La jornada ha servit per fer un pas endavant en la sensibilització sobre la neurodiversitat, posant el focus en les persones i el seu entorn, i reforçant la idea que amb petits canvis es poden aconseguir grans millores col·lectives
La Ràpita ha acollit avui la primera jornada de Neurodiversitat i Autisme, sota el títol “Mirades que sumen”, una proposta emmarcada dins el programa municipal Salut Viva i organitzada per l’Ajuntament de la Ràpita amb la col·laboració del centre Montea. La iniciativa neix amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de les persones neurodivergents i promoure una mirada compartida des de l’àmbit educatiu, sanitari, social i familiar.
La regidora de Salut, Judith Ferragut, ha destacat que la jornada respon a una necessitat detectada al territori. «És una realitat que s’ha d’incloure dins de la societat i cal posar la persona al centre per poder actuar per i amb ella», ha afirmat. En aquest sentit, ha remarcat la importància de treballar de manera coordinada entre diferents serveis per fer possible una inclusió real.
La jornada ha comptat amb la participació de professionals especialitzats i entitats referents com el centre Montea, que des del 2014 treballa en l’atenció a la neurodivergència. Una de les seves fundadores, Inés Ferreres, ha explicat que el projecte va néixer amb la voluntat de donar veu a les persones neurodivergents i entendre millor com viuen el seu dia a dia. «Són elles les que ens ajuden a saber què necessiten per sentir-se bé i generar espais de confort i benestar», ha assenyalat, destacant també que la jornada està pensada tant per a professionals com per a famílies i persones interessades.
En aquesta mateixa línia, la també fundadora de Montea, Sandra González, ha subratllat que petits canvis poden generar grans impactes. «No es tracta només d’adaptar espais per a unes persones concretes, sinó de cuidar els entorns perquè tothom en surti beneficiat», ha explicat, posant el focus en una inclusió que millori la qualitat de vida global.
Una de les ponències inicials ha anat a càrrec de l’arquitecta i interiorista Verònica Martín, especialitzada en neuroarquitectura, que ha defensat que els espais “no són neutres” i que influeixen directament en el benestar emocional. Segons ha explicat, factors com la llum, els colors o les textures poden generar sobrecàrrega sensorial en persones neurodivergents. «Quan adaptem els entorns, creem espais que acompanyen i ajuden a regular el sistema nerviós», ha apuntat.
Des de l’àmbit educatiu, la mestra i psicòloga Míriam Monllau ha compartit la seva experiència a l’aula amb alumnat TEA i ha reivindicat que les adaptacions no només beneficien aquests alumnes, sinó tot el grup. «Amb petits canvis es poden aconseguir millores reals i aplicables al dia a dia sense necessitat de grans recursos», ha explicat, remarcant que allò que funciona a l’aula és possible i aplicable.
La jornada també ha abordat els reptes en l’àmbit de l’alimentació, amb la participació de la nutricionista especialitzada en neurodivergència Patrícia Esteban. Ha posat sobre la taula les dificultats alimentàries habituals en persones amb autisme, com la selectivitat o la rigidesa alimentària. «Forçar a menjar no és la solució; cal treballar amb pautes individualitzades i adaptades a cada persona», ha defensat, alertant també de les conseqüències en la salut física i mental.
La jornada s’ha estès durant tot el matí amb més ponències, com la xerrada “Caixes d’aprenentatge a secundària: resposta inclusiva per a l’alumnat neurodivergent”, a càrrec de la mestra i psicòloga Míriam Monllau; la taula rodona sobre el projecte d’accessibilitat neurodivergent que s’està impulsant al CAP de la Ràpita, promogut per l’actual equip de govern; o la ponència “Talent neurodivergent i mercat laboral: de repte a avantatge competitiu”, de Jordi Palomo, una línia que, segons les impulsores de la jornada, cada vegada té més pes a nivell internacional i obre noves oportunitats d’inclusió real.
En definitiva, un matí que ha reunit més de 250 professionals i persones interessades en la matèria i que ha servit per fer un pas endavant en la sensibilització sobre la neurodiversitat, posant el focus en les persones i el seu entorn, i reforçant la idea que amb petits canvis es poden aconseguir grans millores col·lectives
