El Consell Consultiu avalua els avanços amb 180 acreditats i prepara l’ampliació a 52 municipis amb un nou pla de gestió fins al 2035
El Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera s’ha reunit avui per fer balanç dels últims anys d’activitat i planificar el futur d’aquesta figura de reconeixement internacional. Segons ha declarat Ivan Garcia, president del COPATE, la valoració general ha de ser positiva, malgrat que queda molt camí per recórrer.
Actualment, la Reserva de la Biosfera compta amb 180 acreditats, una xifra que demostra la fortalesa i l’adhesió del territori a aquest projecte. No obstant això, Garcia ha llançat un missatge contundent a les administracions superiors per reclamar el finançament estructural que necessita la reserva per convertir-se en allò que tots esperen: un ens i una marca capaç de fer volar el territori ebrencs.
«Malauradament, fins a dia d’avui aquest finançament estructural encara no el tenim», ha lamentat el president del COPATE, qui ha aprofitat la convocatòria per sol·licitar públicament aquesta ajuda necessària per tirar endavant la reserva amb garanties de futur.
El Consell Consultiu també ha servit per presentar novetats importants. D’una banda, s’ha explicat el procés d’ampliació de la Reserva de la Biosfera, que properament podrà incorporar els 52 municipis de les Terres de l’Ebre, una notícia que Garcia ha qualificat de molt positiva per al conjunt del territori.
D’altra banda, s’ha presentat el nou pla de gestió que marcarà les directrius de la reserva des del 2026 fins al 2035. Aquest document, fruit de moltes gestions necessàries, té com a objectiu reafirmar la marca i el territori ebrencs, i consolidar un model de desenvolupament sostenible basat en el patrimoni cultural i històric de la zona.
Garcia ha insistit en la necessitat que les Terres de l’Ebre creguin fermament en la Reserva de la Biosfera com a eina de creixement, però també ha reclamat que aquesta fe arribi des de fora del territori per aconseguir la projecció que mereix un espai amb un patrimoni tan important com el que posseeixen les comarques ebrenenques.
