Lluís Garcia, organitzador de l’esdeveniment, detalla el programa d’actes d’una festa tradicional que tindrà lloc el diumenge 1 de juny a partir de les 10:30 a la Llacuna de l’Encanyissada
El diumenge 1 de juny, durant tot el matí, tindrà lloc la 35ena. Festa de la Plantada de l’Arròs i com és habitual, a l’Entrevista d’U Ràdio parlem amb la persona que va ser pionera en organitzar una festa de record de la plantada a l’estil tradicional perquè no perdem els orígens i no oblidem com es plantava i, també segava, manualment.
Lluís Garcia. Bon dia! Com va nàixer esta festa?
Lluís: Bé, la festa de la sega, quan va néixer, va néixer bàsicament per donar a conèixer a la gent jove del territori i a la gent que venia de fora, com se feien els treballs antics de l’arròs. I seguim la mateixa línia. A partir de les 10:30 començarem amb l’arribada dels plantadors i les balladores de jotes, després farem la presentació de l’acte per part de les autoritats i a partir d’aquí ja començaran a repartir garbes en lo tiràs, en lo cavall i els plantadors començaran la seua faena. Llavors, durant el matí, tenim la sort de tenir les balladores de Deltebre, les balladores de jota, i tenim també la rondalla de Guardet i la xaranga Suc d’anguila que aniran amenitzant el matí. La música li dona un poc de vida a la jornada, juntament amb el bon temps, i en aquest cas tenim la seguretat que tindrem bon temps. A tot això li sumem les paradetes dels artesans del territori que fan les seues coses i que la gent pot gaudir i comprar.
Lluís, esta setmana pensava en tu. Vaig llegir al diari Tarragona una notícia en relació a les noves tècniques de plantar l’arròs a través de la tecnologia i a través dels drons… llegia la notícia i estava pensant en vatros, en la Casa de Fusta, com la sembra ha evolucionat d’una manera tan bèstia en relativament pocs anys.
Nosaltres hem anat vivint com ha anat evolucionant tot i pensa que jo, per exemple, quan vaig començar ja es començava a sembrar en helicòpter. Ja es feia, a part de les abonadores. I ara ha canviat fins al punt que se sembra de forma directa, sense aigua, quan abans no podíem sembrar fins que estaven tots els camps inundats. Tot va evolucionant, les varietats també…van sortint varietats noves. L’arròs aquell que abans es feia tan alt ara ja pràcticament no existeix, es busquen varietats que no tinguin tant de perill als veïns. La veritat és que ha evolucionat tot bastant.
Per això són tan boniques i entranyables estes festes com la que vosaltres vau propiciar i que després molts altres han agafat com a exemple i també han implantat a molts pobles i amb molta diversitat … Es bonic veure som es continua fent perquè davant del monopoli dels tractors, dels helicòpters, ara també amb els drons que sembla que començaran poquets però segur que s’anirà estenent, la manera entranyable i bonica de com s’ha fet tota la vida és important, que es mantingui i això ho sabeu fer vosaltres molt bé.
Nosaltres vam ser els primers però jo crec que, i això m’ho heu sentit dir moltes vegades, la meva gran satisfacció com a persona i de la meva dona és haver aconseguit no solament haver-ho arrencat, sinó que els altres pobles del territori ho facin. Què vol dir això? Que durant un mes sencer la gent que visita el territori pot disfrutar d’aquesta activitat i la poden disfrutar a tots els pobles i això jo crec que és el que mos pot donar més satisfacció, que s’hagi convertit en una festa des del punt de vista tradicional però també com un atractiu turístic per a tota la gent que vingui de fora i a part lògicament de la gent del territori la puguem gaudir i defensar perquè és una cosa molt pròpia nostra.
Lluís, a banda de tot això que comentem, moltes vegades també hem parlat com malauradament en el pas dels anys, hem anat perdent alguns dels plantadors de tota la vida, però tenim relleu?
L’important és això. Després de 35 anys, molta gent mos ha deixat, ha anat desapareixent gent per llei de vida, la gent va marxant. Nosaltres tenim des de fills que abans han estat uns pares i que ara continuen ells i gent jove que a poc a poc, amics d’uns, amics de l’altre… anem intentant no renovar sinó anar sumant els que tenim, els veterans, la gent més gran i els més joves perquè pugui, el que dius tu, assegurar la continuïtat.
De plantadors quants en teniu? Quanta gent s’hi suma en un dia de festa com aquest?
No en queden molts. Pensa que fa quasi 50 anys que no es planta aquí baix manualment. Llavors, clar, tenim de veterans, 5 o 6. Jo diria que potser estem al 50%. I llavors fem un apartat per als xiquets, que puguen enfangar-se i puguen entrar dins del camp i també per a la gent que vol participar els oferim la possibilitat de fer-ho. I ara des de fa un temps s’estan incorporant gent jove, estem parlant de gent jove de 50 o 60 anys.
Cavalls, el coc ràpid, carros, tots aquests elements tan identitaris i tan de la festa de la plantada i de la sega també estaran. Teniu també el tema de l’artesania, que vau sumar fa uns quants anys, no?
Sí, ha tingut una continuïtat i anima molt la festa. La gent, mentre va veient com es fan els treballs de l’arròs, van passejant i van veient les coses que els artesans d’aquí de la zona han anat creant. Això també penso que és important. A part, lògicament, de les passejades en carro per a xiquets i adults per dins el recinte.
Molt bé, la festa és molt bonica, també és un aparador i una carta de presentació de tot el que oferiu a la Casa de Fusta, a la Llacuna Encanyissada, perquè aquí teniu una miqueta de tot, a banda de tota la gastronomia, de tots els vostres menús, etcètera. Tots els serveis que doneu per tal de poder compartir el Delta tots plegats, que això és molt bonic.
L’avantatge de fer-ho al lloc que es fa és aquesta, que la gent pot estar una estona veient l’activitat, passejar en barca de perxar per dins els canals i les llacunes de la Cuixota, poden llogar bicicletes de 7 a 4 rodes o bicicletes normals i anar a pegar la volta, poden anar en caiac i piragua, poden fer totes les activitats que es fan habitualment al mas de la Cuixota, les poden gaudir també este dia. I llavors un dels avantatges que té la festa que es fa a nivell d’Amposta és que una vegada s’acaba l’activitat, llavors la gent té la llibertat d’anar a menjar a on siga i anar a passejar pel Delta i disfrutar dels paisatges i de la natura, que també el que ens interessa és això, que la gent ho pugui combinar tot.
Doncs esperem que la gent s’apunte i ho visque al màxim perquè aquesta festa… podem dir que és l’inici de la temporada alta?
No exactament. El Delta és diferent d’altres zones turístiques. Al Delta, per exemple, nosaltres ara estem en plenes activitats, el tema dels escolars i grups d’adults, de pares i fills, ara hi ha molta moguda de grups grans, per dir-ho d’alguna manera, i en canvi a partir del dia 20, 25 de juny, que és quan s’acaben les escoles, això desapareix i es queda només la gent del turisme del territori. un turisme que no és massificat. Això vol dir que durant el mes de juliol o a finals de juny-juliol fins al 20-25, es va treballant en tranquil·litat, i a partir del 25 de juliol és quan realment comença la campanya turística al Delta fins al 25 d’agost. És un mes molt fort, que tots els dies són diumenge, que és quan realment dius «ara sí que estem en campanya». El bo de tot plegat és que el Delta no para mai perquè està de moda, i això és positiu pel territori.
