L’alcalde de Tortosa aconsegueix el compromís de la ciutat catalanoparlant de Sardenya, que conserva el 70% de les seves muralles dels segles XIV-XVI
L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha aconseguit que l’Alguer participi en la candidatura per declarar les fortificacions hispàniques del Mediterrani Patrimoni Mundial de la Unesco després de la reunió mantinguda divendres amb l’alcalde de la ciutat catalanoparlant sarda, Raimondo Cacciotto.
La trobada, celebrada a l’Ajuntament de l’Alguer, s’emmarca en l’estratègia de buscar aliances al Mediterrani després dels acords assolits amb ciutats com Palma de Mallorca, Cartagena o Melilla. «L’alcalde de l’Alguer es va mostrar molt receptiu i interessat en formar part de la candidatura», ha destacat Jordan.
Els tècnics de l’Alguer ja van participar en les Jornades Internacionals de Ciutats i Llocs Fortificats Hispànics celebrades els dies 16 i 17 de maig a Tortosa. En aquest encontre van acordar crear una associació amb les ciutats promotores de la candidatura, amb representants de Cartagena, Palma, Eivissa, Maó, Es Castell, Melilla i Tortosa, a més d’experts internacionals de Malta, Algèria, Tunísia, França i Itàlia.
L’Alguer és una de les poques ciutats fortificades italianes que ha conservat al voltant del 70% de les seves muralles. L’any 1354, la ciutat era en mans dels genovesos quan va ser conquerida per les tropes catalanes, que van restaurar i expandir el sistema defensiu. No obstant això, la majoria de les fortificacions conservades daten del segle XVI i van ser construïdes per ordre del rei Ferran el Catòlic.
El domini catalano-aragonès es va perllongar fins a la Guerra de Successió, quan l’any 1720 l’Alguer, com la resta de Sardenya, va passar a ser controlada pel Piemont.
Segons Cacciotto, la visita de Jordan «enforteix el profund vincle històric, cultural i lingüístic» que uneix la ciutat sarda amb Catalunya. L’alcalde alguerès ha manifestat que la trobada representa «no només un gest amistós entre administracions, sinó també un pas concret cap a una col·laboració més estreta entre les nostres comunitats».
