La investigació conjunta de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra ha permès acreditar 23 fets delictius relacionats amb falsedats documentals, estafes i delictes contra els drets de ciutadans estrangers
L’Ajuntament de Tortosa ha contribuït a destapar una xarxa d’empadronaments fraudulents al municipi que ha permès als Mossos d’Esquadra acreditar un total de 23 fets delictius. En el marc de la investigació, set persones han estat detingudes i una vuitena implicada encara no ha pogut ser localitzada.
La investigació es va iniciar arran de diverses denúncies formulades pel mateix Ajuntament, després que els responsables de la gestió del padró municipal detectessin possibles irregularitats en diferents altes d’empadronament. Les comprovacions van permetre posar en coneixement dels Mossos indicis d’una possible xarxa organitzada que hauria facilitat inscripcions fictícies al padró a canvi de contraprestacions econòmiques.
En alguns dels domicilis investigats hi constaven empadronades persones que, segons les comprovacions policials, no hi residien. En alguns casos es tractava d’habitatges abandonats o que no reunien les condicions mínimes d’habitabilitat. L’operativa s’hauria repetit en diversos immobles i implicava diferents funcions: des de la captació de persones interessades fins a la facilitació dels domicilis, la presentació de documentació i l’acompanyament dels sol·licitants a les dependències municipals.
Durant la investigació es van recollir declaracions de diverses persones que figuraven empadronades en aquests domicilis i que van manifestar que mai hi havien residit. Algunes explicaren que havien contactat amb intermediaris que els oferien la possibilitat d’empadronar-se a Tortosa a canvi de quantitats econòmiques. En un cas, una persona va assegurar haver pagat 800 euros per formalitzar l’empadronament; en un altre, un dels investigats hauria percebut 450 euros per facilitar una inscripció i posteriorment hauria ofert una nova alta per 800 euros. Els agents també van detectar casos en què s’haurien utilitzat documents falsificats o manipulats per acreditar una suposada relació d’arrendament.
L’Ajuntament ha destacat la tasca dels serveis municipals encarregats de la gestió del padró, que van ser els primers a detectar les anomalies. Des de l’inici del mandat s’han tramitat gairebé 2.000 baixes del padró per empadronaments caducats o indeguts, més del doble que durant el mandat anterior.
La rèplica de l’oposició: Junts per Tortosa acusa el govern de relaxar els controls del padró
La portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, ha afirmat que les detencions «confirmen el desgavell, el descontrol i el bonisme del govern municipal». Roigé ha recordat que al juny del 2024, arran d’una sol·licitud del seu grup municipal, la Policia Local va inspeccionar diversos domicilis i va detectar 18 habitatges on hi havia més de deu persones empadronades que no hi residien realment. «Ho vam advertir, vam demanar informació i vam reclamar més control, però el govern Jordan-Lleixà va preferir seguir mirant cap a un altre costat», ha denunciat.
La portaveu ha contraposat el protocol del mandat anterior de Junts, que exigia acreditar les condicions de l’habitatge inclosa la cèdula d’habitabilitat, amb el sistema actual, on segons ella «només es requeria una adreça i la fotocòpia del NIE». Roigé també ha recordat que el govern municipal va negar l’accés a la documentació fins que la resolució 1419/2025 de la Comissió d’Accés a la Informació Pública (GAIP) els va donar la raó.
Roigé ha posat en context les detencions amb l’evolució del padró municipal: la població empadronada ha crescut en més de 2.700 persones des de l’inici del mandat, passant de 35.539 habitants el maig del 2023 a 38.121 el maig del 2026, amb una taxa d’immigració del 26%, vuit punts per sobre de la mitjana catalana. Ha reclamat que es torni a exigir la cèdula d’habitabilitat, que es reforcin els controls i que es posi fi a l’opacitat informativa.
Junts ha volgut deixar clar, però, que el seu qüestionament és sobre la gestió política del padró, no sobre la feina dels treballadors municipals: «Si avui s’ha pogut actuar és perquè hi ha treballadors municipals que han fet la seua feina».
