Un estudi de la URV conclou que la satisfacció amb la visita és el principal factor que explica el suport dels visitants a mesures de restricció d’aparcament en entorns naturals
Després de la pandèmia de la COVID-19, molts espais naturals van experimentar un augment sobtat de visitants. El Delta de l’Ebre no va ser una excepció. La mobilitat del turisme en destinacions rurals depèn generalment de l’ús del vehicle privat, i l’increment de les visites pot afectar la qualitat de vida dels residents, l’equilibri de l’ecosistema local i el benestar de les espècies autòctones. Per reduir aquest impacte, cada vegada més administracions apliquen mesures per ordenar l’accés de persones i vehicles als espais naturals.
Una recerca liderada pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat fins a quin punt els visitants accepten aquestes mesures i quins factors determinen el seu posicionament. La conclusió principal és clara: els turistes estan disposats a assumir limitacions en l’ús del vehicle privat —com la regulació, la limitació o fins i tot el pagament dels aparcaments— sempre que percebin que aquestes contribueixen a millorar l’experiència de la visita i a preservar el valor de l’espai natural.
«L’element que més condiciona l’acceptació és la satisfacció amb la visita. Si el visitant considera que l’experiència ha valgut la pena, entén millor aquest tipus de mesures», explica Daniel Miravet, investigador del Departament de Geografia de la URV i coautor de l’estudi. Segons l’investigador, els resultats reforcen la idea que les polítiques de gestió de visitants tenen més recorregut quan els usuaris perceben que reverteixen en una millor conservació de l’entorn i, en conseqüència, en la qualitat de l’experiència turística.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip investigador va analitzar les respostes de 452 visitants recollides durant l’estiu de 2022 als principals punts d’interès del Delta de l’Ebre. Les enquestes es van realitzar presencialment en espais identificats prèviament com els més freqüentats pels turistes. El qüestionari recollia informació sobre el perfil sociodemogràfic dels visitants, les característiques del viatge —durada de l’estada, allotjament, mobilitat o tipus d’espais visitats—, l’interès pels entorns naturals i, sobretot, la seua opinió sobre tres tipus de mesures implantades al Delta: la regulació de l’aparcament, que implica la seua zonificació o la delimitació d’àrees d’ús; la limitació de places o del temps d’estacionament; i el pagament per aparcar.
L’experiència pesa més que la restricció
L’estudi revela que els visitants accepten, majoritàriament, les mesures que regulen o limiten els aparcaments. Fins i tot quan aquestes impliquen un cost econòmic, l’acceptació continua sent majoritària, tot i que disminueix lleugerament. La satisfacció amb la visita continua sent el factor més determinant també en aquest cas: «El visitant prefereix assumir una certa incomoditat abans que trobar un espai massificat o degradat«, resumeix Miravet. En altres paraules, si la regulació contribueix a evitar col·lapses, reduir la presència de vehicles o preservar el paisatge, els usuaris tendeixen a percebre-la com una mesura justificada.
Però quan l’aparcament és de pagament, la percepció de la qualitat del servei entra en joc. Els visitants no només valoren l’entorn natural, sinó que també esperen que el servei que reben estigui a l’altura del cost assumit. Aquest resultat suggereix que les tarifes són més acceptables quan van acompanyades d’una millora visible de les infraestructures o dels serveis associats: aparcaments en condicions, il·luminació, sensació de seguretat, etc.
Més enllà de la satisfacció, la recerca identifica altres factors que influeixen en el grau d’acceptació, com ara el país d’origen, el nivell educatiu, la durada de l’estada, el tipus d’allotjament o els hàbits de mobilitat dels visitants. Aquestes diferències poden ajudar les administracions a adaptar les polítiques de gestió de la mobilitat a les característiques dels diferents perfils de turistes.
L’aparcament com a eina de conservació
L’equip investigador defensa que, en espais naturals on el turisme té una forta dependència del vehicle privat, com ara el Delta de l’Ebre, controlar l’accés dels cotxes és una de les eines més eficaces per reduir la pressió sobre ecosistemes fràgils o vulnerables. En aquest context, les polítiques d’aparcament són eines efectives per regular els fluxos de vehicles.
Quan les places disponibles s’esgoten, també es limita el nombre de visitants que poden accedir simultàniament a una zona determinada. Això permet evitar situacions de saturació, estacionaments improvisats sobre espais protegits i l’impacte ambiental que comporten. Tot i que mesures d’aquest tipus ja han començat a aplicar-se en algunes zones del Delta, la perspectiva dels visitants estava poc estudiada: «No n’hi ha prou amb saber si una mesura funciona tècnicament; també és important entendre com la perceben les persones que la viuen», apunta Miravet.
D’aquesta manera, els resultats aporten informació d’utilitat per a les administracions responsables de gestionar espais naturals protegits, especialment en destinacions rurals molt dependents del vehicle privat. Conèixer quins factors afavoreixen l’acceptació d’aquestes polítiques pot facilitar la implantació de mesures que permetin compatibilitzar la conservació ambiental amb una experiència turística satisfactòria.
La recerca ha estat desenvolupada pel Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) del Departament de Geografia de la URV i s’emmarca en un projecte finançat per la Diputació de Tarragona.
