Les filles i els besnéts dels veterans de la Lleva del Biberó han pres el relleu en la commemoració
Per primera vegada en 46 anys, cap supervivent de la Lleva del Biberó ha pogut participar en l’homenatge que se celebra cada 25 de juliol, data d’inici de la batalla de l’Ebre, a la serra de Pàndols. El protagonisme l’han assumit descendents dels veterans que tradicionalment assistien a la serralada el dia de Sant Jaume.
L’any passat, només Salvador Farrés, amb 102 anys, va acudir a l’acte. Enguany, la seva filla Fina ha estat l’encarregada de fer un al·legat per la pau. També els joves participants dels camps de treball de memòria de Caseres i el Pinell de Brai han expressat la seva commoció en descobrir “massa munició” i prendre consciència de les nombroses víctimes del conflicte.
Alguns dels darrers supervivents de la Lleva del Biberó, com Salvador Farrés o Miquel Moreira, eren dels que encara feien tot el possible per assistir o enviar missatges que es llegien durant l’homenatge. Aquest dijous, per primera vegada, cap ha pogut fer arribar la seva veu directa a Pàndols.
Les filles dels Biberons, Fina Farrés, Carme Godall i Montserrat Cornellà, així com els besnéts de Pere Cornellà, Bernat i Guillem, han pres la paraula. Aquests últims han emocionat el públic llegint fragments de les memòries sobre la Batalla de l’Ebre que va deixar escrites el seu besavi. Farrés ha reivindicat els valors de la pau, com l’empatia i la comprensió, “perquè la guerra sigui aquella remota presència que no hauria d’existir enlloc”. El seu pare va morir als 102 anys el passat mes d’abril.
Godall ha recordat que els supervivents d’aquell conflicte van ser “persones portadores de pau”. El seu pare, Pere, va ser el president de l’associació Lleva del Biberó 41, que va iniciar aquesta commemoració fa prop de mig segle. A més de promoure el Monument a la Pau de la Cota 705 de la serra de Pàndols, van emprendre la tasca de recuperar manualment les restes dels soldats caiguts que romanien escampades pels escenaris de la cruenta Batalla de l’Ebre. Aquest dijous s’ha volgut destacar la dificultat i la importància de la seva voluntat per recuperar la memòria històrica, malgrat els obstacles que van trobar fa quatre dècades.
Mantenir viva la memòria històrica
Tant el Govern, a través del Departament de Justícia, com el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), han reiterat el seu compromís ferm de mantenir viu aquest homenatge. Això, malgrat que els supervivents, descrits per l’alcaldessa del Pinell de Brai, Laura Vallespí, com a “persones tresor de la memòria històrica”, ja no hi siguin o tinguin grans dificultats per assistir-hi.
“La voluntat és homenatjar-los anualment amb les famílies assumint un paper rellevant i involucrant els joves, tant dels camps de treball com locals”, ha explicat Cinta Fornós, directora del COMEBE. “Observem una mancança en la presència de molts joves ebrencs que haurien de ser aquí i que, probablement per desconeixement, no hi són”, ha afegit.
El delegat del Govern a l’Ebre, Adam Tomàs, ha subratllat la importància d’implicar el jovent i conscienciar-los sobre la brutalitat de “l’episodi sagnant” que va ser la Batalla de l’Ebre. “Tenim una oportunitat, amb les administracions alineades en la recuperació de la memòria històrica, de transmetre el missatge i el llegat dels Biberons. No és una qüestió trivial ni divertida, i els missatges populistes de l’extrema dreta no es poden banalitzar”, ha assenyalat.
Consternats per les troballes i el seu significat
Un grup dels 72 joves, d’entre 14 i 17 anys, que han participat en tasques de recuperació de la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre, han compartit les seves experiències i reflexions. Carla López ha explicat com l’entusiasme inicial per les troballes de bales i munició va donar pas ràpidament a la consternació en prendre consciència que estaven recuperant vestigis d’un conflicte real. “Realment va ser molt impactant, i ens va sorprendre la quantitat de bales disparades que hi havia”, ha comentat. Bernat Alins ha afegit: “Una quantitat exagerada de bales”.
Els joves marxen de Caseres i el Pinell de Brai amb un sentiment de profunda reflexió sobre les nombroses víctimes que van perdre la vida en aquests indrets que han ajudat a recuperar. Alins ha insistit: “Aquestes bales que hem recuperat podrien haver matat l’avi d’algú. Quan un s’atura a pensar-ho, la quantitat de gent que va morir allà és aclaparadora i no té cap justificació”.
L’experiència ha canviat significativament la seva perspectiva inicial. Michael Garcia ha reconegut: “Tornem amb una altra mirada”. Laia Incochati ha afegit: “Tenim més o menys la mateixa edat, i mentre excavàvem, ens qüestionàvem si estaríem aquí si haguéssim viscut en aquella època. És molt impactant”.
Gerard Mena ha detallat que han après sobre la construcció de trinxeres i l’emmagatzematge de munició, alhora que han anat descobrint els fets viscuts fa 86 anys per joves com ells, abocats a la guerra i la mort. “Personalment no tinc cap familiar que hi participés, però conec diversos que sí que hi van ser i van patir molt”, ha conclòs.
Els joves participants han desenvolupat la seva tasca a l’emplaçament G-26 Estaquets de les Puntes de Millet de Caseres, donant continuïtat a la feina iniciada l’any anterior. La seva labor ha consistit en la recuperació de l’espai, incloent l’excavació de casamates destinades a peces d’artilleria, la trinxera de l’observatori i un dels tres refugis de la galeria. Segons la documentació històrica, l’emplaçament G-24 constava de dues casamates blindades amb formigó per a metralladores, un observatori també blindat, diversos ramals de trinxera de comunicació entre els elements fortificats i un refugi de galeria amb doble accés.
Pel que fa al Pinell de Brai, aquesta localitat acull camps de treball des del 2017. Enguany, l’activitat dedicada a la Lleva del Biberó s’ha centrat en la recuperació de trinxeres. Durant el conflicte, el nucli urbà del Pinell de Brai es va convertir en rereguarda immediata de la línia de front establerta als cims de la serra de Pàndols, acollint diversos serveis militars. Com a mesura de protecció per a la població civil davant l’amenaça enemiga, es van excavar trinxeres als turons circumdants.
