Al capdavant d’aquest projecte hi ha Àngel Pascual, rapitenc i historiador especialitzat en patrimoni i museologia, amb una trajectòria vinculada al Museu de la Mar de l’Ebre des de fa més
de 8 anys
El Museu de la Mar de l’Ebre engega el 2026 amb una visió clara d’esdevenir un espai viu, obert i
representatiu de la identitat marítima, natural i històrica de la Ràpita i la costa de l’Ebre. Al
capdavant d’aquest projecte hi ha Àngel Pascual, rapitenc i historiador especialitzat en
patrimoni i museologia, amb una trajectòria vinculada al Museu de la Mar de l’Ebre des de fa
més de 8 anys.
Graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i amb formació de postgrau en Patrimoni
Virtual i Museologia, Pascual ha desenvolupat diversos projectes de recerca, divulgació i gestió
patrimonial, tant a nivell local com territorial. Des de 2018 ha estat el tècnic responsable de la
gestió del museu, participant activament en la recuperació, conservació i difusió del patrimoni
marítim de la costa de l’Ebre.
La seva concepció del museu parteix d’una idea molt clara, i i assegura que «els museus són un
temple laic del segle XXI, basat en la ciència, el coneixement i el rigor. Són l’espai que ens ajuda a
entendre qui som, d’on venim i quin és el nostre entorn». En aquest sentit, el seu projecte del
Museu de la Mar de l’Ebre aposta per discursos científics sòlids, però presentats de manera visual,
atractiva i experiencial, que connectin amb públics diversos.
En aquesta nova etapa, Pascual es marca com a objectiu que el museu sigui un espai on la
ciutadania se senti representada i orgullosa del seu passat i del seu present. «Vull un museu on
els rapitencs i rapitenques s’hi vegin reflectits, on s’expliqui la importància naval, marítima i
natural que ha tingut la badia dels Alfacs al llarg dels segles, i que alhora desperti la curiositat de
qui ens visita de fora», assenyala Pascual. Una aposta que passa també per integrar tecnologia,
activitats educatives i propostes culturals que dinamitzen l’equipament més enllà de les
exposicions permanents.
Aquest projecte entén el museu com un espai en expansió, tant físicament com conceptualment. La
voluntat és que el Museu de la Mar de l’Ebre no s’expliqui només dins l’edifici, sinó que
connecti amb l’entorn urbà, el paisatge i el medi natural, i que a mitjà termini pugui créixer
en superfície, col·lecció i nombre de visitants. Tot plegat, amb una mirada transversal que permeti
treballar de manera coordinada amb àrees com educació, cultura, turisme, medi ambient, igualtat o
serveis socials.
Amb aquesta mirada de futur, el seu director té com a objectiu estratègic, a mitjà termini —en
un horitzó d’uns quatre o cinc anys—, que el Museu de la Mar de l’Ebre formi part del
Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya. Un pas clau que permetria situar el museu
dins del circuit oficial del país i accedir a línies de subvenció que farien possible desplegar tot el
potencial de l’equipament. Per assolir-ho, el museu treballa en objectius progressius com la
consolidació d’un equip professional i àgil, la creació d’una sala de reserva per garantir la correcta
conservació i catalogació de la col·lecció, i el reforç d’una activitat cultural i lúdica continuada que
connecti encara més el museu amb la ciutadania.
Fotografies inèdites del Delta i una transformació del sostre del museu, entre les exposicions
destacades de la programació del museu per aquest 2026.
Aquesta visió comença a materialitzar-se amb la programació d’activitats del Museu de la Mar de
l’Ebre per al 2026, que inclou exposicions temporals d’art, fotografia i natura, el cicle de
conferències Històries de la Mar de l’Ebre, visites teatralitzades, activitats educatives i propostes
vinculades a les festivitats i esdeveniments del calendari local.
Entre les exposicions destacades hi ha Badia (de febrer a abril), de la pintora Lydia Rochet; Un cel
ple de peixos (d’abril a juny), una intervenció artística de l’artista rapitenc Damià Montes que
transformarà el sostre del museu; Deltes del Mediterrani (de juliol a setembre), en col·laboració
amb Casa Mediterráneo; o Ducloux & Ordinaire, el testimoni francès (de setembre a novembre),
amb fotografies inèdites del Delta de l’Ebre del segle XIX. La programació es completa amb De
pell salada (de novembre a gener), una proposta artística d’Assumpció Oristrell sobre la
Mediterrània com a espai físic i simbòlic.
A més, el museu manté iniciatives consolidades com el concurs d’escultura Agustí Vizcarro ‘La
Pin’, el cicle de conferències, les visites guiades i els tallers educatius per a grups, així com una
programació especial per al Dia Internacional dels Museus, les festes locals i el Nadal.
En definitiva, amb aquest projecte, es vol posar el coneixement, el rigor científic i la participació
ciutadana al centre, i reforçar el paper del museu com a equipament cultural de referència al
territori, consolidant-se com un espai de trobada, aprenentatge i orgull col·lectiu per a la ciutadania
de la Ràpita i de les Terres de l’Ebre.
