El veterà comunicador ha repassat més de cinquanta anys d’ofici en una conversa conduïda pel periodista ebrenc Josep Baubí, amb crítiques a la dependència de les subvencions, al pes del màrqueting en els mitjans i a qui controla la intel·ligència artificial
El cicle Periodisme Sud ha començat una nova etapa a les Terres de l’Ebre amb un convidat de primer nivell: el periodista Josep Cuní. En una sala plena, també de públic que no es dedica a la comunicació, el comunicador ha mantingut una conversa de més d’una hora amb el periodista ebrenc Josep Baubí. Han parlat de la seva trajectòria, de l’estat de la professió i dels reptes que l’esperen.
Cuní ha començat la intervenció amb humor, demanant disculpes per haver trigat cinc anys a acceptar la invitació. Ho ha atribuït als horaris de matinada que ha tingut durant dècades i a la seva etapa professional a Madrid. Baubí ha repassat una carrera que va començar a Ràdio Juventut mentre Cuní estudiava Dret i que el va portar a Ràdio Terrassa, Ràdio Barcelona i, el 1984, a Catalunya Ràdio. Allà va ser director de programació i va conduir el programa del matí durant una dècada. Després van venir COM Ràdio, els Matins de TV3, 8tv, la SER i el Canal 24 Horas de TVE. Al llarg d’aquest recorregut ha recollit sis premis Ondas, un més dels que diu la Wikipedia, com ha precisat ell mateix entre rialles.
Preguntat per què és ser periodista, Cuní ha estat clar: “Ser periodista és explicar a la gent allò que li passa a la gent”. Ha fet una comparació amb les farmàcies per distingir el periodisme del que anomena “paraperiodisme”. Segons ell, el periodisme és com el medicament que necessita recepta i l’han de fer periodistes, perquè la professió no pot conviure mai amb la mentida ni convertir un rumor en notícia sense haver-lo contrastat. També ha defensat que una entrevista pactada no és una entrevista, i ha remarcat que l’obligació del periodista és escoltar les respostes i repreguntar a partir del que li diuen.
Sobre la situació del sector, Cuní ha sostingut que el periodisme no està en crisi, però sí la indústria periodística. Considera que les empreses no van invertir en tecnologia quan guanyaven diners amb la publicitat, i que la crisi del 2008 les va atrapar amb una doble crisi, econòmica i tecnològica. També ha fet una afirmació que, segons ha reconegut, li ha costat enemistats: “En aquest país no hi ha mitjans públics i mitjans privats; hi ha mitjans públics i mitjans subvencionats”. Ha alertat que aquesta dependència pot condicionar la línia editorial en funció del color polític de l’administració que dona els ajuts.
El periodista també ha estat crític amb la incorporació de càmeres als estudis de ràdio. Ha defensat que la força de la ràdio és la paraula, que té poder precisament perquè no es veu, i que cada mitjà té el seu llenguatge. Sobre l’obsessió per “recuperar” el públic jove, ha recordat que no es pot recuperar allò que ja no es té, que cal guanyar-se’l, i ha advertit del risc de perdre l’audiència actual per anar a buscar-ne una de nova. També ha qüestionat que el màrqueting hagi passat de ser una eina a ser el motor de tot. En aquest sentit, ha criticat el canvi de nom de TV3 amb una comparació: “La Coca-Cola té cent anys i no ha hagut de canviar el nom”. Sobre el 2Cat, creu que tindrà problemes d’audiència fins que no emeti les 24 hores en català.
Pel que fa a la intel·ligència artificial, Cuní ha defensat que la tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa. “A mi no em preocupa la intel·ligència artificial, em preocupen els que la desenvolupen i l’apliquen”, ha dit, en referència a l’ambició dels grans magnats tecnològics. També ha reivindicat el paper del periodisme local, on ha dit que “s’aprèn molt” i on recomana començar a tots els que volen dedicar-se a l’ofici. Ha afegit que la premsa local ha d’oferir allò que els grans mitjans no donaran mai i ho ha de fer amb responsabilitat.
La conversa ha deixat moltes anècdotes. Baubí ha recordat el famós cas del pollastre de Camarles, que des dels micròfons de Catalunya Ràdio va tenir ressò a tot el país. Cuní ha explicat que la seva relació amb l’expresident Jordi Pujol sempre va ser de periodista i entrevistat, “fluida però no còmoda”, i que no s’hi ha pres mai ni un cafè. Al final, Baubí ha recuperat una fotografia del 26 d’agost de 2001, quan Cuní va ser pregoner de les Festes de la Cinta de Tortosa. Ell recorda especialment que, a l’acte posterior, els homes seien a una banda i les dones a l’altra.
Als 73 anys, Cuní ha assegurat que fa un any va deixar la primera línia diària. Ara és membre del Consell Editorial d’El Periódico, treballa en un documental internacional amb la productora que dirigeix la seva filla i està acabant un llibre que sortirà a principis d’any, que s’ha compromès a presentar a les Terres de l’Ebre. Tot i això, ha dit que se sent “tan insegur com el primer dia” i que té la sensació que encara ho ha de fer tot. Ha tancat amb una reflexió sobre la gent gran, que segons ell la societat de vegades oblida: “No es tracta de voler ser, es tracta de voler compartir”.
