El cel net sobre el Port va permetre viure en tota la seua esplendor un fenomen que no es repetirà a les Terres de l’Ebre durant 154 anys
El 12 d’agost de 2026 quedarà gravat per sempre en la memòria de Roquetes. Llàgrimes, crits d’alegria i aplaudiments van omplir l’Observatori de l’Ebre durant els 92 segons de totalitat que van convertir el municipi en epicentre mundial de la investigació científica. El cel, completament net sobre el Port, va regalar una visió excepcional de la corona solar i, fins i tot, d’una prominència al flanc esquerre del disc, en un espectacle que va emocionar les més de 300 persones congregades per viure’l en directe.
Un acte institucional d’alt nivell
El Govern de la Generalitat de Catalunya va triar Roquetes per viure el fenomen. El president Salvador Illa i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, van acompanyar l’alcalde Ivan Garcia i la directora de l’Observatori, Beatriu Domènech, en un acte que va reunir comunitat científica internacional, veïns i visitants d’arreu del món.
Garcia va subratllar que la jornada havia servit per donar «un reconeixement internacional» a l’Observatori, que recentment ha obtingut un finançament de dos milions d’euros per modernitzar-se i potenciar la seua projecció turística. Illa, per la seua banda, va descriure el fet de mirar el cel des d’allí com «un gest i un homenatge a la feina científica que es fa en aquest centre des de fa més d’un segle.»
La consellera Montserrat va recordar que el fenomen no s’acaba amb l’eclipsi: «Estem preparats per compartir aquest coneixement amb els territoris que l’any vinent viuran un altre eclipsi de característiques similars, i de cara a l’eclipsi anular del gener de 2028.»
Ciència d’alt nivell a la Sala Landerer
Hores abans de la totalitat, l’Observatori va acollir conferències científiques de primer nivell emmarcades en l’acte institucional Catalunya mira al cel. Entre els ponents hi havia el premi Nobel de Física Didier Queloz, l’astronauta i metgessa de la NASA Ellen Baker, el primer astronauta espanyol a l’espai i president d’Hispasat Pedro Duque, l’astrònom del Vatican Observatory Pavel Gabor, i l’astrofísic de l’ICE-CSIC Ignasi Ribas.
El programa va incloure també el llançament de tres globus sonda del Servei Meteorològic de Catalunya, equipats per mesurar com la sobtada reducció de la radiació solar afecta la temperatura, la humitat, la pressió i el vent a diferents altituds de l’atmosfera.
