Un tresor per als restaurants i una delícia per als paladars
La trufa de l’Alt Maestrat s’ha convertit, per dret propi i per cotització a l’alça en el mercat nacional, en un producte suculent i atractiu per a les cuines. Per la seva suau textura i el seu potent sabor. Per la seva versatilitat a l’hora de combinar o condimentar. Pel caràcter que imprimeix a cada plat. La trufa, també dita ‘diamant negre’, és un dels representants gastronòmics més internacionals de la comarca de l’Alt Maestrat. Una bandera culinària que evoca innovació i avantguarda per tot el planeta a partir del treball meticulós i costós de l’extracció a mà en les terres conreades del territori Human Land.
La trufa negra (Tuber Melanosporum), i especialment la de procedència Human Land, té la qualitat extraordinària de convertir qualsevol plat en una menja. Pot acompanyar peixos, carns, salses i fins i tot pastes. S’hi pot tallar a làmines, en rodanxes o a daus. Múltiples i variades opcions a elecció del xef. Cada any, a l’Alt Maestrat s’organitza la Mostra de la Trufa Negra. Un lloc on principals proveïdors, recol·lectors, comensals, cuiners i altres agents d’aquesta cadena participen per a assaborir i descobrir les novetats d’un sector que embulla les tendències culinàries més actuals amb la cura, sembrat i treball de la terra d’on neixen aquests diamants comestibles. I, d’altra banda, s’aferma el producte entre turistes que desconeixen la poderosa influència que el fong té sobre els plats.
La seva condició de tresor ho és tant pel seu sabor únic, com per la complexa situació climatològica que s’ha de posseir per a facilitar el seu creixement. Això significa que la trufa negra creix en terrenys assolellats entorn dels 1000 metres sobre el nivell de la mar, amb temperatures moderades entre 11 i 14 graus i pluges superiors als 600 mm a l’any. Una combinació indispensable i, alhora, difícil de donar amb ella. Una situació que afecta tant el clima com a l’orografia del terreny. Particularitats d’un fong que, a més, es busca i es troba amb gossos truferos. Olfactes hiperdesenvolupats que s’han convertit en el millor aliat i eina per a trobar el 100% del que el camp produeix.
Les trufes negres han adquirit molta rellevància mundial durant les últimes dècades. De la mateixa manera, existeix la trufa d’estiu, que comparteix moltes característiques amb les d’hivern com l’aspecte extern o el seu desenvolupament en els mateixos camps i bancals tant de carrasques com d’avellanes a l’Alt Maestrat. La fortuna d’aquesta terra és que durant tot l’any és capaç d’obtenir trufes, tant negres com blanques. Tant a l’hivern com a l’estiu. El consum de trufes puja any rere any, seguint l’estel que França deixa sobre el marc gastronòmic europeu. La trufa s’integra cada vegada més en els menús i les cartes dels restaurants espanyols. Un producte estrella que brilla com els diamants ho fan en les mines.
