La Universitat Rovira i Virgili celebra dues dècades de presència a Tortosa amb la vista posada en el futur: noves titulacions de màster, postgrau i l’arribada de la Medicina com a gran fita per al 2031
El Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili va viure dimecres un moment singular. Amb un acte institucional celebrat a la seu de Tortosa, el centre va commemorar el seu vintè aniversari davant de representants polítics, acadèmics, exalumnes i pioners del projecte, fent balanç d’un recorregut que ha canviat de manera profunda la realitat educativa i social del sud de Catalunya.
Dos dècades no han passat en va. El que va començar com una aposta incerta amb poc més de 300 estudiants s’ha convertit en un campus de 900 alumnes, amb sis graus consolidats en àmbits com la salut, l’educació i l’empresa —Infermeria, Educació Infantil, Educació Primària i ADE, entre d’altres— i un professorat que en els darrers anys s’ha doblat. Més que xifres, el campus representa milers de joves del territori que han pogut accedir a la universitat sense haver d’abandonar les seues arrels.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va presidir l’acte i va posar l’accent en el valor social de la institució. «Les Terres de l’Ebre havien de tenir una universitat pública arrelada al territori, i avui tenim un campus que és un element clau a casa nostra. I no ho oblidem: un campus és un ascensor social.» Montserrat va recordar també que el Govern va impulsar l’acreditació de l’Hospital Verge de la Cinta com a centre universitari en temps rècord, un pas decisiu per fer possible l’arribada de la Medicina a Tortosa. L’objectiu és que el 2031 el campus aculli una cinquantena d’estudiants d’aquesta titulació, que en una primera fase s’incorporaran des de la facultat de la URV a Reus amb cinc o sis alumnes.
El rector de la universitat, Josep Pallarès, va subratllar la voluntat d’ampliar l’oferta formativa més enllà dels graus actuals. El campus treballa per incorporar formació de màster i de postgrau, i Pallarès va alertar sobre la necessitat d’adaptar-se als nous reptes: «En l’àmbit tecnològic caldrà treballar perquè actualment hi ha noves necessitats.» El rector va aprofitar per reivindicar el paper transformador de la institució amb una imatge evocadora: «Igual que el riu Ebre transforma el paisatge, el coneixement transforma l’economia.» I va llançar una pregunta retòrica que ho resumeix tot: «El desenvolupament de les Terres de l’Ebre hagués sigut el mateix sense aquest campus? Jo crec que no.»
L’acte va incloure la projecció d’un vídeo commemoratiu i va donar veu al primer director del centre, Azael Fabregat, que va recordar com la llavor del projecte es va plantar ja a mitjans dels anys noranta. Fabregat va agrair la implicació dels tres alcaldes de Tortosa que van fer possible la creació del campus —Mariano Curto, Joan Sabaté i Ferran Bel— així com el suport de figures com Vicent Lluesma, de la Fundació Cinca Piqué, o l’exdirector de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza. L’acte va retre homenatge també al pintor Roberto Escoda, que va regalar al campus diverses obres de les seues emblemàtiques oliveres.
L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, va destacar el dinamisme social i econòmic que el campus genera a la ciutat i va qualificar la jornada de «dia de celebració i d’agraïment a totes les persones que ho van fer possible.»
La cloenda emocional va arribar de la mà dels exalumnes, que van coincidir a destacar la qualitat humana del centre i l’entorn excepcional en què s’ubica. «Aquí érem com una família», va afirmar Nil Barrera, estudiant de Tarragona que, després de graduar-se el 2018, va decidir arrelar-se al territori. Una frase que, en el fons, condensa molt bé el que ha sigut el Campus Terres de l’Ebre durant vint anys: un lloc on el coneixement i el sentiment de pertinença han crescut de la mà.
