El quart alliberament pilot introdueix exemplars de només tres mesos amb l’objectiu que memoritzen les característiques del riu i hi tornen a fresar d’adults
El riu Ebre ha rebut este dijous 100 esturions europeus (Acipenser sturio) juvenils en el quart alliberament pilot del programa de reintroducció d’esta espècie, desapareguda del riu a mitjans dels anys 70. La solta s’ha fet des de l’embarcador de Xerta i ha comptat amb la participació de més de 80 xiquets i xiquetes de l’Escola de Xerta, que han seguit tallers de sensibilització ambiental sobre els peixos migradors.
L’alliberament d’enguany és el més nombrós fins ara i també el que inclou els exemplars més petits. Els esturions van nàixer a finals de maig al Centre experimental de Saint-Seurin-sur-l’Isle, a Nova Aquitània (França), i van arribar a les Terres de l’Ebre el dia abans de la solta. Per la seua mida, no porten cap marca externa.
El coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, Marc Ordeig, ha explicat que alliberar els peixos tan joves busca que memoritzen l’olor i les condicions de l’aigua de l’Ebre i que, d’adults, hi vulguen tornar. «Si s’estan uns dies per aquí, quan facin aquests moviments migratoris tindran tendència a tornar», ha assenyalat Ordeig, que considera que això és més difícil amb exemplars d’un a tres anys. Xerta és un punt clau perquè el riu hi conserva el fons, la velocitat i la temperatura de l’aigua idònies per a la fresa.
Segons el coordinador del CERM, els esturions passaran uns mesos a l’estuari i alternaran durant anys el riu i la mar, sobretot al voltant del Delta. Si tot va bé, els mascles haurien de tornar a l’Ebre a reproduir-se entre els 13 i els 14 anys, i les femelles entre els 17 i els 18. Ordeig ha remarcat que es tracta d’un projecte que exigix molta paciència, ja que part dels peixos moren o són depredats, i que caldrà fer alliberaments any rere any.
La continuïtat queda garantida per l’acord entre els governs francès i espanyol i la Generalitat. França hi té interès perquè l’Ebre esdevingui un riu complementari a la Garona i la Dordonya, on sobreviu l’espècie, tot i que el nombre d’exemplars de cada any dependrà de la reproducció al centre francès.
Crida als pescadors
Investigadors del CERM s’encarregaran de fer el seguiment de l’adaptació i el comportament dels esturions al riu, al Delta i a la mar. Com que no van marcats, s’impulsarà una campanya de conscienciació adreçada als pescadors perquè comuniquen qualsevol captura accidental i les condicions en què han trobat el peix. La directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece), Bibiana Porres, ha detallat que si l’esturió és viu s’ha de tornar a l’aigua, i si és mort s’ha de guardar perquè els tècnics puguen estudiar-ne les causes.
Porres ha atribuït l’increment d’exemplars a la bona reproducció d’enguany, després que l’any passat les femelles no arribessin a fresar. Amb esta nova solta, el total d’esturions alliberats a l’Ebre se situa prop dels 240.
Educació ambiental a peu de riu
La jornada s’ha completat amb tallers per a l’alumnat, emmarcats en el projecte Riberes i Illes de l’Ebre, que dona a conéixer la flora i la fauna del tram baix del riu. L’educadora ambiental Sara Joana Palmeiro ha explicat que als xiquets els ha captivat saber que l’esturió és un peix prehistòric, contemporani dels dinosaures. Durant els tallers han après el seu cicle de vida, què és una espècie migradora i el paper de la rampa de peixos de l’assut de Xerta-Tivenys, construïda perquè els peixos puguen remuntar el riu.
Tres alliberaments previs
La reintroducció va començar el 21 de desembre del 2023, en el marc del projecte LIFE Migratoebre, amb 44 exemplars. Aleshores, dos de cada tres esturions van sortir directament a la mar i la resta es va quedar a l’estuari fins a finals de gener. El segon alliberament, l’11 de desembre del 2024, va ser de 50 peixos: més de la meitat van marxar a la mar, una part va romandre a la desembocadura i una quarta part, després de baixar, va remuntar fins a l’estuari, entre Deltebre i Riumar, on va passar un parell de mesos, un comportament esperat en els primers anys de vida. En el tercer, el 17 de desembre del 2025, es van alliberar 43 esturions que pràcticament tots van arribar a la mar en menys de dos dies, i alguns van ser localitzats després per pescadors professionals a la badia del Fangar i prop de Peníscola.
El projecte és fruit de la col·laboració entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el CERM-UVic-UCC, l’Idece, el Centre d’Aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita, el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i les entitats franceses DREAL-Nouvelle Aquitaine, INRAE-EABX i MIGADO.
