L’alcaldessa, Núria Ventura, va centrar el seu discurs en el municipalisme i la cohesió social
L’Ajuntament d’Ulldecona va celebrar ahir, 11 de setembre, l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya amb la participació dels regidors del consistori, els reis i reines de festes, pubills, pubilles i pubillets, a més de nombrós públic que es va congregar per commemorar aquesta data tan significativa per al país.
L’alcaldessa Núria Ventura va pronunciar un discurs en què va posar l’accent en la importància del municipalisme com a eina de transformació real del país. «És des del poble com els nostres, com es construeix dia a dia un país més humà, més verd i més cohesionat», va assenyalar la batllessa, que va reivindicar el paper dels ajuntaments com a primera línia de resposta a les necessitats del veïnat.
Durant la seva intervenció, Ventura va homenatjar tant la memòria de qui va defensar les llibertats catalanes fa més de tres segles com totes les persones que al llarg del temps han lluitat per una societat més igualitària, feminista, inclusiva i democràtica.
Una crida al diàleg i la convivència
L’alcaldessa va fer una crida especial a la normalització política i al diàleg, assegurant que «hem de deixar enrere el vertigen, la confrontació social, la paral·lelitat institucional i la desorientació col·lectiva per entrar en una nova etapa de normalització política, diàleg i convivència».
Ventura va defensar una Catalunya «oberta, plural i inclusiva» i va remarcar la responsabilitat col·lectiva de construir un país on ningú se senti exclòs pel que pensa, d’on ve o quin idioma parla.
Música i tradició per cloure l’acte
L’acte va comptar amb la participació musical de la Banda de Música d’Ulldecona, que va interpretar diverses peces, entre les quals destaquen «Santa Espina», l’Himne de Catalunya i l’Himne d’Ulldecona. Aquest últim va ser cantat per l’Orfeó Ulldeconenc, que va aportar la seva veu a aquesta celebració de la identitat local i nacional.
La celebració va cloure amb els tradicionals «Visca Ulldecona i visca Catalunya!» que van ressonar entre els assistents, en una jornada que va combinar memòria històrica, reflexió sobre el present i esperança en el futur del país i del municipi.
Més de 1.700 persones es manifesten a Tortosa per la independència
Paral·lelament, a la capital del Baix Ebre, la manifestació de la Diada convocada per l’ANC, Òmnium i altres entitats va aplegar més de 1.700 persones vingudes d’arreu de Catalunya i fins i tot de les comarques valencianes. Ebrencs, reusencs, tarragonins, del Penedès, de la Conca de Barberà i participants de poblacions com Berga i Benicarló van recórrer el centre de Tortosa, des de la plaça Gerard Vergés fins a l’Avinguda de l’Ebre a Ferreries.
Entre els assistents, joves com Nil Argibay, de 17 anys i del Pla del Penedès, que va decidir manifestar-se a Tortosa davant les amenaces de pluja a Barcelona, o Jaume Bertomeu, de 23 anys i veí de Roquetes, que ha sortit «com cada any al carrer per amor al meu país». També hi havia participants més veterans, com les reusenques Cori Cabrelles i Ludi Arbolí, que malgrat admetre que el context actual no crida a l’optimisme, no van voler deixar de celebrar «la nostra Diada».
La manifestació, acompanyada de música de gralla i tabal i dels pilars dels castellers de Tortosa, va transcórrer amb les habituals proclames per la independència i en defensa de la llengua catalana. Una gran estelada penjava del castell de la Suda i una altra de la riba de l’Ebre, mentre que va ser ben present també el monument franquista de la Batalla de l’Ebre situat al mig del riu, reclamant-ne la retirada definitiva.
A més del manifest general, a Tortosa es va llegir un manifest propi per denunciar que les Terres de l’Ebre són un territori «colonitzat, espoliat i abandonat», citant l’incendi de Paüls com a exemple recent, així com les amenaces de transvasament, la concentració de centrals i macroabocadors o el deficient servei ferroviari. Els parlaments també van incloure un record per al poble de Palestina.
