El secretari general de Junts defensa que Míriam Nogueras i Josep Maria Cruset són els únics que tenen “les mans lliures” per defensar les Terres de l’Ebre i posa la R16, l’autopista i el sector primari al centre de les reivindicacions
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha passat pels estudis d’U Ràdio a Ulldecona en el marc de la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre. En una entrevista amb Lídia Labèrnia i Àngel Miñana, ha defensat que l’objectiu de la formació és que Catalunya tingui tota la força al Congrés perquè “no hi hagi cap decisió a Madrid que es pugui prendre sense tenir en compte la realitat de Catalunya i, des de Catalunya, la realitat de les Terres de l’Ebre”.
Turull ha explicat que el lema de campanya, “Catalunya al centre”, vol dir que Junts decidirà el seu vot a cada iniciativa en funció del que hi guanyin Catalunya i els catalans. Segons ha dit, durant la legislatura els set diputats de la formació han pogut condicionar moltes polítiques: n’han aprovat unes i n’han frenat d’altres que consideraven perjudicials. Ha contraposat aquesta posició a la dels partits que, segons ell, s’han situat als extrems, amb els socialistes i Ada Colau d’una banda i el PP amb Vox de l’altra.
Un “no definitiu” a Sánchez
El dirigent de Junts ha estat contundent sobre una possible investidura: Junts no tornarà a investir Pedro Sánchez. “És un no definitiu”, ha afirmat, i ha recorregut a la dita “gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou”. Ha recordat que Junts va trencar l’acord amb els socialistes pels incompliments reiterats. També ha descartat donar suport al PP i Vox, a qui acusa de voler “trinxar i reprimir” la llengua, la identitat i el model econòmic català. Ha recordat que, si Alberto Núñez Feijóo no és president del govern espanyol, és perquè Junts no ho va voler.
Turull ha fixat les condicions per a qualsevol negociació. La primera, que ha qualificat de condició sine qua non, és que els recursos dels catalans es quedin a Catalunya. També demana el compliment de compromisos pendents, com l’oficialitat del català a Europa i el traspàs de les competències en immigració. Ha retret a Podemos, ara aliat d’ERC, que prefereixi que aquestes competències les gestioni la Guàrdia Civil abans que els Mossos d’Esquadra.
Dures crítiques al cap de llista d’ERC
Preguntat per la tensió de la campanya amb Esquerra Republicana, Turull ha separat el partit del seu cap de llista, a qui ha retret centrar la campanya en l’insult. Ha lamentat que l’hagi titllat de “col·laboracionista del feixisme” en un acte a Tortosa: “Jo, que m’he passat tres anys i mig a la presó?”. Tot i això, ha assegurat que Junts manté la voluntat de participar en totes les dinàmiques per recosir la unitat de l’independentisme.
Les reivindicacions de l’Ebre
En clau territorial, Turull ha posat l’accent en les infraestructures ferroviàries i en la manca de freqüències de l’R16 i l’R15. Ha reclamat el tercer fil, una estació de mercaderies vinculada al polígon Catalunya Sud i una sortida d’autopista que eviti que, per arribar a Ulldecona, calgui passar pel País Valencià. També ha demanat una rebaixa de l’IRPF, mesures per abaratir el preu de l’energia i suport a la petita i mitjana empresa i al sector primari, amb menys burocràcia per als pagesos.
Ha qualificat de “vergonya” que es demani reduir la producció d’oli mentre l’Estat permet importar milers de litres d’oli de Tunísia, i ha alertat de l’impacte d’acords com el de Mercosur. Ha destacat el potencial del territori amb projectes com la gigafactoria o el centre de dades de Flix, i ha defensat la promoció dels productes de la terra, com els cítrics i l’arròs.
Finalment, ha reivindicat la feina del diputat Josep Maria Cruset i ha desafiat qualsevol ciutadà a buscar al cercador del Congrés iniciatives sobre les Terres de l’Ebre: “Li sortirà el nom d’un diputat de Junts, no li sortirà ni un del PP, ni un d’Esquerra, ni un dels socialistes”.
L’entrevista ha acabat en un to distès: Turull ha confessat la seva debilitat per l’arròs i el licor d’arròs de l’Ebre, i ha rebut com a regal el calendari dels pagesos, una publicació que, segons ha explicat, rebia quan era a la presó.



