Joan Guijarro, director de la sala, celebra l’acollida del públic i anuncia una nova temporada amb trenta propostes que s’obren a companyies d’arreu de l’estat
La Sala B Teatre completa el seu primer any d’activitat amb uns resultats que han superat les expectatives de la direcció. Amb 2.500 espectadors registrats en el primer semestre i un aforament mitjà del 80%, el recinte —que disposa de 135 butaques en format teatral i 151 en format cabaret— consolida la seva aposta per un teatre privat i independent a les Terres de l’Ebre.
«No teníem tan clar si funcionaria la resta de propostes, i hem vist que sí, que la gent té ganes de teatre, que té ganes d’assistència i de venir a provar com és la sala.»Joan Guijarro, director de la Sala B Teatre
Fent la projecció de cara a la resta de l’any, amb una trentena de funcions programades de juny a desembre, Guijarro calcula que unes 6.000 persones hauran passat pel recinte a finals de 2026, xifra que no inclou el públic dels tallers de formació ni del projecte Teatre per Creixer.
La nova temporada marca un punt d’inflexió en la programació: si la primera etapa va apostar majoritàriament per produccions pròpies de la companyia, ara la Sala B s’obre a projectes externs. La cartellera de la tardor inclourà dues companyies andaluses, una valenciana, una de la Comunitat de Madrid i la resta catalanes, amb propostes que aborden la memòria històrica, els drets LGTBI, el feminisme i la poesia.
«Ara posem l’ull a l’exterior, a propostes que com a company a nosaltres ens agraden i volem que el públic comparteixi amb nosaltres; no només les nostres, sinó una mirada de 360 graus.»Joan Guijarro
El director també ha destacat el buit que el recinte ha vingut a cobrir en el territori. Segons Guijarro, entre la sala Trono de Tarragona i les sales de València no existia cap espai alternatiu de teatre d’aquestes característiques: «Ara ja estem a mig camí, i esperem que la gent de Castelló pari aquí també.» En aquest sentit, la Sala B ha iniciat contactes amb la Trono per establir sinergies i intercanvis de companyies entre les dues sales privades.
La llibertat d’una programació privada, independent de les dinàmiques municipals, és un dels elements que el director considera claus de l’èxit: «Podem incidir molt més en propostes arriscades que interpel·len la gent, que potser molesten públicament els polítics i a nosaltres no ens ho impedeix ningú.»
