“Equilibri Emocional a l’Entorn Universitari: Més enllà de l’Acadèmia”, que ha rebut un ajut de l’AGAUR, busca enfortir l’autocura en salut mental i generar estratègies transferibles a altres contextos acadèmics
Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que se celebra cada 10 de setembre per iniciativa de l’Associació Internacional de Prevenció del Suïcidi (IASP) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili ha donat a conèixer el projecte “Equilibri Emocional a l’Entorn Universitari: Més enllà de l’Acadèmia” (EEUMA). Es tracta d’una iniciativa adreçada a tota la comunitat universitària del Campus —estudiantat, personal docent i investigador (PDI) i personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS)— i té com a finalitat promoure el benestar emocional i la salut mental i oferir eines per enfortir les capacitats d’autocura, alhora que estableix estratègies específiques de prevenció de la conducta suïcida. El potencial de participants és de 1.040 persones, corresponents a tota la comunitat universitària del campus.
El projecte EEUMA es va presentar a la convocatòria d’ajuts de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per desenvolupar projectes amb impacte social orientats a l’abordatge de reptes en salut mental i benestar emocional. Aquesta línia d’ajuts aposta per iniciatives que promoguin l’autocura, consolidin la salut comunitària amb una perspectiva salutogènica i ampliïn les accions més enllà de l’àmbit sanitari. Inicialment es durà a terme al Campus Terres de l’Ebre, però en un futur es podria replicar en altres campus universitaris.
Metodologia i objectius
El projecte planteja un estudi amb metodologia mixta en dues fases. La primera, de caràcter descriptiu, analitzarà en profunditat l’estat emocional de la comunitat universitària del Campus Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de determinar el nivell d’autoestima, resiliència, benestar emocional, ansietat i depressió, així com de detectar diferències de gènere i recollir la percepció global del benestar. Aquest diagnòstic inicial també permetrà identificar les necessitats concretes de la comunitat i les propostes de millora formulades per ella mateixa.
La segona fase consistirà en la implementació d’un assaig clínic aleatoritzat que inclourà una intervenció estructurada. Aquesta intervenció s’adaptarà a les necessitats identificades en la primera fase i tindrà com a objectiu principal oferir eines per millorar el benestar emocional i la salut mental dels participants, mesurar els resultats obtinguts i valorar el grau de satisfacció amb l’experiència.
La intervenció: un curs teoricopràctic
El projecte inclou la creació d’un curs teoricopràctic adreçat a la comunitat universitària del Campus Terres de l’Ebre, que es desenvoluparà en línia a través de l’aula virtual i amb sessions presencials complementàries. Els continguts abordaran aspectes relacionats amb el benestar emocional i la salut mental positiva, com l’autoestima, la resiliència, l’activitat física o l’artteràpia, i també l’alfabetització en salut mental i la prevenció de la conducta suïcida. En aquest àmbit, la formació es farà d’acord amb la Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida en l’àmbit universitari, elaborada per la Generalitat de Catalunya l’any 2024.
Impacte i projecció
A partir d’aquest estudi es pretén obtenir una fotografia precisa de l’estat emocional de la comunitat universitària del Campus Terres de l’Ebre, validar l’eficàcia de la intervenció en la millora del benestar i establir estratègies per prevenir la conducta suïcida. Els resultats generats permetran desenvolupar accions sostenibles i transferibles que, més enllà de la realitat del campus, puguin esdevenir una eina de referència per a altres contextos acadèmics.
El projecte, de caràcter multidisciplinari, està liderat per Georgina Casanova com a investigadora principal i compta amb la participació d’Elisabet Torrubia, Marta Berenguer, Gerard Mora i Jesica Capera, del Departament d’Infermeria; Míriam Segura, del Departament de Pedagogia; Núria Gil, del Departament d’Història i Història de l’Art, i Pau Galiana del Departament de Gestió d’Empreses, així com de Frederic Cervelló, artterapeuta i terapeuta ocupacional.
