El Govern aprova ampliar el nombre de carrils a 425 quilòmetres de carreteres convencionals, amb actuacions valorades en més de 660 milions d’euros fins al 2030
El Govern ha aprovat avui el programa de carreres 2+1 de la xarxa viària de la Generalitat. Aquesta és una «mesura essencial» per reduir les víctimes per xoc frontal en un accident de trànsit, segons ha destacat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu. La majoria d’accidents amb víctimes mortals són per aquesta tipologia de col·lisió, que se sol produir per avançaments mal efectuats, per la pèrdua del control del vehicle o per la falta d’atenció.
La portaveu Paneque destaca que el programa 2+1 de la xarxa viària de la Generalitat té l’objectiu de millorar la seguretat i reduir la mortalitat vinculada als xocs frontals».
Amb aquest programa, les carreteres que actualment tenen un carril per sentit (1+1) passaran a tenir-ne tres, de manera que el central es pot anar alternant en un sentit i en l’altre per habilitar trams d’avançament segurs per als vehicles. Aquests carrils disposen d’una separació que pot ser metàl·lica o de formigó.
Segons ha explicat la portaveu Paneque, s’actuarà en un 7% de la xarxa viària titular de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat mortal un 20%, i amb una inversió de més de 660 milions d’euros fins al 2030. A hores d’ara ja s’han invertit o estan en execució uns 80 milions.
Aquest 2025 i 2026 es licitaran 76 quilòmetres amb un total de 16 obres i una inversió de 128,8 milions d’euros. Per al 2027 es programaran vuit obres més amb una inversió de 74,3 milions d’euros i es transformaran 38 quilòmetres de carreteres.
A més del 2+1, s’implantaran bandes rugoses en 700 quilòmetres entre el 2025 i el 2026. Són bandes que s’ubicaran a l’eix de la carretera per evitar distraccions, que puguin ser motiu d’una col·lisió frontal, que massa sovint acaben amb víctimes greus o mortals.
L’ICF augmenta la plantilla per gestionar el finançament d’habitatge
El Govern ha autoritzat que l’Institut Català de Finances (ICF) augmenti la seva plantilla amb 29 persones per gestionar el pressupost d’habitatge assequible més gran de la seva història. L’activitat prevista destinada al finançament de l’habitatge de protecció oficial es multiplicarà per cinc en comparació amb l’any passat i arribarà fins als 600 milions d’euros.
Concretament, en compliment dels acords de la seva Junta de Govern, l’ICF preveu posar 500 milions d’euros en préstecs amb condicions avantatjoses per construir habitatge social de lloguer a disposició de les promotores públiques i privades. I destinar 100 milions d’euros al fons públic d’emancipació, perquè els joves puguin fer front a l’entrada del seu primer habitatge.
La portaveu Paneque detalla que l’ICF ampliarà la plantilla per gestionar el pressupost d’habitatge social més gran de la seva història.
S’aprova el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat
D’altra banda, el Govern també ha aprovat avui el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat. És un pacte fruit d’un llarg procés de participació, de debat i de consens, que ha implicat, a part del Govern de la Generalitat, els ens locals, els grups parlamentaris, les entitats socials, persones expertes, sindicats i patronals.
L’objectiu del pacte és establir les línies estratègiques d’actuació que faran possible una atenció transversal i integral a les persones amb discapacitat; per assegurar la seva plena inclusió i l’exercici dels seus drets en igualtat de condicions. També s’adapta a les polítiques públiques per donar compliment a la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
La portaveu Paneque celebra l’aprovació del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat.
El pacte s’ha desenvolupat mitjançant sis grups que han treballat els següents eixos estratègics: accessibilitat i mobilitat, salut i suports comunitaris, educació, inserció laboral, llibertats civils i polítiques, i sostenibilitat del sistema. En total, hi han participat 153 persones que han mantingut 41 reunions.
