L’església de Santa Maria acollirà el nou espai expositiu
L’Ajuntament amb el Bisbat i la Parròquia de Santa Maria, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Peníscola ha «compartit el projecte i la il·lusió per fer realitat l’exposició dels tresors pontificis, declarats Bé d’Interés Cultural; somni que podrà veure la llum en els pròxims mesos» ha explicat l’alcalde de la localitat, Andrés Martínez.
«Després de mesos de treball per part de la Parròquia, en aquests dies ha sigut el mateix bisbe, Sergi Gordo, qui ha pogut visitar i conéixer de primera mà el patrimoni que podrà ser exposat en la mateixa església de Santa Maria de Peníscola, al costat d’altres béns d’interessant valor» ha explicat la regidora de l’àrea de Cultura, Lidia Herrero, després de la visita del bisbe a la localitat.
Herrero ha recordat que l’Ajuntament ha finançat, a través d’un conveni de col·laboració amb el Bisbat, la rehabilitació i pintura de les façanes de l’església amb motiu de l’obertura del museu a l’església el pròxim estiu, data per a la qual s’espera que l’exposició ja puga ser visitable.
Béns d’Interés Cultural
La creu processional, el calze i el reliquiari són els tres tresors pontificis declarats BIC, principals peces a exposar. Les tres són de principis del segle XV, d’estil gòtic, i les tres van passar per les mans dels orfebres dels tallers de Sant Mateu. Concretament, la creu i el calze compten amb el punxó d’aquests tallers que el mateix rei atorgava als orfebres de major prestigi del regne.
El reliquiari, d’origen desconegut, compta amb influències franceses, italianes i valencianes en el seu estil, per la qual cosa els estudis i la documentació analitzada sobre aquesta joia conclouen en la possibilitat que el seu origen fora la Cort d’Avinyó, d’on va ser traslladat als tallers de Sant Mateu, en els quals es van efectuar els últims canvis.
Reliquiaris
L’Associació d’Amics del Papa Luna ha realitzat al llarg dels últims anys una recopilació minuciosa de documentació sobre els tres tresors pontificis i ha elaborat un informe en el qual se sosté l’autenticitat dels xicotets fragments de la Vera Creu o l’autèntic Tronc de Crist que es troben tant en la creu, com en el reliquiari, documentades des de 1311, any en què apareixen inventariades en els arxius de l’Orde del Temple, custodis en aquells temps d’infinitat de relíquies amb els seus respectius documents explicatius sobre la seua procedència.
El 1430, després de l’obertura de la làpida de Benet XIII a Peníscola per al trasllat de les seues restes al seu lloc de naixement, Illueca, es van trobar multitud de relíquies que tornen a documentar i inventariar l’existència d’aquestes peces.
Tresors en mans dels papes de l’Església
A més d’això, la singularitat d’aquestes joies resideix en què van ser emprades en la litúrgia per part de papes de l’Església en l’exercici del seu pontificat durant el Cisma, entre els anys 1411 i 1423, pel Papa Benet XIII, i entre els anys 1423 i 1429 per Climent VIII.
El seu valor artístic Pel que respecta a les seues característiques i valor artístic, els estudis destaquen el valor de la filigrana i els esmalts originals, el detall dels escuts heràldics pontificis i l’extraordinari dels anagrames en llatí i grec de Jesucrist, així com altres marques fins i tot no identificades pels estudiosos en la matèria.
Concretament, atés el valor singular de la creu processional, els estudis destaquen l’excepcionalitat del cristall de roca que la conforma, tallat a Alemanya, i el poliment en els tallers venecians, que fan d’aquesta peça una de les escassíssimes existents en tota la Comunitat Valenciana.
Quant al calze, la documentació revela que va ser considerat prototip per a l’elaboració d’una sèrie de calzes denominats «calzes del Papa Luna», sent la seua ornamentació original molt més rica.
Pel que respecta al lignum crucis, l’anàlisi estilística, revela proporcions i geometria excepcionals malgrat la mescladissa d’influències estilístiques de diversos països, la qual cosa el converteixen en una peça de valor i riquesa inusitada.
Un pas avant per a aconseguir la restitució de la dignitat del Papa Luna
L’Ajuntament de Peníscola, de la mà de l’Associació d’Amics del Papa Luna, ha sol·licitat al bisbe de Tortosa la seua col·laboració i suport per a demanar al Vaticà la restitució de la dignitat del Papa Benet XIII
«Compromesos i sempre encoratjats per Juan Bautista Simó i la Junta de l’associació, seguim en la nostra obstinació compartida de retornar la dignitat al Papa Luna. Volem que la nostra sol·licitud arribe a Roma de la mà de la mateixa Església en el nostre territori i és per això que sol·licitem anar de la mà del bisbe de la diòcesi a la qual pertanyem, perquè estem convençuts que junts finalment podrem ser escoltats pel Sant Pare. Avancem per bon camí» ha explicat el mateix alcalde, Andrés Martínez, que s’ha desplaçat fins al Palau Episcopal al costat dels representants de la Junta de l’AMPL per a comunicar al bisbe la seua voluntat i sol·licitar-li sumar esforços en aquesta tasca.
La iniciativa replica la duta a terme pels bisbes i les autoritats d’Aragó, que ja van traslladar a les autoritats eclesiàstiques al Vaticà la mateixa sol·licitud, «una reivindicació que compartim i en la qual volem insistir també des del territori en el qual va morir Benet XIII i en el qual va exercir part del seu pontificat» ha assegurat Martínez, que ha indicat que aquest primer contacte ha sigut només un primer pas, «al qual s’hauran de sumar més, amb més suports que buscarem en les administracions superiors» ha avançat.
