Les fortes temporades de tempestes han deixat al descobert unes estructures de pedra que podrien ser restes d’antigues salines o fortificacions defensives
Manel Zaera, director de Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, ha explicat que van tenir coneixement de l’aparició d’unes estructures misterioses després dels temporals i que de moment «no tenim informació per donar cap conclusió ni tenir una orientació de què és». Zaera ha assenyalat que estan treballant conjuntament amb la Direcció General de Polítiques del Litoral i amb Costes de l’Estat per fer un estudi més detallat.
«Sigui el que sigui, és part del patrimoni del territori i és sempre molt important documentar-nos i tenir constància que aquí hi havia alguna cosa que en el seu moment va tenir interès», ha subratllat el director territorial, que ha apuntat que les estructures podrien estar relacionades amb l’activitat salinera o amb la protecció del delta.
Pel que fa a la intervenció arqueològica, Zaera ha indicat que estan valorant si ha de venir el Centre d’Arqueologia Subaquàtica o si cal muntar algun tipus d’estructura, tot i que primer cal recollir tota la informació necessària. Segons ha explicat, hi ha poca documentació prèvia, tot i que sí que existeixen referències a torres de defensa, però sense una ubicació exacta.
El temporal Hary deixa al descobert el passat salinera
Christian Jensen, director de la Fundació Salines Marines, ha detallat que les estructures van aparèixer després del temporal Hary. «El delta està patint una regressió molt forta i en aquest punt tenim una regressió d’uns 4 metres anuals, i d’això que vagin apareguent certes estructures», ha explicat.
Jensen ha identificat dues zones d’interès: una amb restes d’un assentament humà amb murs de pedra, i una altra més cap al sud amb divisions que podrien ser cristal·litzadors de les antigues salines que hi havia a la Punta de la Banya abans de les salines de la Trinitat.
El director de la fundació ha explicat que el punt on s’ubiquen les restes és l’entrada antiga de les salines de la Trinitat. «Vèiem que hi havia unes argiles, però no sabíem si eren naturals o eren fetes per les persones. Ara quan ja ha emergit la part de mur de pedra, ja podem dir que això és humà i que sembla antic«, ha afirmat.
Un patrimoni mil·lenari per descobrir
L’activitat salinera al Delta de l’Ebre data, com a mínim, d’època musulmana, tot i que alguns indicis apunten que podria ser d’origen romà. A la Punta de la Banya, les salines de la Trinitat tenen uns 150 anys d’antiguitat, i abans hi havia les anomenades «salines velles», de les quals no hi ha documentació ni estudis arqueològics.
«Malauradament, a nosaltres ens agradaria saber de quan data l’activitat salinera aquí a la Punta de la Banya», ha lamentat Jensen, que ha recordat que el Delta de l’Ebre va jugar un paper molt important a nivell econòmic a la història de les Terres de l’Ebre.
De fet, molts historiadors assenyalen que les grans fortunes de Tortosa procedien de l’activitat salinera i del tràfic de mercaderia de sal. La importància econòmica de la sal era tan gran que antigament va arribar a ser moneda d’intercanvi, i d’aquí prové el terme «salari» que encara fem servir avui dia per referir-nos al sou dels treballadors.
Es creu que algunes de les torres defensives que es conserven a la zona protegien justament les salines, un recurs estratègic en aquella època.
