La trobada reunirà experts, campaners i estudiosos de Catalunya i el País Valencià per reflexionar sobre el futur d’un patrimoni immaterial reconegut per la UNESCO
la Fatarella (Terra Alta) aplegarà estudiosos i persones interessades en el món de les campanes de Catalunya i el País Valencià. Els Campaners de la Fatarella i l’entitat de recerca etnogràfica Espai de So (Tortosa) han convocat el “I Aplec de Campaners i campaneres de la diòcesi de Tortosa” per tal de debatre sobre el present i futur dels tocs de campanes i els seus protagonistes.
Especialistes com l’antropòleg valencià Francesc Llop (màxim referent a Espanya), Jaume Leon, president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, i altres estudiosos, campaners i representants institucionals del Nord del País Valencià, les Terres de l’Ebre, el Priorat i resta de Catalunya debatran el diumenge sobre el present i futur d’este patrimoni immaterial. La jornada comptarà amb un programa que inclou tocs de benvinguda als participants, visita guiada pel poble, conferència inaugural, emissió d’un documental i posterior debat, i una demostració dels tocs a càrrec del Campaners de la Fatarella, abans de cloure amb un dinar de germanor, obert al públic, en què actuarà la Rondalla dels Ports.
Davant els diversos reconeixements d’institucions com els de la Generalitat de Catalunya sobre els tocs de campanes com a “Element Festiu Patrimonial d‘Interés Nacional” l’any 2017, el de la Generalitat Valenciana declarant 70 campanes com a “Bé Moble d’Interés Cultural” (BIC) el 2018, el del Govern d’Espanya aprovant el toc de campanes com a “Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial” el 2019 i el de la UNESCO declarant el toc manual de campanes d’Espanya “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat” en 2022, la realitat és que este ancestral llegat i ritual manca a Catalunya i al País Valencià d’una llei que controle i oriente les intervencions en els campanars, d’una catàleg de campanes, tocs i tècniques, i d’una continuïtat dels tocs i dels seus protagonistes a causa d’un baix relleu intergeneracional.
En paraules de l’etnògraf i museòleg Lluís Flores, membre d’Espai de So, “hi ha molta faena per fer, i la sensibilització que tenen ajuntaments com el de la Fatarella i la seua colla de campaners local és dissortadament una excepció dins d’esta àrea geogràfica i cultural que compartim valencians, catalans i aragonesos”.
Als territoris de l’actual diòcesi de Tortosa i, concretament a les Terres de l’Ebre, són molt poques les localitats que posseïxen campanes no mecanitzades en les seues esglésies i menys encara campaneres i campaners que les toquen. Segons l’IPCITE, l’Inventari Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, la Fatarella, Horta de Sant Joan i Paüls tenen inventariats i conserven els tocs de campana en el marc de les festes patronals per part de campaners, mentres que al Pinell de Brai són els mateixos habitants els que han mantingut el toc de ventar o de volteig en les festes de Santa Magdalena.
