Experts, institucions i associacions treballaran conjuntament per posar llum sobre els fets desconeguts del conflicte bèl·lic al territori ebrenc
Les Terres de l’Ebre seran escenari d’un important congrés internacional dedicat a recuperar la memòria històrica dels esdeveniments de la Segona Guerra Mundial que van afectar directament aquest territori. La iniciativa comptarà amb la participació del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), l’associació Amics i Amigues de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.
Josep Pitarch, tècnic del COMEBE, ha explicat que la participació de l’organisme en aquest congrés internacional serà inevitable, donat que el consorci pertany a la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia. Malgrat que la seva feina habitual se centra en explicar i gestionar els espais de la batalla de l’Ebre, Pitarch ha subratllat que «no podrem quedar al marge d’aquest congrés» quan es tracti d’analitzar els aspectes de la Segona Guerra Mundial que van afectar les seves terres. El tècnic ha confirmat que «a les Terres de l’Ebre sí que van passar coses durant la Segona Guerra Mundial» i que aquest congrés ajudarà a conèixer aspectes fins ara desconeguts per a la gran majoria.
Marc March, president d’Amics i Amigues de l’Ebre, ha defensat la importància de recopilar el màxim nombre d’històries personals per recuperar la memòria que sovint «es queda en el calaix i en l’oblit». March ha explicat que l’objectiu del congrés no serà posar punt final, sinó «començar que la gent comenci a buscar informació» sobre els seus familiars i la història del seu poble. El president de l’associació ha destacat com el congrés despertarà la curiositat ciutadana, amb persones que explicaran casos familiars com el d’un oncle «que es va quedar a França i mai va tornar més». Segons March, aquesta serà «una manera de recuperar la història i la identitat de la gent dels nostres pobles».
Xavier Farré, director del Campus Terres de l’Ebre de la URV, ha ressaltat el paper que tindrà la universitat com a «espai de reflexió i debat» que acollirà aquest tipus d’iniciatives coorganitzades amb la Generalitat de Catalunya. Farré ha expressat l’esperança que el congrés no sigui només un espai de debat, sinó també de «generació del coneixement». La participació universitària es concretarà a través dels comitès organitzador i científic, amb la implicació específica del Departament d’Història i Història de l’Art i del Campus Estens, l’organisme que manté la relació directa amb el territori.
Aquest congrés representarà un pas important en la tasca de recuperació de la memòria democràtica al territori ebrenc, posant en valor episodis històrics que fins ara han restat en l’ombra i fomentant la participació ciutadana en la recerca i preservació del seu patrimoni històric.
