La jornada ha servit per fer un pas endavant en la sensibilització sobre la neurodiversitat, posant el focus en les persones i el seu entorn, i reforçant la idea que amb petits canvis es poden aconseguir grans millores col·lectives
La Ràpita ha celebrat avui la primera Jornada de Neurodiversitat i Autisme, titulada “Mirades que sumen”, una iniciativa emmarcada dins el programa municipal Salut Viva i organitzada per l’Ajuntament de la Ràpita amb la col·laboració del centre Montea. La jornada neix amb la voluntat de visibilitzar la realitat de les persones neurodivergents i fomentar una mirada compartida des dels àmbits educatiu, sanitari, social i familiar.
La regidora de Salut, Judith Ferragut, ha subratllat que l’acte respon a una necessitat real detectada al territori. «És una realitat que s’ha d’integrar plenament en la societat, i cal posar la persona al centre per poder actuar per i amb ella», ha afirmat. En aquest sentit, ha destacat la importància d’una coordinació efectiva entre els diferents serveis per fer possible una inclusió autèntica.
La jornada ha comptat amb la participació de professionals especialitzats i entitats de referència, entre les quals el centre Montea, que des del 2014 treballa en l’atenció a la neurodivergència. Una de les seves fundadores, Inés Ferreres, ha explicat que el projecte va néixer amb la voluntat de donar veu a les persones neurodivergents i comprendre millor com viuen el seu dia a dia. «Són elles les que ens indiquen què necessiten per sentir-se bé i per poder generar espais de confort i benestar», ha assenyalat, tot afegint que la jornada s’adreça tant a professionals com a famílies i persones interessades en la matèria.
En la mateixa línia, la cofundadora de Montea Sandra González ha posat l’accent en el valor dels petits canvis. «No es tracta únicament d’adaptar espais per a unes persones concretes, sinó de cuidar els entorns perquè tothom en surti beneficiat», ha explicat, defensant una concepció de la inclusió orientada a millorar la qualitat de vida de tota la comunitat.
Una de les ponències inaugurals ha anat a càrrec de l’arquitecta i interiorista Verònica Martín, especialitzada en neuroarquitectura, que ha defensat que els espais «no són neutres» i que incideixen directament en el benestar emocional de les persones. Factors com la llum, els colors o les textures, ha explicat, poden provocar sobrecàrrega sensorial en persones neurodivergents. «Quan adaptem els entorns, creem espais que acompanyen i ajuden a regular el sistema nerviós», ha apuntat.
Des de l’àmbit educatiu, la mestra i psicòloga Míriam Monllau ha compartit la seva experiència a l’aula amb alumnat TEA, reivindicant que les adaptacions no beneficien només aquests alumnes, sinó el conjunt del grup. «Amb petits canvis es poden aconseguir millores reals i aplicables al dia a dia sense necessitat de grans recursos», ha remarcat.
La jornada també ha abordat els reptes en l’àmbit de l’alimentació de la mà de la nutricionista especialitzada en neurodivergència Patrícia Esteban, que ha posat sobre la taula les dificultats habituals de les persones amb autisme, com la selectivitat o la rigidesa alimentària. «Forçar a menjar no és la solució; cal treballar amb pautes individualitzades i adaptades a cada persona», ha defensat, alertant de les conseqüències que aquestes dificultats poden tenir en la salut física i mental.
Al llarg del matí s’han succeït altres ponències d’interès, com la xerrada “Caixes d’aprenentatge a secundària: resposta inclusiva per a l’alumnat neurodivergent”, a càrrec de Míriam Monllau; una taula rodona sobre el projecte d’accessibilitat neurodivergent que s’està impulsant al CAP de la Ràpita; i la ponència “Talent neurodivergent i mercat laboral: de repte a avantatge competitiu”, de Jordi Palomo, una perspectiva que, segons les organitzadores, guanya cada vegada més pes a escala internacional i obre noves vies cap a una inclusió real i efectiva.
En conjunt, la jornada ha aplegat més de 250 professionals i persones interessades i ha representat un pas endavant en la sensibilització sobre la neurodiversitat. El missatge central ha estat clar: posant les persones i el seu entorn al centre, i apostant per canvis assequibles i sostenibles, és possible construir una societat més inclusiva i beneficiosa per a tothom.
