La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha inaugurat el parc eòlic Les Colladetes que ha passat de 54 aerogeneradors a només 6
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha inaugurat el parc eòlic Les Colladetes, on s’han substituït els 54 aerogeneradors originals per només 6 de major capacitat de producció. Aquest és el primer parc a Catalunya que es sotmet a una repotenciació on, a banda de reduir l’impacte territorial, s’augmenta la producció un 79%, passant de 74 a 133 GWh anuals. “Seguint aquest exemple, durant la propera dècada, podem reduir un 68% els aerogeneradors actuals gràcies a aquesta repotenciació i, alhora, augmentar un 31% la producció d’energia”, ha exposat la consellera durant l’acte inaugural, i en el marc del Dia Internacional del Medi Ambient.
“Aquest és el camí que volem impulsar com a Govern i estic convençuda que Catalunya vol impulsar: renovar abans d’ocupar més territori, aprofitar millor les infraestructures existents i demostrar que la transició energètica, i que la implantació d’energies renovables del país, és absolutament compatible amb els paisatges”, ha afegit.
Els nous aerogeneradors, molt més potents i eficients, permeten captar vents a més alçada i amb més regularitat, fet que incrementa les hores de funcionament i la producció elèctrica amb menys unitats instal·lades. Aquest canvi tecnològic també comporta una major separació entre molins i una reducció de l’impacte acústic i sobre l’entorn immediat.
Els promotors de Les Colladetes, a més, han impulsat un nou parc adjacent amb dos nous molins que permet ampliar la potència instal·lada en 12,2 MW, consolidant aquest àmbit com un exemple de transformació del model eòlic cap a instal·lacions més modernes i concentrades.
“Volem una energia que serveixi al conjunt de Catalunya i que, a més, generi activitat econòmica, ocupació qualificada, oportunitats per les empreses locals i retorn al territori”, ha afegit.
Catalunya compta actualment amb 1.418 MW de potència eòlica instal·lada, repartits en 52 parcs que sumen uns 850 aerogeneradors i generen al voltant de 2.800 GWh anuals, aproximadament el 5% de la demanda elèctrica.
Renovació de 46 dels 52 parcs
L’informe conclou que 46 dels 52 parcs eòlics existents arribaran al final de la seva vida útil durant la pròxima dècada, fet que obliga a abordar-ne la renovació de manera ordenada.
Aquesta renovació tindrà un impacte territorial especialment rellevant en comarques amb alta concentració de parcs, com la Terra Alta, el Baix Ebre o l’Anoia, on la reducció d’aerogeneradors pot superar el 67% en tots els casos.
La consellera ha exposat que la transició energètica “ja no és només un objectiu ambiental; estem posant els pilars de la nova economia a Catalunya i aquells països que no tinguin energia renovable no estaran preparats per l’economia del futur”
Menys molins, més energia
La repotenciació permetrà avançar cap a un model molt més eficient. Segons les estimacions recollides a l’informe, es podria passar de 756 aerogeneradors a només 240, és a dir, eliminar 516 molins, amb una reducció del 68%.
Tot i això, la potència instal·lada es podrà mantenir o fins i tot augmentar fins a un 5%, i la producció energètica creixerà de manera significativa, passant de 2.470 GWh a 3.244 GWh anuals, un increment del 31%.
Aquest canvi també tindrà efectes positius sobre el paisatge: menys molins, més espaiats i millor integrats, amb una reducció de la saturació visual i una major continuïtat del territori.
Durant els últims mesos s’han adreçat a la Direcció General d’Energia representants de parcs per plantejar-ne la renovació. En alguns casos, aquests projectes incorporen també sistemes d’emmagatzematge amb bateries, que permetran gestionar millor la producció i reforçar l’estabilitat del sistema elèctric.
L’informe també estableix que, en l’anàlisi de l’efecte acumulatiu de parcs eòlics per autoritzar noves instal·lacions, es tindrà en compte el nombre d’aerogeneradors resultants de les renovacions, amb l’objectiu de reduir progressivament la pressió visual i territorial.
Finalment, es preveu que en els processos de desmantellament dels parcs antics es prioritzi la millor opció ambiental, tenint en compte la restitució dels espais, la gestió dels materials i l’impacte global sobre el territori.
“Necessitem continuar treballant en aquest camí. Necessitem projectes com aquest per ser més sostenibles, amb més sobirania i, a més, que ens permet estar més preparats pels grans reptes que tenim per endavant”, ha conclòs la consellera, Sílvia Paneque.



