo.
Paral·lelament es van recollir qüestionaris als pares i mares sobre símptomes, funcions executives, qualitat de vida i patrons de son. A més, els infants van fer proves informatitzades d’atenció i control de la impulsivitat després de la intervenció.
Nil Novau i Meritxell Rojo-Marticella han participat a l’estudi.
L’equip investigador va observar beneficis, especialment en la reducció dels símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat en els infants més petits amb autisme i/o TDAH, així com en la millora d’aspectes relacionats amb la qualitat de vida en l’autisme. Tot i que no es van observar canvis significatius en altres símptomes nuclears, “els resultats obtinguts posen de manifest el potencial dels probiòtics com a tractament complementari en l’àmbit del neurodesenvolupament”, afirma Josepa Canals.
En el marc del mateix assaig clínic, un segon estudi liderat per Mònica Bulló, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, directora del grup NuMeH i del centre TecnATox de la URV, va analitzar l’efecte dels probiòtics sobre la microbiota intestinal dels infants. Es van identificar bacteris intestinals comuns en l’autisme i el TDAH que es modificaven després de prendre el probiòtic, com per exemple el gènere Odoribacter, que podria explicar la millora de la salut metabòlica i la reducció de símptomes com la depressió i la fatiga. La intervenció amb probiòtics va disminuir la presència de bacteris relacionats amb pitjor simptomatologia clínica, com Escherichia-Shigella.
Aquests resultats reforcen la importància de continuar investigant el paper de la microbiota intestinal en els trastorns del neurodesenvolupament i obren la porta a noves estratègies complementàries de tractament basades en la modulació del microbioma.
