Han denunciat la reducció de fitosanitaris autoritzats, l’increment de resistències de plagues i el bloqueig dels tractaments amb dron, uns factors que estan forçant un canvi de model agronòmic al Delta
Unió de Pagesos ha convocat una roda de premsa per exposar la situació crítica que travessa el sector arrosser, arran de la reunió de la Mesa Sectorial de Sanitat Vegetal celebrada la setmana passada a Madrid. Hi han intervingut Rafel Verdiell Cabrera, responsable estatal de l’Arròs d’Unió d’Unions, i Josep Antoni Vidal, responsable nacional de l’Arròs d’Unió de Pagesos a Catalunya i Girona.
Verdiell ha explicat que la Unió Europea només permet utilitzar una tercera part dels productes fitosanitaris que s’apliquen a la resta del món, i ha advertit que l’objectiu comunitari de reduir-ne un 50% l’any 2030 ja s’ha superat amb escreix a la baixa. Segons ha detallat, el problema no és la retirada de productes concrets sinó la desaparició de famílies senceres de fitosanitaris, fet que redueix dràsticament les eines disponibles per combatre les plagues i accelera l’aparició de resistències. Ha posat com a exemple la barrinadora de l’arròs (periculària), per a la qual només queda una família de productes autoritzada, amb una eficàcia ja pràcticament nul·la. Ha afegit que a València la varietat bomba ja no es pot sembrar per manca d’eines de tractament.
Davant d’aquesta situació, el sector ha hagut d’adaptar-se cap a varietats de llavors resistents a plagues i a herbicides, que ja representen al voltant del 80% del cultiu al Delta. Verdiell ha alertat, però, que aquestes varietats estan poc adaptades al sòl i la salinitat del Delta, generen dependència comercial de cases llavorers concretes i han comportat preus desorbitats aquesta campanya, cosa que redueix encara més la rendibilitat del cultiu.
Verdiell ha posat en dubte l’evolució de la futura llei òmnibus europea, pensada per harmonitzar l’ús de fitosanitaris a tota la Unió i evitar la competència deslleial entre estats membres, en constatar que s’està orientant més cap a criteris polítics mediambientals que tècnics. Ha recordat que la decisió final recaurà al Parlament i al Consell Europeu cap a l’octubre o novembre, i ha atribuït aquesta deriva a la confrontació entre l’Europa del Nord, amb menys pressió de plagues i posicions més ambientalistes, i l’Europa del Sud.
Pel que fa als tractaments amb dron, Verdiell ha lamentat que la normativa europea els continuï equiparant als mitjans aeris, malgrat operar a molt baixa altura, i ha explicat que cap casa comercial registra productes per a ús aeri davant la manca de garanties de continuïtat. Ha avisat que aquesta campanya no es podrà volar ni amb helicòpter ni amb dron al Delta, un problema greu en un cultiu inundat on la maquinària terrestre no pot accedir als camps. També ha desmentit les declaracions de dos polítics del territori sobre els 50 inspectors addicionals del Ministeri, aclarint que la seva funció es limita a controlar els límits màxims de residus dels productes importats de fora de la Unió Europea, i no pas que aquests compleixin la normativa comunitària de producció.
Per la seva banda, Josep Antoni Vidal ha centrat la seva intervenció en l’impacte concret a les Terres de l’Ebre, on es concentra bona part del cultiu català. Ha advertit que, si la situació de preus baixos i manca de productes es manté, el sector es veurà obligat a produir varietats no provades a la zona, amb rendiments incerts. Ha subratllat que l’arròs no és només una activitat productiva sinó un motor de riquesa per al territori, la fauna i la població de l’Ebre, i ha alertat que les explotacions s’han reduït un 39,7% des del 2015. Vidal ha reclamat als responsables polítics una estratègia a llarg termini per garantir la viabilitat del sector, i no actuacions puntuals reactives.
Durant el torn de preguntes, tots dos representants han detallat altres problemàtiques del sector: la manca de mitjans per controlar les males herbes dels canals de reg, que obliga a un manteniment mecànic amb un consum diari d’uns 2.000 litres de gasoil; l’aparició confirmada de resistències al producte Betrestat, detectades en diversos camps del Delta les últimes setmanes; i la retirada de fitosanitaris ja aprovats per revisions comunitàries, com el cas del producte Amplio, autoritzat a Itàlia però prohibit a Espanya la setmana passada. Ambdós han coincidit que la manca d’alternatives reals als productes retirats és la reclamació central del sector davant l’Administració.
